Lluny
del silenci de les aules i a prop dels crits, alegria i plors dels
més petits, sona el telèfon…
Necessiten
la seva ajuda a la segona planta.
Amb
el somriure que el caracteritza i sense perdre temps, es posa aquella
gorra que tant agrada als
nens
i nenes, agafa la bossa plena de papers i il·lusions i puja les
escales.
Les
seves passes ressonen al passadís…ja l’esperen.
Es
col·loca be la indumentària abans de trucar a la porta.
-Toc,
toc, toc- de fons se senten veus, totes disposades a obrir.
Es
fa un silenci seguit de riures innocents.
-“Hola!
Ja es aquí en Pere el carter i porto unes cartes per en Marc, la
Paula,
l’Eloi,
la Laia, en Jan…
Ell
també somriu, li agrada fer feliç als nens i fer que el seu dia a
dia sigui més divertit, més
especial,
més màgic.
Tot
es més senzill quan en Pere hi es.
Els
anys passen sense demora i arriba el dia en el que en Pere ha de
canviar de feina...el seu antic
treball
l’espera. No li agrada deixar l’escola però a vegades s’han de
prendre decisions amb el cap
deixant
a un cantó el cor.
Al
moment es dona compte que ha de cedir tota la seva caixa de pocions
màgiques, aquelles que
durant
tot el temps que porta a l’escola ha anat omplint amb tots els
moments màgics.
No
tothom sap fer servir aquesta caixa de la mateixa manera…
En
Pere se la mira i sent un pessigolleig a la panxa.
-Be-
pensa- hauré de començar a omplir una altra caixa al lloc on vaig…
I
se li dibuixa una corba riallera als llavis.
GRÀCIES
PERE PER L’AJUDA, L’ALEGRIA, LES CARTES MÀGIQUES, LES HORES
EMPREADES,
LES CORREGUDES PER L’ESCALA…GRÀCIES PER SER COM ETS I
COMPARTIR-HO.
AMPA Escola Sant Martí
Novembre 2013
No hay comentarios:
Publicar un comentario