Retrobaments emocionals
Les festes de Nadal són una excusa ideal per ensenyar el valor de la família a la canalla. És
un temps de retrobament, d’oci compartit i de moltes emocions.
L’exemple dels adults serà fonamental perquè la canalla en gaudeixi
plenament. Són dies per compartir experiències de vida i enfortir els
lligams familiars.
PALOMA ARENÓS |
El Nadal és sinònim de retrobaments familiars carregats
d’emocions. Són unes festes en què avis, pares, oncles, cosins, sogres,
gendres, nores, néts, cunyats, germans, nebots i tota la resta de
parents miren de coincidir, com a mínim un cop l’any, al voltant d’àpats
i llargues sobretaules. Tot i que hi pugui haver dificultats
econòmiques o menys regals dels esperats, del 24 de desembre al 6 de
gener es viuen uns dies ideals per ensenyar i transmetre el valor de la
família a la canalla.
“Les festes són beneficioses
per als nens perquè reforcin els llaços afectius, aprenguin costums i
tradicions. Els adults podem compartir moltes tasques amb ells i fer-los
partícips dels preparatius i la decoració perquè se’n sentin
protagonistes i sàpiguen que la família és una pinya i que fins i tot en
moments difícils -un pare sense feina o una mort recent d’un familiar-,
els uns ajuden els altres”, explica la pedagoga Cèlia Rodríguez. A més,
és una celebració que aporta molts beneficis, “sempre que es treballi
des de l’alegria i el positivisme”, matisa Rodríguez, que també és
psicòloga. “El Nadal fomenta l’autonomia i la responsabilitat dels
petits de la casa, quan se’ls fa col·laborar en les diferents feines que
comporta. També és una font rica en emocions positives, bones per al
seu desenvolupament i autoestima, a més d’afavorir la creativitat de les
criatures”, rebla l’experta.
Les germanes Anna,
Elisabet i Marta Civil Serra, de Sabadell, disfruten d’un Nadal familiar
intens i ple de tradicions. “Ho hem viscut així des de petites, amb els
pares -l’Oriol i la Sunsi- i l’àvia Maria Teresa. Ens encanta
retrobar-nos perquè realment hi ha molt de caliu”, diuen. “L’àvia era
una dona que s’estava dos dies seleccionant els millors ingredients i
preparant l’escudella, amb l’olla a foc lent i molta calma”, recorden.
“També fèiem cagar el tió, que era un tronc gros del bosc i que té mig
segle de vida. Encara el fem servir amb els nostres fills i nebots, als
quals hem transmès aquesta manera de fer i que tothom s’hi trobi bé”,
expliquen. El 25 de desembre celebraran el dinar de Nadal a casa dels
seus pares i s’hi aplegaran 29 parents procedents, principalment, de
Sabadell, però també d’Artés (Bages) i Oviedo.
L’Anna
Civil és mare del Pau (16 anys) i l’Ona (14); l’Elisabet té l’Albert
(16), el Bernat (12) i la Carla (10), i la Marta és mare de l’Ada (9).
Totes tres segueixen la tradició d’escriure i decorar felicitacions
nadalenques i enviar-les per correu a amics d’arreu del món. El Pau i
l’Ona reconeixen que els agrada molt retrobar-se amb cosins i oncles.
“N’hi ha alguns que només veiem un cop l’any i, realment, a la nostra
família hi ha molt bon rotllo i tenim feines assignades perquè tot surti
bé. Els néts grans anirem el 24 a ajudar els avis a col·locar taules i
moure mobles per fer espai per al dinar”, expliquen amb alegria.
El quinto, un clàssic
L’Ada i la Carla són molt fans de la decoració nadalenca i d’una
tradició molt arrelada a la família Civil Serra: el quinto, una mena de
bingo que es juga per Nadal al Vallès i a altres comarques catalanes.
“M’agraden els premis que guanyes, que són xocolatines i detallets. És
molt divertit i riem molt!”, diu l’Ada. “A més, tothom pot fer de lloro
-el que anuncia els números d’una manera molt original- i cadascú juga
segons el nivell i l’edat que té. I si algun familiar no ha pogut venir
al dinar, fa l’impossible per no perdre’s el quinto!”, subratlla Marta
Civil.
La família, tot l’any
La psicòloga Meritxell Amirall, responsable del centre Som Pares
(www.sompares.com) de Vilanova i la Geltrú, reflexiona sobre el valor de
la família, que “no només hauria de centrar-se en l’època nadalenca”.
“Podem mantenir contacte, encara que sigui telefònic o per correu
electrònic, durant tot l’any amb la família que està més lluny, parlar
als petits d’aquells parents que no veuen gaire. Explicar-los anècdotes i
records els ajudaran a interioritzar com a familiars persones que no
estan presents en el seu dia a dia”, afegeix. Almirall destaca que “ el
valor de la família és diferent per a cadascú, però és important ser
conscients que amb la nostra actitud, comportaments i comentaris
influïm, i molt, en el concepte de família que construiran els nostres
fills”.
La distància és el que més pateixen els
sabadellencs Alberto Ruiz i Laura Lunar, amb els seus fills Natàlia (7
anys) i Nicolàs (5 anys), ja que fa tres anys van tenir l’oportunitat
d’anar a viure i treballar a Bachenbülach, a Suïssa. “Durant l’any ens
comuniquem amb la família i amics per Skype, correu, telèfon i xarxes
socials. Però per Nadal ens instal·lem a casa dels meus pares a
Sabadell, perquè és una festa que sempre l’hem celebrat moltíssim i la
vivim amb molta il·lusió”, explica Lunar. Tenen dues setmanes de
vacances i instal·len el camp base per gaudir dels retrobaments. “Són
dies per estar plegats, per reunir-nos, parlar i compartir, ja que
durant l’any de vegades les rutines fan que no ens puguem veure tant com
voldríem”, reconeix.
Lunar explica que a l’hora de
traslladar el valor de la família no han hagut de fer “res d’especial
amb els nens, ja que ho veuen constantment”. “Hi tenim contacte molt
sovint i la família sempre ens ha demostrat que hi és tant en els bons
moments com en els més difícils, ajudant sempre”, conclou.
Reduir al màxim les tensions familiars
Les reunions familiars, encara que a molts els costa reconèixer-ho,
també són moments en què surten els retrets entre membres de la família
i, sovint, es mantenen moltes etiquetes : “El teu
cosí sempre arriba tard i no porta regals”, “No ens han posat ni uns
aperitius com cal”... I, fins i tot, hi ha moments de tensió entre els
adults. Per reduir-la al màxim, la psicòloga Meritxell Almirall diu que
“el primer que caldria fer és no comentar cap d’aquestes opinions
negatives davant dels nens per evitar influenciar-los”. D’altra banda,
la previsió és molt important. “Si jo com a adulta ja sé que hi ha una
determinada persona de la família amb qui tinc més possibilitats de
barallar-me, puc intentar no asseure’m al seu costat, parlar-hi tan poc
com pugui o no obrir debats de certs temes que sé per experiència que
comportaran conflicte”. L’experta aporta un nou recurs: “Fer una llista
de virtuts de les persones de la família que molts cops queden
emmascarades. Per exemple, la tieta té l’etiqueta que mai col·labora
però sempre du unes postres boníssimes o explica anècdotes que ens fan
riure a tots”.
Almirall adverteix que de vegades, els
adults cometem l’error de fer servir els nens com a vehicle per
comunicar certes coses a altres familiars que no ens agraden: “Per
exemple, «Guillem, digue-li a la tieta que ajudi a fregar els plats, que
segur que a tu et fa cas». Hem d’aprendre a comunicar les coses
nosaltres mateixos”. La psicòloga està convençuda que tot es pot dir si
trobem les paraules i el moment adequat per fer-ho. “I si veiem que
estem a punt d’explotar, val més que ens prenguem un kit kat,
que anem al lavabo, sortim a buscar alguna cosa a la cuina i ens
prenguem uns minuts per reflexionar i respirar. Ensenyar als nens a
gestionar les seves emocions passa per aprendre a fer-ho nosaltres
primer amb les nostres”, conclou.
Excés de consumisme
Fa un temps que el Nadal s’ha centrat a donar una importància excessiva
al consumisme i als obsequis exclusivament materials. La psicòloga
Meritxell Almirall proposa que deixem volar la nostra imaginació i
pensem què pot fer il·lusió a la canalla: “Hi ha molts nens a qui els
encantaria passar una tarda amb els seus pares a soles, pujar a cavall,
anar a fer una excursió per la muntanya, dormir en una tenda de campanya
al menjador...” L’experta recomana que ens fem preguntes poderoses i
que siguem exemplars amb la nostra actitud: “Què vol dir estar units per
a nosaltres? Com puc demanar-los que no es barallin entre els germans
si em veuen com a mare barallada amb la meva germana?”, posa com a
exemples. Recomana coherència: “Tots podem discutir, enfadar-nos, i no
està malament expressar el que no ens agrada. El més important és que
també vegin que es pot demanar perdó, fer les paus, pensar com podem
arreglar les coses i buscar
No hay comentarios:
Publicar un comentario