miércoles, 29 de abril de 2015

EL SON INFANTIL.

El son infantil

Dormir prou hores i beneficiar-se del tot el que aporta un son reparador és fonamental per a la salut i el desenvolupament de les criatures

El son juga un paper molt important en el desenvolupament precoç del cervell i l’aprenentatge dels més petits. “Un nen descansat podrà estar més alerta, content i actiu per a tot tipus d’activitats a què hagi de fer front al llarg del dia, ja sigui menjar, observar, jugar, etc., mentre que si no ha descansat prou, estarà de mal humor i la seva capacitat de concentració baixarà, cosa que li impedirà aconseguir el que es proposa i pot acabar desencadenant moments de frustració”, explica la pediatra Sheila Iglesias.
Aquest neguit és el que sent el Dani, de tres anys i mig, quan la nit anterior no ha dormit prou hores. Pr sort, no passa gaire sovint. Els seus pares, amb molta paciència, han aconseguit inculcar-li l’hàbit de dormir, de manera que entre setmana se’n va al llit a les 9 del vespre i es desperta a 2/4 de 8 per anar a l’escola. “D’ençà que, aquest curs, ha començat l’escola dels grans i no fa la migdiada, arriba a la nit més cansat i no ens costa tant que assumeixi que ha arribat l’hora de fer nones”, explica la seva mare, Estrella Peinado.
Dormir massa o poc
¿Com podem valorar si la criatura dorm més o menys hores del que cal? Tot i haver-hi diverses pautes que serveixen per establir les rutines de son que han de tenir els nens segons la seva edat (com la del quadre de la pàgina següent), cal tenir en compte que són orientatives, ja que cada infant és un món i d’aquí, també, que els marges que proposem siguin tan summament amplis.
En aquest sentit, Iglesias insisteix que no és gens senzill fer un diagnòstic de falta o excés de son: “En edat no escolar, quan els nens encara fan migdiades, moltes vegades poden compensar hores de son dormint en un altre interval horari”. Un cop clars aquests aspectes preliminars, podem enumerar algunes conseqüències de l’excés o la falta de son entre els més petits. Al llibre Dormir sense llàgrimes, la pediatra Rosa Jové subratlla que “la falta de son pot comportar irritabilitat, somnolència, pèrdua de concentració i d’interès pels jocs o poques ganes de relacionar-se socialment...”.
Aquesta irritabilitat és la que, com dèiem abans, acusa més l’Estrella quan el Dani no dorm les 10-11 hores diàries que necessita a la nit, o si varia puntualment les rutines de son. “Quan la nit anterior no ha dormit les hores que necessita, el Dani es mostra molt alterat. Rondina per tot i es posa a mil per hora, fins al punt de posar-se a saltar per sobre dels sofàs o dels llits, cosa que sap que no s’ha de fer”, assegura la seva mare. Quan no ha dormit prou, “també es mostra més maldestre i ensopega, perd l’equilibri i cau més sovint”, afegeix.
Pel que fa a l’excés de son, el primer que cal fer és diferenciar si ens trobem davant d’una hipersòmnia (excessiva somnolència) o d’una narcolèpsia (atacs de son incontrolables que no es poden combatre). L’excés de son és molt poc freqüent i, si apareix, és a partir dels 10 anys, “desencadenant episodis de falta d’atenció, hiperactivitat important després de migdiades improvisades, malestar clínic (fatiga, irritabilitat, etc.), molèsties oculars (visió borrosa, picor d’ulls, etc.), badalls freqüents...”, explica també Jové al seu llibre.
El son en els nadons
Que el nadó no dormi prou hores és un problema que angoixa, i molt, els pares primerencs. Quines normes s’han de seguir especialment al peu de la lletra i en quines altres es pot ser més flexible? Sheila Iglesias recomana, en primer lloc, “escoltar bé cada família i veure què expliquen, perquè moltes vegades el que per a una família és motiu d’angoixa i de consulta al pediatre, una altra família ho viu com a normal”. Per a la pediatra, “la millor opció serà la que permeti als pares estar convençuts i a gust amb el que fan, a més de permetre’ls a tots (pares i fills) dormir al màxim de bé”. “Cada família ha de ser coherent, igualment, amb el seu estil de fer i educar, i el pediatre ha d’aconsellar pautes en la línia que demanin els pares”, afegeix Iglesias.
Què podem fer en aquells casos en què els nadons es desperten molt sovint durant la nit o que dormen més durant el dia que durant la nit? El primer que cal tenir clar és que es tracta de conductes que entren dins de la normalitat. “Fins als set mesos el son dels nadons canvia molt, ja que han d’anar adquirint les fases del son, així que és molt normal que es despertin sovint”, afirma Iglesias. També demana un cert temps diferenciar entre la nit i el dia, i es despertaran molt sovint per poder menjar, que és una necessitat vital tenint en compte que un nadó triplica el seu pes durant el seu primer any de vida.
Entre els quatre i els set mesos, el nadó ja diferencia entre nit i dia i ja començarà a tenir totes les fases del son -fins ara només en tenia dues-. “En aquest interval el nadó serà capaç d’unir diversos cicles del son, però alhora també es despertarà entre un cicle i un altre i no sabrà tornar a adormir-se sol: és un aprenentatge que s’ha d’anar adquirint i alguns nens ho fan més ràpid, però tots ho acaben fent”, subratlla Iglesias.
Les rutines, clau
Hi ha opcions per facilitar que el nen s’adormi sol, però cal tenir clar que, sobretot al principi, necessitarà l’acompanyament dels pares. Com vèiem abans és un aprenentatge que requereix temps, tant als progenitors com a les criatures. En aquest tràngol, establir unes rutines des de ben petits facilita molt l’hàbit d’anar a dormir sense que aquest moment es converteixi en un malson per als pares o els fills.
L’Estrella, que ara està molt més tranquil·la veient que el seu fill dorm gairebé tota la nit d’una tirada i que assumeix que cap allà les nou del vespre toca ficar-se al llit, confessa que quan el Dani era un nadó “el tema que s’adormís ell sol o que es tornés a adormir quan es despertava a la nit era un maldecap”. Amb el temps i establint una rutina, en els últims mesos tot ha sigut més fàcil per a tots tres, pares i fill, “tot i que -insisteix- el cansament que arrossega al final del dia ara que ha començat P3 a l’escola i que entre setmana no fa la migdiada” hi ajuda molt.
En el cas de la família Real-Peinado, la rutina prèvia a anar a dormir consisteix a banyar-lo, posar-li el pijama, sopar mentre a casa cada cop queden menys llums encesos, anunciar-li que aviat haurà d’anar al llit, apagar la tele, recordar-li que anem al llit, rentar-se les dents, agafar el seu peluix favorit, que és un ó s panda, i ficar-se al llit, on la seva mare de vegades li explica un conte o li canta una cançó.

No hay comentarios:

Publicar un comentario