Ballar em fa créixer!
Molts adolescents troben en la dansa un vehicle immillorable per expressar-se
MARTA ESPAR |
La Claudia Masachs, de 13 anys, balla des que en tenia
3. El Nil Vives, de 15, des dels 7. Ella, clàssic i contemporani. Ell,
hip-hop i contemporani. Més de sis hores a la setmana cadascun. I quan
hi ha previst algun bolo, perden el compte de les hores que dediquen a
la seva passió: la dansa. Tots dos formen part de la companyia Indans
Dansa, que Elisabeth Trias, professora de ballet clàssic i directora de
l’Escola Dans de Banyoles, va crear amb coreografies de Maria Roca i
Blai Costa, ballarins i mestres de contemporani i hip-hop,
respectivament. Són sis ballarins d’entre 13 i 17 anys i dos de més
grans, de 21 i 23, que combinen els seus estudis d’ESO, batxillerat o
carrera universitària amb els assajos de l’espectacle La Juliette no tenia balcó,
que van estrenar a principis d’any i que ja comença a fer gira per les
comarques gironines. “Han après com treballar un espectacle i com
mantenir-se dalt d’un escenari més d’una hora ballant. I han demostrat
que són capaços de mantenir un alt grau de compromís amb el que es
proposen”, assegura Elisabeth Trias, que amb les seves paraules esborra
tòpics negatius associats a l’adolescència.
De grans,
el Nil i la Clàudia no tenen clar si es voldran dedicar a la dansa. Són
conscients que és molt difícil guanyar-se un lloc en aquest món. Però
estan convençuts que, facin el que facin, serà una experiència
enormement útil i satisfactòria que els acompanyarà sempre. “Voldria
dedicar-me a alguna activitat relacionada amb l’art -explica el Nil-,
però el que és segur és que la dansa sempre estarà present en la meva
vida, com un llenguatge que em permet sentir, expressar-me”. La Claudia
parla de ser metge o professora de primària o de ballet clàssic, no
s’acaba de definir, però sí que sent el ball com una eina d’expressió
que sempre l’ha ajudat a organitzar-se i concentrar-se en els estudis.
Beneficis emocionals
En l’adolescència el llenguatge de la dansa pot aportar molts
beneficis, tant a nivell educatiu com emocional. Gemma Calvet,
presidenta de l’Associació de Professionals de la Dansa de Catalunya
(APdC), també és responsable de l’àrea d’educació de ConArte, la
confederació d’Artistes-Treballadors de l’Espectacle, i cita
detalladament una llarga llista de beneficis quan se li pregunta què
aporta la dansa a l’educació i la formació dels nanos, sobretot en
l’adolescència: “Primer, hi ha una part física, que permet desenvolupar
la consciència corporal, millorar l’estratègia de lateralitat, el
control postural i la respiració. A més, a través de conèixer i estimar
les potencialitats del seu cos, milloren la seva imatge corporal i, per
tant, augmenta la seva autoestima i la seguretat en ells mateixos en un
moment tan important de canvis fisiològics”, explica Calvet, que també
és mestra de dansa clàssica i creativa a les escoles municipals de
Montornès del Vallès i Esparreguera.
A part de la
maduresa emocional, Calvet també parla dels beneficis del treball en
grup: “Hi ha un treball de projectes en comú que els ajuda a sentir que
formen part d’un grup amb un objectiu comú i a establir lligams, així
com a respectar l’aportació de l’altre”. Per acabar, la presidenta de
l’APdC afegeix: “A mesura que anem organitzant tots els moviments,
integren coneixements i augmenten les capacitats de concentració,
anàlisi i síntesi”.
Assignatura pendent
Però, malgrat aquesta llista, la dansa continua sent pràcticament
absent en l’educació. “Hi ha una part important de dansa en el
currículum general tant de primària com d’ESO, però els especialistes de
dansa no hi tenim accés”, explica Calvet. L’ADpC, que està integrada
per més de 480 professionals de Catalunya, reivindica des de fa temps
l’accés dels professionals formats en pedagogia de la dansa a aquest
volum de 30/40 hores anuals. A Catalunya aquesta llicenciatura s’obté a
l’Institut del Teatre, i l’ADpC reivindica que també es torni a
implantar el postgrau de Música i Dansa per a Mestres que existia fins
fa uns anys a la Universitat Autònoma.
“Al
batxillerat d’arts escèniques, per exemple, qui dóna les classes d’art
dramàtic acostuma a ser el professor de filologia, i les de dansa, el
d’educació física”, lamenta Calvet, que creu que necessiten més formació
especialitzada.
La Clàudia Gómez està fent el segon
curs del grau d’educació infantil a la Universitat de Barcelona i
realitzant una formació professional de dansa contemporània a l’escola i
espai de creació Àrea de Barcelona. En el futur, li agradaria treballar
en un projecte educatiu que integri la dansa i que es pugui dur a terme
en una escola pública. “També m’agradaria acostar la dansa a diferents
contextos socials desafavorits i amb pocs recursos econòmics -explica-.
Però en tota la carrera només hi ha una optativa que vagi relacionada
amb el moviment i el cos, i forma part d’una menció”.
Doble vessant
La Clàudia voldria complementar la carrera amb els estudis superiors de
pedagogia de la dansa a l’Institut del Teatre o amb algun màster o
postgrau a l’estranger, “en el qual es pugui relacionar la dansa i
l’educació, ja que aquí encara no s’imparteixen uns estudis que tinguin
aquest doble vessant”.
“Vaig començar a ballar amb 16
anys i la dansa em va aportar molt, ja que em va ajudar a centrar-me i
coneixe’m a mi mateixa. Em va ajudar a encarar els estudis de l’institut
amb molta més motivació i també em va servir per expressar tot el que
em passava i sentia a través d’un altre llenguatge: el moviment i el
cos”, explica la Clàudia.
Igual que l’altra Claudia i
el Nil, el contemporani i el hip-hop o el ballet clàssic van començar
sent una extraescolar i van acabar sent un “estil de vida”. “És molt més
que anar a classe d’extraescolar i fer un festival de fi de curs”,
insisteix amb passió Elisabeth Trias, que acostuma a dur els alumnes de
l’Escola Dans a veure espectacles a Barcelona o a organitzar
conferències relacionades amb la dansa a l’Ateneu de Banyoles. “Hem de
fer d’educadors de la dansa, ensenyar-los el seu llenguatge, la seva
història i tot el que representa”, conclou.
No hay comentarios:
Publicar un comentario