Anem a la biblio! Llocs per llegir i divertir-se
AINHOA BOIX |
DIARI ARA. CRIATURES.
Les biblioteques ja no són aquells recintes on el
silenci era una norma i els amants de la lectura i els estudiants els
seus únics usuaris. Ara els murmuris i riures infantils es colen a les
sales plenes de llibres i revistes i les parets, a més de prestatgeries,
amaguen una infinitat d’activitats per a tota la família. Ho podem
veure gairebé cada dia a la xarxa de Biblioteques de la Generalitat de
Catalunya, però, també, en les que s’estenen pel territori valencià i
balear i que, sense ser tan atrevides com les catalanes, aposten per una
programació basada en l’animació lectora.
La
tendència, com explica la cap de serveis de Biblioteques de la
Generalitat de Catalunya, Carme Fenoll, va en aquesta direcció:
convertir espais tradicionalment reservats a la lectura i al préstec de
llibres en llocs vius, oberts a la creació i a l’aprenentatge i en què
el ciutadà, independentment de la seva edat i condició social,
adquireixi un paper protagonista. Una cosa semblant al que ocorre en
països com Holanda i el Regne Unit, on les biblioteques, a més de per
l’intercanvi de llibres, s’aposta per l’intercanvi de coneixements i
experiències. O al que, des de l’any 2011, es coneix als Estats Units
com a MakerSpace, un moviment que obre les biblioteques a la creació i a
l’experimentació, sobretot tecnològica.
I, encara
que al nostre país queda molt camí per recórrer en aquest sentit, cada
vegada és més habitual veure com les biblioteques destinen els seus
recursos humans i materials a aquest fi. D’exemples d’aquest canvi de
mentalitat no en falten a Catalunya. Al costat dels clubs de lectura i
els contacontes, trobem altres propostes que s’allunyen dels cànons
tradicionals sense perdre de vista l’animació lectora. Des dels tallers
sobre art o medi ambient ( Tallers de descoberta ) fins a les audicions didàctiques ( Aperitius musicals ) o els espectacles teatrals ( Llibres a escena ) formen part de la programació anual de biblioteques com les de Barcelona.
Una oferta que creix
L’última activitat a incorporar-se a la xarxa de biblioteques és Code
Club, una iniciativa que sorgeix de la ment de Mireia Dosil i Sergi
Valverde i que, com els tallers anglesos dels quals pren el nom i
inspiració, acosta el llenguatge informàtic als nens d’entre 10 i 12
anys. Ho fa gràcies a la col·laboració desinteressada dels estudiants
d’informàtica de la Universitat Politècnica de Catalunya i de la
Universitat Oberta de Catalunya, que, amb els seus coneixements i el seu
temps, ajuden els xavals a crear els seus propis videojocs. Però,
segons Dosil, això no és l’única cosa que fan.
“Els
objectius són que els nens vagin a la biblioteca, fomentar l’equitat -és
una activitat gratuïta i demanem, a més, que el 50% dels alumnes siguin
nens i l’altre 50% nenes- i aprendre a programar no com un fi en si
mateix, sinó com un mitjà per fomentar la creativitat i el pensament
crític”, comenta la responsable de Code Club, que recorda que aquesta
activitat està oberta a tothom que vulgui endinsar-se en l’Scratch i
compti amb voluntaris per realitzar-la.
Agendes atapeïdes
Del Code Club també en parla la bibliotecària responsable de la secció
infantil i juvenil de la Biblioteca Pública de Tarragona, Immaculada
Pujol. Al centre on treballa, com en 20 biblioteques més del territori
català, ha sigut una de les moltes activitats que s’han ofertat en
l’últim any. L’èxit, segons comenta, ha sigut sonat. Han sigut molts els
nanos que cada dissabte acudien a aquest recinte per aprendre a
programar videojocs i també els que, gràcies a aquesta iniciativa,
entenien la biblioteca com un espai d’oci i aprenentatge.
Gairebé tants com els que, setmana darrere setmana, hi passen per gaudir de Ballmanetes, Rondalla va, rondalla veu o Magic tea & Magic tales,
propostes familiars que utilitzen les imatges, els contes tradicionals o
l’anglès per fomentar la lectura en els més petits i donar sortida al
fons documental d’aquesta entitat.
“Volem acompanyar
els pares i els fills en el procés de la lectura. Entenem que és
important que s’impliqui el pare per fomentar la lectura des de casa”,
explica aquesta bibliotecària, que, a més d’aquestes iniciatives, ens
parla d’altres de més noves: els Laboratoris de lletres i imatges i La mar, bressol de contes.
La primera pren com a referència els laboratoris creats a la Biblioteca
Roca Umbert de Granollers i advoca per l’experimentació i la creació
com a mitjà d’aproximació a la lectura. La segona es fa en col·laboració
amb el Museu del Port de Tarragona i té com a objectiu rescatar la
tradició marinera de la zona i mostrar-l’hi als nens en forma de
contacontes, llibres i tallers. Una tasca educativa que la Biblioteca de
Tarragona fa amb altres institucions com el Casal de Joves de Tarragona
i el conservatori de la ciutat i que donen com a resultat iniciatives
com Llegendes Urbanes i Al compàs dels contes.
Més tradicionals
Però, ¿i les biblioteques valencianes i balears? ¿Són igual d’actives
que les catalanes? Igual d’actives, sí, però potser no tan
transgressores com les seves veïnes catalanes. Ho admet el responsable
de la secció infantil i juvenil de la Biblioteca Pública de València,
Néstor Mir, partidari d’un canvi de mentalitat i de manera de fer a les
biblioteques del país.
“Nosaltres estem treballant
des de fa molt de temps per convertir la biblioteca en un espai de
reunió més que de lectura. Treballem amb una visió més lúdica de la
biblioteca”, explica Mir, un dels responsables que la de València sigui
una de les biblioteques més actives del País Valencià.
S’hi fan activitats per als nens i joves de la capital del Túria com L’hora del conte, els storytellings
o contes en anglès, els clubs de lectura i els tallers de manualitats,
que componen l’agenda d’un centre que, entre moltes altres coses,
destaca per la tasca pedagògica que fa amb els col·legis de la ciutat.
Segons explica Néstor Mir, cada dimarts i dijous alumnes de diferents
centres escolars de la ciutat es desplacen a la Biblioteca de València
per conèixer el fons documental d’aquesta institució i descobrir el seu
funcionament. Ho fan amb l’ajuda de Mar Benegas, autora, entre d’altres.
del poemari A lo bestia i especialitzada en la realització d’activitats infantils.
Unes propostes culturals i lúdiques ben semblants a les que, cada mes,
s’ofereixen a la Biblioteca Pública de Palma, de les més concorregudes i
dinàmiques de les illes Balears. Així ho indica la responsable de la
secció infantil i juvenil, Catalina Guaita. Aquesta professional, menys
inclinada a convertir les biblioteques en centres de reunió i intercanvi
que el seu homòleg valencià, aposta per una agenda en què la literatura
és la protagonista. “No és difícil vincular qualsevol activitat a la
lectura perquè hi ha llibres de tota mena”, afirma aquesta
bibliotecària, que reconeix que la falta de recursos humans i d’espai
l’obliguen a reduir les activitats culturals de l’entitat que representa
i, sobretot, a desestimar els professionals que podrien enriquir la
seva agenda.
De moment, són iniciatives com L’hora del conte, els Dissabtes a colors
-tallers de manualitats relacionats amb la temàtica del mes- i els
clubs de lectura les que fan possible que les criatures de Palma vagin a
la biblioteca de la ciutat de manera regular i amb un somriure a la
cara, i no amb un disgust.
No hay comentarios:
Publicar un comentario