El son infantil
Dormir prou hores i beneficiar-se del tot el que aporta un son
reparador és fonamental per a la salut i el desenvolupament de les
criatures
ESTHER ESCOLÁN |
El son juga un paper molt important en el
desenvolupament precoç del cervell i l’aprenentatge dels més petits. “Un
nen descansat podrà estar més alerta, content i actiu per a tot tipus
d’activitats a què hagi de fer front al llarg del dia, ja sigui menjar,
observar, jugar, etc., mentre que si no ha descansat prou, estarà de mal
humor i la seva capacitat de concentració baixarà, cosa que li impedirà
aconseguir el que es proposa i pot acabar desencadenant moments de
frustració”, explica la pediatra Sheila Iglesias.
Aquest neguit és el que sent el Dani, de tres anys i mig, quan la nit
anterior no ha dormit prou hores. Pr sort, no passa gaire sovint. Els
seus pares, amb molta paciència, han aconseguit inculcar-li l’hàbit de
dormir, de manera que entre setmana se’n va al llit a les 9 del vespre i
es desperta a 2/4 de 8 per anar a l’escola. “D’ençà que, aquest curs,
ha començat l’escola dels grans i no fa la migdiada, arriba a la nit més
cansat i no ens costa tant que assumeixi que ha arribat l’hora de fer
nones”, explica la seva mare, Estrella Peinado.
Dormir massa o poc
¿Com podem valorar si la criatura dorm més o menys hores del que cal?
Tot i haver-hi diverses pautes que serveixen per establir les rutines de
son que han de tenir els nens segons la seva edat (com la del quadre de
la pàgina següent), cal tenir en compte que són orientatives, ja que
cada infant és un món i d’aquí, també, que els marges que proposem
siguin tan summament amplis.
En aquest sentit,
Iglesias insisteix que no és gens senzill fer un diagnòstic de falta o
excés de son: “En edat no escolar, quan els nens encara fan migdiades,
moltes vegades poden compensar hores de son dormint en un altre interval
horari”. Un cop clars aquests aspectes preliminars, podem enumerar
algunes conseqüències de l’excés o la falta de son entre els més petits.
Al llibre Dormir sense llàgrimes, la pediatra
Rosa Jové subratlla que “la falta de son pot comportar irritabilitat,
somnolència, pèrdua de concentració i d’interès pels jocs o poques ganes
de relacionar-se socialment...”.
Aquesta
irritabilitat és la que, com dèiem abans, acusa més l’Estrella quan el
Dani no dorm les 10-11 hores diàries que necessita a la nit, o si varia
puntualment les rutines de son. “Quan la nit anterior no ha dormit les
hores que necessita, el Dani es mostra molt alterat. Rondina per tot i
es posa a mil per hora, fins al punt de posar-se a saltar per sobre dels
sofàs o dels llits, cosa que sap que no s’ha de fer”, assegura la seva
mare. Quan no ha dormit prou, “també es mostra més maldestre i ensopega,
perd l’equilibri i cau més sovint”, afegeix.
Pel que
fa a l’excés de son, el primer que cal fer és diferenciar si ens trobem
davant d’una hipersòmnia (excessiva somnolència) o d’una narcolèpsia
(atacs de son incontrolables que no es poden combatre). L’excés de son
és molt poc freqüent i, si apareix, és a partir dels 10 anys,
“desencadenant episodis de falta d’atenció, hiperactivitat important
després de migdiades improvisades, malestar clínic (fatiga,
irritabilitat, etc.), molèsties oculars (visió borrosa, picor d’ulls,
etc.), badalls freqüents...”, explica també Jové al seu llibre.
El son en els nadons
Que el nadó no dormi prou hores és un problema que angoixa, i molt, els
pares primerencs. Quines normes s’han de seguir especialment al peu de
la lletra i en quines altres es pot ser més flexible? Sheila Iglesias
recomana, en primer lloc, “escoltar bé cada família i veure què
expliquen, perquè moltes vegades el que per a una família és motiu
d’angoixa i de consulta al pediatre, una altra família ho viu com a
normal”. Per a la pediatra, “la millor opció serà la que permeti als
pares estar convençuts i a gust amb el que fan, a més de permetre’ls a
tots (pares i fills) dormir al màxim de bé”. “Cada família ha de ser
coherent, igualment, amb el seu estil de fer i educar, i el pediatre ha
d’aconsellar pautes en la línia que demanin els pares”, afegeix
Iglesias.
Què podem fer en aquells casos en què els
nadons es desperten molt sovint durant la nit o que dormen més durant el
dia que durant la nit? El primer que cal tenir clar és que es tracta de
conductes que entren dins de la normalitat. “Fins als set mesos el son
dels nadons canvia molt, ja que han d’anar adquirint les fases del son,
així que és molt normal que es despertin sovint”, afirma Iglesias. També
demana un cert temps diferenciar entre la nit i el dia, i es
despertaran molt sovint per poder menjar, que és una necessitat vital
tenint en compte que un nadó triplica el seu pes durant el seu primer
any de vida.
Entre els quatre i els set mesos, el
nadó ja diferencia entre nit i dia i ja començarà a tenir totes les
fases del son -fins ara només en tenia dues-. “En aquest interval el
nadó serà capaç d’unir diversos cicles del son, però alhora també es
despertarà entre un cicle i un altre i no sabrà tornar a adormir-se sol:
és un aprenentatge que s’ha d’anar adquirint i alguns nens ho fan més
ràpid, però tots ho acaben fent”, subratlla Iglesias.
Les rutines, clau
Hi ha opcions per facilitar que el nen s’adormi sol, però cal tenir
clar que, sobretot al principi, necessitarà l’acompanyament dels pares.
Com vèiem abans és un aprenentatge que requereix temps, tant als
progenitors com a les criatures. En aquest tràngol, establir unes
rutines des de ben petits facilita molt l’hàbit d’anar a dormir sense
que aquest moment es converteixi en un malson per als pares o els fills.
L’Estrella, que ara està molt més tranquil·la veient que el seu fill
dorm gairebé tota la nit d’una tirada i que assumeix que cap allà les
nou del vespre toca ficar-se al llit, confessa que quan el Dani era un
nadó “el tema que s’adormís ell sol o que es tornés a adormir quan es
despertava a la nit era un maldecap”. Amb el temps i establint una
rutina, en els últims mesos tot ha sigut més fàcil per a tots tres,
pares i fill, “tot i que -insisteix- el cansament que arrossega al final
del dia ara que ha començat P3 a l’escola i que entre setmana no fa la
migdiada” hi ajuda molt.
En el cas de la família
Real-Peinado, la rutina prèvia a anar a dormir consisteix a banyar-lo,
posar-li el pijama, sopar mentre a casa cada cop queden menys llums
encesos, anunciar-li que aviat haurà d’anar al llit, apagar la tele,
recordar-li que anem al llit, rentar-se les dents, agafar el seu peluix
favorit, que és un ó s panda, i ficar-se al llit, on la seva mare de
vegades li explica un conte o li canta una cançó.
No hay comentarios:
Publicar un comentario