Parcs de conte, parcs segurs
La incorporació d’elements tradicionals és la tendència d’uns parcs infantils més segurs i resistents
XAVIER TEDÓ |
Parcs infantils dedicats als contes del Patufet, la
Caputxeta Vermella o decorats amb els gegants del poble. Aquestes són
algunes de les innovadores propostes que es poden veure a les zones de
joc adreçades a la canalla del nostre país i que són obra de l’empresa
de Roda de Ter Happyludic, que ha revolucionat el sector introduint
elements de la cultura popular en una aposta que va néixer fruit de
l’atzar.
L’Ajuntament de Vic volia homenatjar la
il·lustradora Pilarín Bayés com a filla predilecta de la ciutat i es va
posar en contacte amb l’empresa osonenca per visitar la dibuixant i
oferir-li dissenyar un parc infantil. “Ens va dir que li feia gràcia que
hi hagués un fil conductor amb els contes que ha il·lustrat tota la
vida”, revela el cofundador de Happyludic Jordi Crous. El conte escollit
va ser el del Patufet perquè, com assenyala el també director comercial
de l’empresa, “la Pilarín té una devoció especial per aquest personatge
perquè diu que és petit i eixerit com el poble català”. El resultat
final són dos jocs de molla que representen el Patufet i el Dineret, un
tobogan amb forma de bou, un gronxador que amaga una col, un balancí amb
el cistellet i una caseta reconvertida en botiga. “Hem fet el conte en
3D i hi hem incorporat un panell de dos metres amb la història perquè
els acompanyants puguin explicar-la als nens”.
Després de la inauguració del parc infantil de Josep M. Sert, el 10 de
setembre del 2013, altres municipis es van interessar per la proposta
perquè per primer cop s’imprimia un vessant cultural més enllà del lúdic
en una zona de joc. “Avui dia, en un món tan globalitzat, es valora que
es promogui la tradició popular”, subratlla Crous.
Un any i tres mesos després de l’estrena del parc de Vic ja hi ha una
seixantena de pobles i ciutats on el Patufet i la resta de personatges
del conte juguen amb la mainada. “La idea era fer-ne només cinquanta i
que l’últim fos una donació a l’Hospital de Sant Joan de Déu per
celebrar-ho, com ja vam fer, però la Pilarín ens va dir que la cultura
no es pot negar a ningú i arribarem fins al centenar amb una altra
donació. No volem passar d’aquí per no desmerèixer el producte. El cert
és que no prevèiem un èxit tan rotund”. L’empresa osonenca,
paral·lelament, ha dissenyat també una desena de parcs de la Caputxeta
Vermella amb dibuixos de Bayés, adreçats, com el Patufet, a nens d’entre
dos i sis anys.
Parcs amb codis QR
L’última creació inspirada en un conte s’ha estrenat aquest Nadal a
Masquefa, amb el parc dels Tres Porquets, també amb el segell de la
ninotaire i en aquest cas dirigit a una franja d’edat més gran, de sis a
dotze anys. Aquest parc incorpora com a novetat un codi QR mitjançant
el qual els nens i els pares es poden descarregar el conte amb els
dibuixos de Bayés per llegir-lo i pintar-lo, o tenir accés a la pàgina
web de l’autora per contactar-hi.
Aquesta mateixa
representació es pot veure des de fa una setmana a Sant Antoni de
Vilamajor i aviat s’instal·larà a Castellbell i el Vilar. L’empresa
acaba de signar un acord també amb Roser Capdevila, amb qui ja s’estan
treballant diferents projectes per dur-los a terme durant aquest any. El
primer serà el dedicat a la Girafa Ona a la plaça de Sant Miquel de
Barcelona, just darrere de la plaça Sant Jaume, al bell mig de la
capital catalana. “És un honor que una empresa petita com la nostra
pugui anar de bracet d’aquestes dues il·lustradores de tan renom”, deixa
clar el màxim responsable de Happyludic.
L’èxit
d’aquests parcs ha empès l’empresa de Roda de Ter a obrir-se a la
cultura popular. “Hem cregut que era el moment de fer un pas més enllà i
fer una adaptació artística dels gegants dels pobles als quals els faci
il·lusió veure’ls cada dia i no només per festa major”, explica el
director comercial. Un multijoc de dues torres en format 2D i un
rocòdrom de grans dimensions amb la silueta dels gegants en format 3D
són els dos formats que es podran veure als sis municipis que ja n’han
encarregat, com Olot, que serà el primer a estrenar-ne a finals del mes
de febrer.
Seguint aquesta temàtica tradicional,
Igualada gaudeix des del 4 de gener d’un parc dedicat als Reis Mags de
la capital de l’Anoia, molt populars i estimats pels seus habitants, i
la companyia negocia amb l’Ajuntament de Berga fer un parc inspirat en
la Patum. “De qualsevol cita important se’n pot fer una adaptació”,
sentencia Crous, que ja s’imagina un parc dedicat a Dalí a Figueres.
Els parcs temàtics que ells dissenyen contrasten amb els gronxadors i
tobogans de ferro que hi havia aïllats enmig d’una plaça a la dècada
dels setanta. Ara ja no es concep un parc infantil si no és com una zona
exclusiva per a nens amb totes les mesures de seguretat habilitades.
“Han canviat moltíssim els últims quaranta anys: s’han adaptat a les
normatives europees, les estructures metàl·liques o de fusta han
substituït el ferro i s’han incorporat materials més segurs i
resistents, com les plaques de polietilè o de plàstic, que allarguen la
vida d’un parc infantil fins als quinze anys, sempre que se’n faci un
bon manteniment. Una tasca clau per a la seva preservació i el nostre
camp de batalla”, anota el director de l’empresa, que no es cansa de
repetir que “els ajuntaments fan un gran esforç perquè no es malmetin
malgrat la crisi”.
Els mateixos jocs
El que no ha canviat són els elements centrals d’un parc infantil. Cros
remarca que “de tobogans i gronxadors n’hi haurà sempre”, però afegeix
que se n’han afegit de nous, com “rocòdroms per treballar la
psicomotricitat o conjunts modulars, els més coneguts dels quals són les
casetes o les torres”. També estan més treballats en una oferta cada
cop més variada: “Ara hi ha més de vint-i-cinc models diferents de cada
element del parc i els jocs són més complets. Hi ha castells amb
diferents alçades, tobogans circulars o tapats o gronxadors de seient
pla, per a nadons, per a infants amb discapacitats o perquè hi puguin
seure diversos nens”.
La col·lectivització dels jocs
és també un dels canvis més significatius dels últims temps. Els
fabricants aposten per elements que fomentin el joc en equip, com les
cistelles niu, perquè, com conclou Crous, “jugar sol és molt avorrit”.
Que els elements tradicionals d’un parc són els que tenen més sortida al mercat ho avala Vito Langa, product manager
de serveis infantils de l’empresa Benito Urban, que corrobora que es
mantenen: “El tobogan és mil·lenari, al nen sempre li agrada lliscar; i
el gronxador també és dels primers jocs que es van inventar. Aquests
elements ens acompanyaran durant molt de temps, perquè aquestes
estructures formen part de la manera de ser del nen, del seu instint de
jugar”. El representant d’aquesta companyia ubicada a Sant Bartomeu del
Grau defensa també que “els jocs siguin de conjunt perquè promouen la
imaginació i la socialització”, però discrepa a l’hora d’incorporar-hi
dispositius electrònics: “Si s’hi incorpora el so d’una vaca, per
exemple, estem traient l’essència del joc. El nen ja està content
saltant, lliscant o balancejant-se amb el gronxador; el joc ha de ser
natural, no artificial”.
La tria de colors
Tot i que els colors preferits dels nens són els bàsics (el vermell, el
verd, el blau o el groc), els ajuntaments advoquen sovint per
tonalitats més suaus, que s’integren millor a l’entorn. “La combinació
dels colors és molt important. Abans només s’utilitzava ferro, però ara
els clients són més exigents en l’elecció”, sosté Langa. Una tendència
que ha deixat de ser-ho aquests últims anys és la inclusió de circuits
biosaludables al costat de les zones d’esbarjo infantils perquè els avis
especialment, però també els pares que acompanyen els nens, facin
exercici físic mentre els petits juguen. “No és el món del parc infantil
i han d’estar ben separats perquè la canalla no prengui mal”, afirma
Langa, que afegeix que “ara algunes empreses tornen a incorporar el
ferro per diferenciar-se de la competència barrejant-lo amb el polietilè
i vigilant que estigui ben protegit i que no contingui cap element
tòxic”. Un revival que no amaga l’evolució que han tingut els parcs infantils des que van arribar al nostre país als anys setanta.
No hay comentarios:
Publicar un comentario