Mares abans dels 25 anys
L’edat mitjana per ser mares entre les catalanes se situa per sobre dels 30. Però hi ha excepcions buscades
NÚRIA JUANICO |
Tenen entre 24 i 26 anys i gairebé no dormen. Lluny de
sortir de festa i passar la nit en vetlla, no poden aclucar l’ull perquè
de seguida les desperta un plor o un crit dels seus fills. I ho
expliquen amb un somriure a la cara que demostra que no canviarien
aquest cansament per res del món.
Amb el Biel -d’un
any i mig- a la falda, la Núria Ramon assegura que, des de petita,
“volia ser mare abans dels 25 anys, tant sí com no”. Un somni que, en
part, ha pogut complir gràcies a les circumstàncies laborals. “Abans de
tenir un fill, jo i el meu company havíem de disposar de les condicions
econòmiques necessàries”, subratlla. Ella es considera afortunada,
perquè quan va acabar la carrera de magisteri va aconseguir una plaça en
una escola de Rubí que li va permetre començar a treballar de mestra
amb només 23 anys. El seu company també tenia una feina estable i tot
plegat els va empènyer a convertir-se en pares a una edat en què molts
joves encara busquen estabilitat per emancipar-se.
“Per als meus amics va ser un xoc”, admet la Núria Ramon, que recorda
que li preguntaven “si n’era conscient i si estava boja”. I és que
l’arribada del Biel va capgirar-los les rutines i l’economia domèstica.
Ramon apunta que “un fill és una despesa” i que ells van optar per
retallar en oci. “Ara sortim menys de nit i mengem més a casa. Tenim un
altre ritme de vida”, diu.
La Lara Francolí, de 24
anys, viu una situació semblant. Ella és mare de la Nora, que amb només
dos mesos de vida li ha fet substituir les nits al cinema pels bolquers i
els xumets. “Fem un oci més familiar”, explica mentre la nena s’acaba
el biberó. En el seu cas, disposa d’un contracte a mitja jornada que li
proporciona “un mínim d’ingressos assegurat”, ja que el seu company és
pintor i, en el seu cas, “la feina va i ve”. Per això tots dos són
conscients que la Nora “s’haurà d’acostumar a viure sense grans luxes”,
alhora que ells renuncien a certes coses perquè la nena “pugui tenir el
que necessita per viure”.
Avis treballadors
Els avis exerceixen de coixí per a molts pares enfeinats que
necessiten cangurs d’un moment a l’altre o en hores estranyes. Però si
les mares són joves, en general els avis també ho són, i això implica
que molts d’ells encara treballen i no es poden fer càrrec dels néts
durant la jornada laboral. Francolí explica que la seva mare cuida la
Nora algunes tardes, però que al matí tant ella com l’avi treballen i no
hi pot comptar. “Quan se m’acabi la baixa maternal, hauré de portar la
nena a la llar d’infants”, diu.
La Núria Ramon ha
seguit una pauta similar i el Biel passa els matins a l’escola bressol.
Els avis del nen són mestres en actiu, però la mare ha trobat una
solució perquè el Biel pugui dinar amb algú de la família. El germà
d’ella estudia a les tardes a la universitat, de manera que al matí pot
anar a buscar el seu nebot i cuidar-se’n fins que la mare torna de la
feina. “Com que vol ser mestre, encarregar-se del Biel li serveix per
fer pràctiques”, bromeja Ramon.
Si bé a la majoria
d’avis els cau la baba amb els néts, les primeres reaccions després de
saber que la filla està embarassada són del tot imprevisibles. “Primer
es van espantar molt; no s’ho esperaven gens, perquè sóc jove”, rememora
Francolí, que subratlla que “ara estan encantats amb la nena”.
L’Helena Austrich, que té 24 anys i és mare de la Carla des de fa un
mes i mig, va viure una situació surrealista. “La meva germana no podia
parar de riure, la mare estava en xoc i el pare creia que li estava fent
una broma”, recorda. Una vegada va passar el moment de sorpresa
inicial, Austrich també reconeix que “s’ho van prendre molt bé” i que la
nena és la nineta dels ulls de tota la família.
Més energia
Totes tenen molts arguments per defensar la maternitat abans dels 25
anys. Austrich considera que “es pot jugar més i millor amb els fills,
perquè el cos aguanta el ritme” i, en la mateixa línia, Ramon destaca:
“Pots arrossegar-te per terra amb ells, tens més energia”. També
asseguren: “Ets més activa i, físicament, el desgast és menor”. De fet,
els beneficis de la maternitat a aquestes edats estan comprovats
mèdicament. “A partir dels 35 anys augmenta el risc que el nadó tingui
síndrome de Down”, apunta la presidenta de la Societat Catalana
d’Obstetrícia i Ginecologia (SCOG), Elena Carreras. A més, “els
problemes de diabetis durant l’embaràs augmenten en mares d’edats
avançades, com també les possibilitats de desenvolupar una preeclàmpsia
(hipertensió) perquè la formació de la placenta no és tan bona”, afirma.
A tot plegat, cal afegir-hi que les mares joves tenen menys problemes
d’esterilitat, ja que els òvuls tenen una alta probabilitat de ser
fecundats. Segons Carreras, “la qualitat disminueix amb l’edat i hi ha
més avortaments espontanis”, a banda que “la recuperació postpart és més
fàcil quan s’és jove”. Per a la presidenta de la SCOG, “l’edat ideal
per tenir fills se situa entre els 18 i els 35 anys”. Abans dels 18
també resulta perillós, ja que “la mare no ha acabat de créixer” i “ella
i el fetus competeixen pels mateixos recursos”.
Un vincle diferent
Els avantatges no només són físics. Totes les mares coincideixen a
afirmar que ser joves els permet tenir “més connexió amb els fills”, ja
que la distància temporal que els separa és menor i, per tant, “resulta
més senzill entendre’ls”. Segons Austrich, la diferència d’edat entre
ella i la Carla prendrà sentit, sobretot, a l’adolescència. “És una
etapa que no em queda llunyana, podré estar més a prop de la meva filla i
comprendre-la”, diu.
La Lídia Santasusagna, de 27
anys, ja fa temps que percep que el vincle amb el seu fill, el Gorka, és
diferent del d’altres mares. Només 19 anys la separen del nen, que en
té vuit, i això ha repercutit directament en la seva relació. “Som més
amics, ens expliquem moltes coses amb una confiança especial”, apunta
Santasusagna, per a qui ser mare va suposar “fer-se gran de cop”. Ara
bé, és conscient que el 2006, quan va néixer el Gorka, l’entorn econòmic
era més favorable a la maternitat. “Vaig fer tres entrevistes de feina
quan estava embarassada i en totes tres em van agafar, així que vaig
poder triar on volia treballar. Ara, amb la crisi econòmica, aquesta
situació resulta impensable”, admet.
I és que la
societat no ho posa gens fàcil. “La manera en què funciona tot afavoreix
que cada vegada es tinguin fills més tard”, lamenta l’Helena Austrich,
sobretot perquè “les etapes vitals s’allarguen i resulta molt complicat
trobar una estabilitat econòmica abans dels 30 anys”. Malgrat que el cos
està preparat per reproduir-se, encara persisteixen certs prejudicis
que també posen bastons a les rodes a la maternitat primerenca. “La gent
es pensa que no l’has buscat, socialment no està ben vist. Però no cal
comprar-se una casa abans de tenir un fill”, explica Austrich. És una
sensació que comparteix amb les altres mares, però totes consideren que
el millor és tirar endavant sense fer-ne cas. De fet, totes afirmen que
tenir un fill no significa deixar de fer la vida que vols.
L’Helena Austrich i la Lídia Santasusagna han reprès els estudis i la
Lara Francolí, que és llicenciada en serveis socials, tornarà a buscar
feina al sector. Tot i que la manera d’organitzar-se canvia, les
aficions també es poden mantenir si se sap gestionar bé el temps i
adaptar les activitats. El Biel n’és un clar exemple: s’ha convertit en
un dels castellers més joves dels Minyons de Terrassa. Com que els pares
pertanyen a la colla, se l’emporten a les actuacions i ell ja s’enfila
per l’esquena de la mare amb vocació d’enxaneta. “Podem fer una vida
conjunta sense trencar-li els ritmes biològics”, diu la Núria, que, com
la resta de les mares, creu que només “cal incorporar una tercera
persona als teus plans”. Ara que ho han viscut, cap d’elles canviaria el
seu passat.
No hay comentarios:
Publicar un comentario