(festivitat mòbil en el calendari)
EL REI DELS POCA-SOLTES
Les festes
de Carnestoltes o Carnaval comencen un dijous (Dijous Gras) i acaben el
dimecres de la setmana vinent (Dimecres de Cendra): 7 dies en els quals
regna la festa i la disbauxa; les disfresses, màscares i comparses
omplen de llum i color els carrers; la música és la protagonista de
balls, rues i desfilades…
L’Origen de la Festa
Aquesta festa té uns orígens molt
llunyans ja que en temps dels grecs i romans ja es feien unes
celebracions, per aquesta època de l’any, en honor als Déus.
Però en la
nostra cultura, altament influenciada per la tradició cristiana, la
festa de carnaval es defineix com el període just abans d’entrar a la
Quaresma.
Per això,
just abans d’iniciar 40 dies d’abstinència, sacrifici, repressió i dejú,
seguit de la Setmana Santa, calia celebrar-ho amb unes festes
esbojarrades, desenfrenades, amb tot tipus d’excessos i, sobre tot,
molta diversió (fent tot el que justament després es prohibia).
1er dia de festa: EL DIJOUS GRAS
Si tirem
enrere 3 setmanes des de la Quaresma, ens trobem el Dijous dels Compares
(dia en el quan es convidava a menjar als padrins); La setmana següent
tenim el Dijous de les Comares (torn per convidar a menjar a les
padrines); i finalment, la setmana següent, el Dijous Gras, també
conegut com el Dijous Llarder.
Aquest és el dia d’inici de les festes carnavalesques.
Podríem dir que és es dia del menjar suculent i greixós.
Aquest dia
s’han de menjar ous, sigui com sigui i també porc: ous barrejats amb
carn de porc, truita amb botifarra, botifarra d’ou, truita sola o
acompanyada de qualsevol altra ingredient …
Un altre tret gastronòmic d’aquesta jornada és la Coca de Llardons.
DIES DE CARNAVAL: El divendres normalment és el dia que arriba el Carnestoltes, tot i que hi ha lloc que ja arriba el dijous gras.
Aquesta
arribada té una posta en escena: allà on s’estigui fent aquesta
celebració, hi apareix el Carnestoltes en forma de ninot (normalment a
mida real d’un home) i es llegeix el pregó. Aquest pregó, molts cop en
forma de rodolí, anuncia l’inici de les festes on “tot està permès”. El
senyor Carnestoltes serà el rei de les festes a partir d’ara i ell
marcarà les normes.
Un cop fet
l’anunci, i durant els dies següents, es fan arreu les típiques rues i
desfilades, on les disfresses i comparses son les protagonistes,
juntament amb la música i la percussió.
Normalment
a cada població s’hi fa una desfilada de carnestoltes i, al llarg del
territori català podem trobar altres tipus de celebracions que
il.lustren perfectament del caràcter “irreverent” de la festa (ple
d’excessos i llibertinatge): batalles al carrer (amb farina, tomàquets,
ous, caramels ...); grans àpats col.lectius a molts pobles i viles
catalanes, festes de ball i xerinola en general, danses i balls (el Ball
de Gitanes, Ball de l'Home)
Últim dia de la festa: DIMECRES DE CENDRA o el dia de l’enterrament de la sardina.Tanta celebració i llibertinatge porten al rei Carnestoltes a la seva fi. La tradició marca que se li ha de fer un judici públic, davant la desesperació de la població. El veredicte és clar: Carnestoltes és culpable i se la de cremar.
Rues mortuòries i desfilades fúnebres acompanyen al rei dels poca-soltes a la foguera que l’espera per ser cremat.
I així acaben quasi uns setmana de celebracions, balls i disfresses que han servit, sobre tot, per passant-s’ho molt bé.
Com saber en quina data cau el Carnestoltes?
Com que aquesta festa es regeix pel
calendari lunar, hem de buscar la primera lluna plena que hi ha després
de l’equinocci de la primavera, és a dir, el 20 de març. Un cop tinguem
aquesta data, sabrem que el diumenge següent és el Diumenge de Pasqua, i el diumenge anterior correspon al Diumenge de Rams. A partir d’aquesta última data, tirem enrere 40 dies i arribarem al 1er dia de la Quaresma: el Dimecres de Cendra, que correspon just a l’últim dia de Carnaval. I ja ho tenim: el Dijous anterior comença la festa!
CANÇONS DEDICADES AL REI CARNESTOLTES
LLIBRE SOBRE EL CARNESTOLTES
No hay comentarios:
Publicar un comentario