Com sobreviure a l’allau de festes d’aniversari infantils
Hi ha moments en què la vida social dels fills pot arribar a
ser tan intensa que molts pares es pregunten si cal que assisteixin a
totes les festes a les quals els han convidat
OLGA VALLEJO |
És possible trobar l’equilibri entre el desig dels nens
de celebrar el seu aniversari i viure amb cert ordre. S’agraeix que els
pares, que acabaran sent tant organitzadors com convidats, trobin la
manera de racionalitzar els aniversaris. L’allau de festes acaba
esgotant les famílies i els nens perden interès quan el que hauria de
ser excepcional passa a ser habitual.
El sentit comú
és un bon aliat perquè els més petits gaudeixin i alhora els companys de
classe estiguin més cohesionats com a grup, acompanyats de les seves
famílies. La Montse és mare de la Queralt, una alumna de primària de
l’Escola Pública Bisbat d’Ègara de Terrassa, i delegada dels Hawaians,
el sobrenom amb què s’ha autodenominat la classe de la seva filla. Des
de P-3 organitzen trobades trimestrals per celebrar els aniversaris dels
nens de la classe que fan anys en aquell període: “Intentem sortir de
la ciutat, anar a un parc o fer una escapada a la muntanya, res
complicat, una excusa per esmorzar o fer el vermut plegats, que les
famílies ens coneguem i les criatures tinguin la sensació de grup, que
vegin que hi ha certa sintonia entre els pares, i això és difícil
d’aconseguir si no hi ha espais de trobada”.
Implicació de tots
El cert és que, després de tres anys, han vist que sempre s’hi apunten
els mateixos, una desena de famílies dels 26 que són, però cada tres
mesos hi ha l’oportunitat que s’hi impliqui algú més. En la primera
celebració d’aquest curs aprofiten l’excusa del nom de la classe per
organitzar una gimcana hawaiana. “Com a delegada estic al capdavant del
muntatge de la festa, però es fa amb la participació de totes les
famílies que hi van -explica la Montse-. Farem collarets hawaians, el
ball del limbo, maquillatge hawaià i s’inventaran
el ball i el crit del grup. Els pares dels homenatjats es posen d’acord
per comprar el menjar i fer els pastissos. Pel que fa als regals, fem
unes samarretes amb les fotos de tots els companys de classe”.
Tot plegat és una bona excusa per fer especial l’aniversari, allunyant-se de festes en sèrie i implicant-hi grans i petits.
No hay comentarios:
Publicar un comentario