WhatsApp de pares: Noves maneres de contactar
Proliferen els grups de pares. Permeten a les famílies
compartir informació de manera immediata, però també comporten riscos,
com la sobreprotecció dels infants o els malentesos entre progenitors
LÍDIA JUANMARTÍ |
Anècdotes d’entremaliadures i micos tapant-se els ulls,
dates d’exàmens i cares de sorpresa, resultats de partits i polzes
amunt, festes d’aniversari i picades d’ullet, acudits en cadena i
llengües burletes, avisos per polls i rostres compungits, jerseis
perduts i gotes de suor al front...
Us sonen?
Aquestes són algunes dels milers de converses que es poden llegir
diàriament als grups de WhatsApp de pares, una tendència que s’estén
especialment entre els que tenen fills de la mateixa classe, els que
comparteixen activitats extraescolars o els de l’esplai.
Són una manera útil i immediata de fer xarxa i mantenir bones relacions
amb la resta de famílies, per organitzar-se, compartir novetats o
debatre temes de preocupació comuns. “El més important és que són
converses privades, ja que venim d’una època en què es despatxaven els
temes en públic, a les xarxes socials”, assenyala l’especialista en
estratègia digital i soci president de Roca Salvatella, Genís Roca
(@genisroca).
“Els grups de WhatsApp són molt útils
quan els pares s’han de comunicar per resoldre ràpidament una
incidència”, apunta també el psicopedagog i director del grau d’educació
infantil a la FPCEE Blanquerna, Miquel Àngel Prats(@maprats). Així ho
corrobora Jesús Cot, pare del Nil, de 5 anys: “En l’última excursió del
petit, l’autocar va tenir una avaria i es va endarrerir un parell
d’hores. Els pares ho vam saber de seguida i vam poder respirar
tranquils. Però imagina’t l’enrenou que s’hauria creat fa uns anys, quan
era més difícil comunicar-nos entre nosaltres!”
A
mesura que els infants es van fent grans, també varien les converses de
WhatsApp. “Nosaltres som unes quantes mares que sabem que els nostres
fills són de la mateixa colla i utilitzem el grup per posar-nos d’acord
en l’hora límit de deixar-los sortir”, explica Sara Palmero, mare d’una
adolescent.
Noves vies
Avui tenir fills en edat escolar pot implicar pertànyer a uns quants
grups de WhatsApp, com a mínim al del grup de la classe i al d’alguna
activitat extraescolar. Per tant, un o dos per cada fill. I quan alguns
pares sumen la quantitat de missatges i temps gastat a llegir-los i
contestar-los comencen a recelar de les virtuts d’aquesta moda. Així
mateix, l’enviament massiu de continguts -en ocasions sense res a veure
amb el motiu pel qual s’han creat- acaba convertint alguns grups en una
olla de grills, cosa que provoca que alguns dels seus integrants acabin
abandonant-los o silenciant-los i perden la raó de ser.
De fet, el ràpid creixement d’aquests grups ha generat polèmica per
l’abús que se’n fa en certs casos, perquè perjudica l’autonomia i
responsabilitat de les criatures. “Una cosa és que el nen hagi estat
malalt o hagi tingut algun problema i els pares puguin resoldre’l
gràcies al WhatsApp, i l’altra és que acabem sent servidors i
organitzant l’agenda escolar dels fills”, alerta el psicopedagog Miquel
Àngel Prats.
S’ha arribat a l’extrem que algunes
converses de WhatsApp se n’han anat de mare i han generat enfrontaments i
conflictes, la qual cosa acaba repercutint en els infants i afectant la
dinàmica i el clima escolars. I és que parlar darrere d’una pantalla,
de manera descontextualitzada, sense captar el to ni la gestualitat, pot
provocar malentesos. “Cada sistema de comunicació té unes claus de
volta que s’han de descobrir, i la millor manera és amb la pràctica. Per
exemple, ja queda poca gent que escrigui els mails amb majúscules,
perquè tothom ha entès que això és com si cridessin”, exemplifica Genís
Roca.
Rumors i xafarderies
Les malinterpretacions també s’originen quan les converses deriven en
crítiques, rumors, queixes o xafarderies. Fins i tot s’han començat a
etiquetar els diferents tipus de pares presents en aquests grups,
seguint les tendències de comportament que s’hi poden arribar a tenir.
Segur que en reconeixereu més d’un. Per exemple, podem trobar el
motivat, que és el que es preocupa de crear el grup i que generalment
porta la veu cantant. El parsimoniós, que veus que va escrivint, però
arriba 30 missatges tard. L’observador, que no escriu però està al cas
de tot. L’emoticones, que acaba de descobrir-les i les fa anar a tort i a
dret. O el graciós, que sempre deixa anar algun acudit enmig de la
conversa.
Miquel Àngel Prats, com a assessor i
investigador en TIC i educació, aposta clarament per la formació: “Els
pares han de ser exemples positius per als fills. En aquest sentit,
necessiten que algú els orienti i els acompanyi”. Perquè no sempre sabem
ben bé el que ens pensem que sabem: “Encara que s’estigui familiaritzat
amb les eines tecnològiques, no significa necessàriament que se sigui
competent”. És per això que algunes escoles, AMPA o consells escolars
aposten per organitzar xerrades i cursos amb les famílies.
No hay comentarios:
Publicar un comentario