LA DESAFECCIÓ ARRIBA A LES AULES
- · Les eleccions a consells escolars toquen fons amb una participació del 9,6%
- · Les ampes registren una fuga d'associats i els seus serveis perden usuaris
Les retallades
han fet augmentar encara més, si això és possible, l'apatia. Si ja en
èpoques de bonança econòmica la implicació de les famílies a l'escola
era més aviat escassa, els ajustos pressupostaris i algunes mesures adoptades
per l'Administració (la supressió de la sisena hora a primària o la implantació
de la jornada intensiva a secundària) les han allunyat encara més. La
desafecció augmenta, com demostra el fet que només un 9,6% dels pares que
estaven cridats a votar a les últimes eleccions a consells escolars
exercissin a Catalunya el seu dret. Just en un moment que és crític per a
l'ensenyament públic.
L'ampa del col·legi Les Acàcies fa preparatius per al pròxim Sant Jordi. FERRAN NADEU
Aquest
resultat trenca la tendència que es registrava els últims anys en aquest tipus
de comicis, en què la participació de les famílies s'estava mantenint estable
per sobre del 10%. I això que aquesta vegada, en ple procés electoral, la
Conselleria d'Ensenyament ho va aprofitar per presentar una campanya
convidant a la coresponsabilitat educativa dels pares i apel·lant al seu
paper en l'èxit escolar. No hi va haver manera: com sol passar en aquestes
eleccions, els més actius van ser els pares de guarderies i jardins d'infància,
amb una taxa de participació del 32,9%. Els que s'hi van implicar menys, el
2,6%, van ser els que tenen fills a l'institut.
Han estat
les primeres votacions a consells escolars amb Irene Rigau al capdavant de la
Conselleria d'Ensenyament i amb José Ignacio Wert al càrrec del Ministeri
d'Educació, recorden alguns per justificar la falta d'entusiasme dels
progenitors. «En realitat, l'escola s'està fent ressò del signe dels temps:
estem vivint, en tots els àmbits, no només en l'educatiu, un allunyament dels
ciutadans respecte de les estructures preestablertes», reflexiona Marta Comas,
investigadora de la Fundació Jaume Bofill i coordinadora del macroestudi Famílies
amb Veu que està portant a terme l'entitat.
«Tenint en
compte que el consell escolar és l'òrgan de participació dels diferents
sectors de la comunitat educativa en el govern de col·legis i instituts, el fet
que els pares li concedeixin una importància tan relativa es pot arribar a
interpretar com que també ells relativitzen el pes de la seva veu en aquests
òrgans de participació formal», constata. Lluny d'intentar incorporar les famílies
en la presa de decisions escolars, recorda Marta Comas, la reforma educativa
que prepara el ministre Wert «té previst reduir encara més aquest pes, a favor
dels directors de centre».
TAMBÉ LES
AMPES / El problema, de totes maneres, no afecta només els consells escolars,
sinó també les associacions de mares i pares d'alumnes (ampes)
-organitzacions d'afiliació voluntària que ofereixen serveis i organitzen
activitats extraescolars-, que han constatat com els últims anys, amb la crisi,
ha caigut el nombre de famílies que s'hi associen i, sobretot, el nombre
d'usuaris dels diferents serveis que presten. «El problema de la falta
d'implicació no és nou d'ara, però potser ja seria hora que les autoritats
educatives i les escoles mateix es plantegessin com incentivar-la», observa
Maria Vinuesa, de l'Associació de Mestres Rosa Sensat.
La
investigadora Marta Comas creu que decisions com la supressió de la sisena hora
a les escoles públiques, l'ampliació de la ràtio d'alumnes a les aules o la
implantació de la jornada intensiva als instituts (mesures d'estalvi en què els
governs no han tingut en compte l'opinió dels pares) no fan altra cosa que
alimentar la desafecció. Són disposicions, recorda la tècnica de la fundació
Bofill, que afecten de manera directa les famílies, que es veuen obligades, com
a mínim, a adaptar la jornada laboral dels pares als nous horaris infantils.
I això que,
segons testifica Anna Ramis, assessora de l'àrea d'Educació de la fundació de
l'Escola Cristiana de Catalunya, una de les principals patronals de l'escola
concertada, els últims anys «s'està apostant, cada vegada més, per retornar als
pares el poder d'educar els seus fills i s'ha demostrat que, com més implicació
hi ha de les famílies en aquest camp, més bo és el rendiment acadèmic dels
fills».
A TOTES LES
EDATS / Això serveix també, adverteixen les pedagogues, per a les etapes d'ESO,
batxillerat i formació professional. «Quan el nen creix, a secundària, el
diàleg entre adults, és a dir entre pares i professors, ha de ser més fluid que
mai», diu Ramis. Donar autonomia als fills no està renyit amb el fet d'estar
pendents d'ells, «sinó que, al contrari, davant de les complicacions de
l'adolescència, és més important que mai que la família i el professor estiguin
en contacte», afegeix. «Encara que els pares tinguin tota la impressió que la
seva veu ja no s'escolta», afegeix Comas.
La missió no
és fàcil, admet Àlex Castillo, president de la federació d'ampes de Catalunya
(Fapac). L'entitat, que ha posat en marxa una campanya per «donar visibilitat a
les activitats que fan les famílies a l'escola», amb premis a les iniciatives
més destacades, és conscient que «sempre hi haurà gent que passi del col·legi
dels seus fills», admet Castillo. Però en canvi, afegeix, hi ha «altres
famílies que, amb la corresponent atenció i acompanyament, segur que acabaran
comprenent que col·laborar amb l'escola redunda en benefici dels nens». «La
nostra campanya vol ser com una gota malaia, que incideixi en els valors
positius de la participació», diu.
No hay comentarios:
Publicar un comentario