jueves, 6 de noviembre de 2014
martes, 4 de noviembre de 2014
NOMÉS UN 3,8% DELS NENS FAN UN ESMORZAR COMPLERT
Sólo un 3,8% de los niños españoles realiza un desayuno completo
(EL DIARIO DEL BEBÉ).
THINKSTOCK
Aunque
el desayuno es la comida más importante del día, solo un 3,8% de los
niños españoles toma un desayuno completo, lo cual constituye un riesgo
de obesidad infantil, según ha reflejado el estudio Aladino, realizado por la Agencia Española de Seguridad Alimentaria y Nutrición.
Por ello, el Instituto Flora ha puesto en marcha una campaña de concienciación social para mostrar los múltiples beneficios del desayuno, y de esta forma inculcar desde la infancia una correcta rutina alimentaria en los hábitos y estilos de vida para mantener un peso corporal más estable, además de presentar un mayor rendimiento físico e intelectual.
Una buena forma de comenzar el día es con la ingesta de grasas insaturadas. El aceite de oliva virgen, los frutos secos o la margarina son
ricos en este tipo de grasas que es importante tomar para sustituir el
consumo de grasas saturadas en la alimentación, ya que esto beneficia
directamente a nuestra salud cardiovascular al mantener normales los
niveles de colesterol", ha asegurado la experta en dietética y Nutrición del Instituto Flora, Blanca Lozano.
"La
margarina incluye vitamina A que contribuye al mantenimiento de la salud
visual, vitamina D que ayuda a la absorción de calcio y vitamina E que
protege al organismo por su acción antioxidante", ha señalado Lozano.
CONSEJOS PARA UN DESAYUNO 10
Un desayuno 10 es aquel en el que se aportan todos los nutrientes necesarios para comenzar bien el día, y que facilita el mantenimiento de una alimentación equilibrada y variada el resto del día.
En base a esto, en la primera comida del día, los expertos recomiendan incorporar cereales, especialmente integrales, pues aportan hidratos de carbono y fibra; galletas o tostadas de pan integral, y una pieza de fruta o zumo para contribuir en la ingesta de fibra y vitaminas.
También, es muy importante incorporar en el desayuno un lácteo (semi o desnatado), ya sea en forma de leche, yogur o queso, porque estos alimentos aportan al organismo el calcio que necesita para mantener bien los huesos.
Por
último, hay que tener en cuenta que hay que dedicar tiempo suficiente a
la comida, e intentar que la cena sea lo más ligera posible, y por su
puesto, todo esto, combinarlo con una actividad física regular que ayudará al cuidado de la salud cardiovascular.
ASSEMBLEA ANUAL DE SOCIS DE L'AMPA
3-Que és l' Ampa ? funcions i comissions de treball.
xerrades ...
7-Torn de precs i preguntes.
Recordem des de l' AMPA que qualsevol notificació o informació, la rebreu a través del correu electrònic i a les cartelleres de l' escola. Si encara no heu fet arribar la vostra adreça d correu electrònic, ho podeu fer al despatx de l' Ampa de 2/4 de cinc fins a les 7 de la tarda.
JUNTA DE L'AMPA
lunes, 3 de noviembre de 2014
PANERA DE NADAL. PRO-COLÒNIES 2014-2015
Des de l'Escola Sant Martí i l'AMPA organitzem la rifa d'una PANERA de NADAL,com cada any,per poder recollir diners per abaratir les colònies dels alumnes del centre . Els números valen 2 euros. El sorteig es farà el dia 17 de desembre a la mateixa escola.
1 Espatlla de pernil serrà reserva IZQUIERDO SALAMANCA. Curació de 12 mesos. Pes aproximat de 4.5 kg
2 ampolles Cava CODORNÍU PRIMA VIDES Brut Reserva
1 ampolla vi Rioja CUNE - Gran Reserva 2008
1 ampolla de vi Ribera del Duero FUENTESPINA negre - 6 mesos de criança
1 ampolla de vi blanc Costers del Segre RAIMAT Clamor
1 ampolla de Ginebra MASTER´S LONDON DRY Triple Destil·lació
2 ampolles de Tònica Prèmium ME TONIC - 20 cl.
1 ampolla de Whisky Escocès CHIVAS RÉGAL - Reserva 12 anys 50 cl.
1 Barra Torró Dur d’ametlla LA ARTESANA DE TURRONES - Estoig 200 g.
1 Barra Torró tou d’ametlla LA ARTESANA DE TURRONES - Estoig 200 g.
1 Barra Torró Praliné de Brownie LACASA - 200 g.
1 Estoig de Bombons LACASA - 100 g.
1 Estoig de Barquetes farcides de torró ANTIU XIXONA Etiqueta Negra 75 g.
1 Estoig de Panses Angleses a la llimona LA ESTEPEÑA - 100 g.
1 Estoig Assortit Tradicional de Nadal (I.G.P. Mantecados de Estepa) GAMITO - 300 g.
1 Terrina Paté Gourmande de Cognac al Fine Champagne LA TABLE D´ANTAN - 100 g.
1 ampolla d’oli d’Oliva Arbequina Verge Extra D.O. LES GARRIGUES - EL SOLERÀS- 250 ml.
1 peça de xoriço ibèric d’aglà de Salamanca IZQUIERDO - Pes aprox. 225 g.
1 peça de llonganissa ibèrica d’aglà de Salamanca IZQUIERDO - Pes aprox. 225 g
sábado, 1 de noviembre de 2014
EN SORTIR DE CLASSE,TRAIEM AGENDES
En sortir de classe, traiem agendes!
Acabada la jornada escolar, moltes criatures tenen l’agenda plena d’extraescolars que permeten quadrar l’agenda familiar entre els interessos dels fills i les necessitats horàries dels pares
LAURA PINYOL |
El setembre és el mes en què tot comença. Comencen les
classes, els cursos, els cicles, les activitats extraescolars... I és el
mes que es posa en marxa el complex mecanisme que pares i mares han
ideat durant setmanes perquè els horaris dels fills s’avinguin amb les
activitats fora d’escola, consensuades o no, amb els horaris d’entrada i
sortida, les anades i vingudes i la conciliació amb les jornades
laborals. Una programació que es mantindrà durant tot el curs.
Temps per a l’esbarjo
Les associacions de mares i pares de les escoles, els ajuntaments,
alguns consells escolars i moltes entitats privades d’àmbits diversos
són les responsables d’oferir bona part dels programes d’activitats que
les famílies poden escollir en el seu entorn geogràfic. Molt sovint les
AMPA són les encarregades de coordinar l’oferta a través d’hores
suplementàries a la mateixa escola o en centres propers. A més a més,
aquestes hores extra sovint serveixen per completar l’horari escolar per fer-lo més compatible amb els horaris de feina.
Així ens trobem que moltes escoles, sense moure’s del centre, posen a
disposició de les famílies activitats per als més matiners (de 8 h a 9
h), per a l’estona del migdia, per completar aquella sisena hora que va
caure o bé a partir de quarts de cinc o les cinc, quan s’acaba l’horari
lectiu. El ventall dóna per a activitats de tota mena, des d’anglès fins
a teatre i dansa, passant per esports i plàstica.
Per la mestra Maria Jesús Comellas, doctora en psicologia i emèrita de
Ciències de l’Educació a la UAB, la canalla “ja passa massa hores
asseguda, amb un llapis i un paper i en silenci” perquè després
d’escola, “després de la seva jornada laboral”, hagin de seguir fent
matèries relacionades amb l’escola, “com anglès”. Per aquesta mestra de
mestres, les activitats extraescolars han de ser “hores de
sensibilització” per aprendre “a través del joc” allò que a l’escola no
es fomenta prou, com la música, la creativitat, l’esport, és a dir,
“l’esbarjo”. A més a més no és bo que aquestes activitats s’allarguin
més enllà de “les set de la tarda”.
Trien ells o nosaltres?
Si les activitats de tarda no han de servir per completar les
assignatures que es fan al col·legi, quin criteri hem de fer servir per
escollir-les? ¿Cal respectar els gustos de cada nen i deixar de banda la
idea d’aprofitar extraescolars que serveixin de reforç per al seu
aprenentatge? El més difícil sempre és l’equilibri: no pot ser que les
tardes s’omplin només d’esport amb l’únic propòsit competitiu, si bé
l’esport és fonamental per relacionar-se, aprendre a treballar en equip i
tenir una vida sana. Es pot fer música i dansa sense que el pes
d’aquestes activitats acabin sent una càrrega d’esforç i saturació per a
qui les fa.
¿I temps per als deures a casa? Per
Comellas, partidària d’eradicar els deures, més val “transmetre
informació relacionada amb la realitat que conceptes genèrics”. És a
dir, si cal fer matemàtiques és millor que comprenguin “la diferència
entre pes net i pes brut dels productes de la compra o els percentatges
de l’IVA que fer fitxes a casa: l’escola no ha de segrestar el temps
familiar”.
Compartir la criança
Tecletes és una entitat associativa de Tarragona que va néixer el 2008
per teixir una xarxa de suport entre mares i pares per intercanviar
informació, eines i recursos amb l’objectiu de conciliar les esferes
laborals, de parella, familiars, socials i culturals amb la vida
quotidiana. Amb aquesta premissa, des de fa uns quants cursos munten una
programació d’activitats permanents que tenen la durada del curs
escolar i que es diferencien dels tallers i cursos que fan de manera
puntual.
Socis i no socis de l’entitat s’acullen a
aquesta modalitat, que ofereix tant activitats més típiques com “estones
de joc en anglès”, com altres de “més especials”, com l’educació
emocional, “un taller de descoberta per fer amb els més petits de la
casa -explica Núria Serrano, una de les impulsores de l’entitat-,
adreçat a nens de tres a sis anys perquè a través de la pintura, la
dansa, la literatura o el teatre estimulin la creativitat, es coneguin,
aprenguin a respectar els altres, a parlar de sentiments i
compartir-los”. El Tecletes balla -els dissabtes- o un taller de
descoberta per fer conjuntament pares i mares amb els més petits de la
casa (0 a 3 anys) són altres de les propostes que organitzen.
“A Tecletes tot es viu com una cosa especial i festiva i no com una
obligació”, diu. Per això el que fa uns anys era un taller de patinatge
en família avui és una “activitat lliure”. “Una tarda a la setmana grans
i petits ens calcem els patins i anem a patinar plegats al far o en un
parc de la ciutat”, explica Serrano. L’espai Tecletes i les seves
propostes, que apleguen un centenar de famílies, barreja la mainada amb
professionals que comparteixin la mateixa “manera d’entendre la criança i
l’educació, basada en el respecte individual, el joc i la descoberta,
el treball en equip i el contacte amb la natura”.
Quadrar agendes
Maria Jesús Comellas assegura que moltes vegades els pares i mares se
senten malament amb les extraescolars perquè tot i carregar l’agenda
dels nens no aconsegueixen conciliar la seva vida laboral amb els
horaris dels seus fills. Per això cal que el temps sigui de qualitat.
“Anar-los a buscar sempre a l’escola i deixar-los a la porta no et fa
més bon pare o mare!”, assegura. De moment les jornades dels pares
sempre seran més llargues que les dels fills, per tant una “solució
-suggereix Comellas- passa per la col·laboració entre famílies per
repartir-se, per exemple, les sortides d’escola un cop per setmana”. És a
dir, “buscar complicitat entre els adults per donar-se suport”. Aquesta
cooperació veïnal, d’amistat, entre grups d’iguals amb dificultats
similars “fa que les criatures també aprenguin a portar-se bé, perquè
formen part d’un col·lectiu, se socialitzen amb altres famílies i acaba
sent un enriquiment personal”.
Aquesta mena de
lleure o acompanyament col·laboratiu és una de les palanques que mou,
precisament, Tecletes. Un projecte que creix i proposa activitats a
mesura que es van presentant les necessitats de les famílies: “A mesura
que anem creixent com a pares i mares i com a nens i fills”, diu Núria
Serrano. I el seu projecte funciona “amb propostes cada any diferents”,
perquè créixer i aprendre ho fan tant grans com petits.
Això no és un hotel! Implicar els adolescents a casa
Créixer implica adquirir responsabilitats per avançar cap a l’edat
adulta. Ara bé, hi ha un moment d’aquesta etapa en què més d’un pare i
d’una mare ha hagut de dir la frase mítica: “Aquesta casa no és un
hotel!”
TRINITAT GILBERT |
La frase “Aquesta casa no és un hotel!” la Sílvia Mateu
la diu unes quantes vegades als seus tres fills adolescents: el Carlos
(18 anys), la Marta (16) i el Nacho (13). La diu perquè no endrecen la
seva habitació, perquè no porten la roba bruta a la rentadora, perquè no
col·laboren en cap tasca de la llar. “Això sí, de bones intencions sí
que en tenen, perquè em diuen que escombraran més tard o que quan acabin
no sé què llençaran les escombraries”.
A la
pràctica, “res de res”, assegura la mare, perquè “les activitats
extraescolars, els deures de l’escola o milers d’altres prioritats
acaben passant per davant de les tasques col·laboratives de la llar.
La Sílvia ha après també a no enfadar-s’hi. “Senzillament tanco les
portes de les seves habitacions”. És la pràctica d’allò que els ulls no
veuen, el cor no se’n dol. Ara bé, el dia que la Sílvia hi entra, en
treu de tot. “Més val que no t’esmenti tot el que m’hi he arribat a
trobar”. Només diu que el fill gran, que té xicota, ha entès ara que la
higiene i l’habitació han d’anar units: ho practica els dies que la
xicota va a casa.
“El que jo no he aconseguit mai,
ho ha fet ella”, riu la Sílvia. Ella mateixa reconeix que tampoc no és
un exemple de persona endreçada: “Però, esclar, ells tres em superen”.
Encara hi posa un exemple: quan la roba està neta, planxada i plegada,
l’entro a les seves habitacions perquè ells la desin als armaris. Doncs
no ho fan i sovint em torno a trobar la mateixa roba neta, barrejada amb
la roba bruta que s’han tret i la torno a rentar altre cop”. La feina
no s’acaba. Un bucle sense fi.
Negre sobre blanc
La periodista i coach Irene Orce acaba de publicar a Grijalbo el llibre amb la frase homònima de culte com a títol: ¡Esta casa no es un hotel!
“En l’imaginari universal de tots els pares hi és; per això la vaig
triar com a títol”, explica. Ara bé, Orce hi aporta idees per mirar de
passar d’una realitat quotidiana conflictiva a una llar que sigui un
refugi per a la família. “No hi ha receptes màgiques, però sí que hi
suggereixo reflexions, com ara la importància d’educar en la
coresponsabilitat perquè l’adolescència no sigui una etapa perenne”.
Una segona reflexió és que els pares facin una introspecció i es
preguntin per què diuen la frase “Aquesta casa no és un hotel!” La diuen
perquè els fills entren i surten de casa, mentre que els pares
s’encarreguen de tot. Llavors, potser “estaria bé generar espais perquè
els fills s’expressin, perquè estiguin tots junts i puguin parlar de
tot”.
I encara una altra. Els adolescents, i també
les criatures, el llenguatge que més entenen és el de la coherència i no
tant el de les paraules. “Ja podem aconsellar-los que no han de fumar
perquè és dolent per a la salut, que si els pares fumen, el missatge
perdrà tota la força”.
Finalment, Irene Orce indica
que, al capdavall, el que adolescents i infants necessiten és educació
emocional. “Quan tenen sortides de to ens pensem que ho fan perquè tenen
les hormones disparades, però sovint és perquè són incapaços de
saber-ho dir d’una altra manera”. L’educació emocional, segons proposa
Orce, hauria de ser assignatura reglada de l’escola i dels instituts,
perquè l’escola i la família són els dos focus en què es desenvolupa la
personalitat dels fills. “Tan important com adquirir coneixements de
matemàtiques és saber com funcionen ells mateixos per dins”.
Normes i pactes
La sociòloga Cristina Brullet sosté que els pares diuen “Aquesta casa
no és un hotel!” perquè, “efectivament, un habitatge familiar no és un
hotel on arriba gent diversa i sense presentar-se abans”. Pot ser que
els fills arribin a casa amb amics a dinar o a sopar sense comptar abans
amb el permís dels pares. “Els adolescents han de tenir present que
viuen a casa dels pares, no pas que els pares viuen a casa dels fills”,
indica Brullet. Per la seva banda, el psicòleg Xavier Costa, autor del
blog Crianza.
obolog.cat, aconsella
als pares que trobin amb l’adolescent “un espai d’entesa on puguin
arribar a acords i, per això, cal que el tractin com algú capaç
d’assumir responsabilitats”. De manera que frases com “mentre visquis
aquí es farà el que jo digui”, per exemple, els farà sentir sotmesos,
com si fossin nens que han d’obeir sense queixar-se, i segurament
respondran de manera impulsiva i poc reflexiva.
En
canvi, “els pares poden preguntar-los, per exemple, quines coses creu
que ell pot fer, o què se li dóna millor, o què li resulta menys feixuc o
més fàcil de combinar amb els seus horaris, de manera que el facin
partícip de les decisions, com faria un adult”. I és així perquè
“l’adolescent es troba en un moment de trànsit entre la infantesa i
l’edat adulta, i depèn del tracte que els pares li dispensin consolidarà
aviat els aspectes més adults i autònoms o prolongarà els més
infantils”.
La psicòloga Ariadna Pérez i Domingo
sosté: “Les tasques de la llar s’han de pactar i han de quedar molt
clares per evitar confusions posteriors: què farà cadascú, quan ho farà,
quins són els límits. A partir d’aquí els pares han d’aprendre a
retirar-se i permetre que l’adolescent s’organitzi a la seva manera (que
no sempre és la mateixa que la dels pares)”.
Així
doncs, els adolescents han d’entendre que créixer té uns beneficis, com
ara més llibertat, o les pagues, però també responsabilitats associades.
De ben petits
Ara bé, aquesta feina ha de començar molt abans de l’adolescència,
quan són més petits, perquè “els infants han de viure des de ben aviat
que les tasques domèstiques són compartides i se’ls ha d’incloure en la
mesura de les seves possibilitats, en funció de l’edat”, diu Pérez i
Domingo. Per exemple, poden començar parant la taula, ajudant a plegar
la roba o endreçant la compra quan s’arriba del supermercat.
I encara més: Pérez afirma que “la tasca principal que han de fer
sempre és la de mantenir la seva habitació recollida i en això hi han de
participar des de ben petits”. Fins i tot quan són molt petits cal
deixar-ho per a ells, encara que després suposi més feina per als pares.
El professor de la Facultat de Psicologia de la UAB Sergi Ballespí
subratlla també que a l’adolescència “els pares troben el que en bona
part han sembrat fins llavors”. Dit amb altres paraules, “si els pares
han sabut posar límits raonables de manera adequada, han dialogat amb el
fill, l’han ajudat a posar en paraules el que sent i vol i han deixat
que creixin la seva espontaneïtat i el seu propi criteri, aleshores és
més probable que sigui més fàcil relacionar-s’hi” i entendre-s’hi.
A l’hora de fer-los participar en les tasques de la llar, Ballespí no
aconsella ni xantatges ni intercanvis, perquè semblaria que “estiguéssim
comprant els seus serveis”, però sí fer que hi hagi conseqüències del
que l’adolescent fa i el que no fa.
És més, el
professor de la Facultat de Psicologia sosté que “és bo encaminar
l’adolescent, si pot ser abans de l’adolescència millor, cap a la idea
que hi ha drets, hi ha deures i hi ha privilegis, i que quan
s’incompleix un deure la conseqüència pot ser privar-lo d’un dret o d’un
privilegi temporalment”.
Finalment, la psicòloga
Estefania Carreño recorda que, en l’adolescència, els fills s’allunyen
dels pares i es fan independents emocionalment de la família, “o això es
pensen, perquè més tard s’adonen de la importància que té el nucli
familiar”. Sigui com sigui, “en aquesta etapa descobreixen la seva
individualitat i s’acosten molt més al seu grup d’amics”.
Carreño creu que un “bon adolescent” que estudia i porta una vida
endreçada genera una situació que “es podria comparar amb un hotel de
luxe, on ho té tot pel fet de ser un bon client, on només se li demana
que pagui el compte quan marxi, és a dir, que continuï estudiant i sent
bon noi”. En canvi, la situació d’un adolescent problemàtic és
comparable a un hotel d’autopista, on comparteix lavabo i se li demana
que el deixi tal com l’ha trobat, on no se li fa el llit i no hi ha
servei d’habitació. “Però, al cap i a la fi, són hotels tots dos”.
En un cas i en l’altre, els pares han d’aplicar conseqüències, sosté
també Carreño. “Li podem dir que si pot convidar els amics a fer unes
pizzes també pot endreçar quan marxin”. I és així perquè “se’ls ha de
fer veure que créixer implica responsabilitats, que són ells els que
avancen o no, els que obtenen privilegis d’adult o, al contrari,
continuen sent uns nens als quals s’ha de recollir la roba bruta”.
MARES ABANS DELS 25 ANYS
Mares abans dels 25 anys
L’edat mitjana per ser mares entre les catalanes se situa per sobre dels 30. Però hi ha excepcions buscades
NÚRIA JUANICO |
Tenen entre 24 i 26 anys i gairebé no dormen. Lluny de
sortir de festa i passar la nit en vetlla, no poden aclucar l’ull perquè
de seguida les desperta un plor o un crit dels seus fills. I ho
expliquen amb un somriure a la cara que demostra que no canviarien
aquest cansament per res del món.
Amb el Biel -d’un
any i mig- a la falda, la Núria Ramon assegura que, des de petita,
“volia ser mare abans dels 25 anys, tant sí com no”. Un somni que, en
part, ha pogut complir gràcies a les circumstàncies laborals. “Abans de
tenir un fill, jo i el meu company havíem de disposar de les condicions
econòmiques necessàries”, subratlla. Ella es considera afortunada,
perquè quan va acabar la carrera de magisteri va aconseguir una plaça en
una escola de Rubí que li va permetre començar a treballar de mestra
amb només 23 anys. El seu company també tenia una feina estable i tot
plegat els va empènyer a convertir-se en pares a una edat en què molts
joves encara busquen estabilitat per emancipar-se.
“Per als meus amics va ser un xoc”, admet la Núria Ramon, que recorda
que li preguntaven “si n’era conscient i si estava boja”. I és que
l’arribada del Biel va capgirar-los les rutines i l’economia domèstica.
Ramon apunta que “un fill és una despesa” i que ells van optar per
retallar en oci. “Ara sortim menys de nit i mengem més a casa. Tenim un
altre ritme de vida”, diu.
La Lara Francolí, de 24
anys, viu una situació semblant. Ella és mare de la Nora, que amb només
dos mesos de vida li ha fet substituir les nits al cinema pels bolquers i
els xumets. “Fem un oci més familiar”, explica mentre la nena s’acaba
el biberó. En el seu cas, disposa d’un contracte a mitja jornada que li
proporciona “un mínim d’ingressos assegurat”, ja que el seu company és
pintor i, en el seu cas, “la feina va i ve”. Per això tots dos són
conscients que la Nora “s’haurà d’acostumar a viure sense grans luxes”,
alhora que ells renuncien a certes coses perquè la nena “pugui tenir el
que necessita per viure”.
Avis treballadors
Els avis exerceixen de coixí per a molts pares enfeinats que
necessiten cangurs d’un moment a l’altre o en hores estranyes. Però si
les mares són joves, en general els avis també ho són, i això implica
que molts d’ells encara treballen i no es poden fer càrrec dels néts
durant la jornada laboral. Francolí explica que la seva mare cuida la
Nora algunes tardes, però que al matí tant ella com l’avi treballen i no
hi pot comptar. “Quan se m’acabi la baixa maternal, hauré de portar la
nena a la llar d’infants”, diu.
La Núria Ramon ha
seguit una pauta similar i el Biel passa els matins a l’escola bressol.
Els avis del nen són mestres en actiu, però la mare ha trobat una
solució perquè el Biel pugui dinar amb algú de la família. El germà
d’ella estudia a les tardes a la universitat, de manera que al matí pot
anar a buscar el seu nebot i cuidar-se’n fins que la mare torna de la
feina. “Com que vol ser mestre, encarregar-se del Biel li serveix per
fer pràctiques”, bromeja Ramon.
Si bé a la majoria
d’avis els cau la baba amb els néts, les primeres reaccions després de
saber que la filla està embarassada són del tot imprevisibles. “Primer
es van espantar molt; no s’ho esperaven gens, perquè sóc jove”, rememora
Francolí, que subratlla que “ara estan encantats amb la nena”.
L’Helena Austrich, que té 24 anys i és mare de la Carla des de fa un
mes i mig, va viure una situació surrealista. “La meva germana no podia
parar de riure, la mare estava en xoc i el pare creia que li estava fent
una broma”, recorda. Una vegada va passar el moment de sorpresa
inicial, Austrich també reconeix que “s’ho van prendre molt bé” i que la
nena és la nineta dels ulls de tota la família.
Més energia
Totes tenen molts arguments per defensar la maternitat abans dels 25
anys. Austrich considera que “es pot jugar més i millor amb els fills,
perquè el cos aguanta el ritme” i, en la mateixa línia, Ramon destaca:
“Pots arrossegar-te per terra amb ells, tens més energia”. També
asseguren: “Ets més activa i, físicament, el desgast és menor”. De fet,
els beneficis de la maternitat a aquestes edats estan comprovats
mèdicament. “A partir dels 35 anys augmenta el risc que el nadó tingui
síndrome de Down”, apunta la presidenta de la Societat Catalana
d’Obstetrícia i Ginecologia (SCOG), Elena Carreras. A més, “els
problemes de diabetis durant l’embaràs augmenten en mares d’edats
avançades, com també les possibilitats de desenvolupar una preeclàmpsia
(hipertensió) perquè la formació de la placenta no és tan bona”, afirma.
A tot plegat, cal afegir-hi que les mares joves tenen menys problemes
d’esterilitat, ja que els òvuls tenen una alta probabilitat de ser
fecundats. Segons Carreras, “la qualitat disminueix amb l’edat i hi ha
més avortaments espontanis”, a banda que “la recuperació postpart és més
fàcil quan s’és jove”. Per a la presidenta de la SCOG, “l’edat ideal
per tenir fills se situa entre els 18 i els 35 anys”. Abans dels 18
també resulta perillós, ja que “la mare no ha acabat de créixer” i “ella
i el fetus competeixen pels mateixos recursos”.
Un vincle diferent
Els avantatges no només són físics. Totes les mares coincideixen a
afirmar que ser joves els permet tenir “més connexió amb els fills”, ja
que la distància temporal que els separa és menor i, per tant, “resulta
més senzill entendre’ls”. Segons Austrich, la diferència d’edat entre
ella i la Carla prendrà sentit, sobretot, a l’adolescència. “És una
etapa que no em queda llunyana, podré estar més a prop de la meva filla i
comprendre-la”, diu.
La Lídia Santasusagna, de 27
anys, ja fa temps que percep que el vincle amb el seu fill, el Gorka, és
diferent del d’altres mares. Només 19 anys la separen del nen, que en
té vuit, i això ha repercutit directament en la seva relació. “Som més
amics, ens expliquem moltes coses amb una confiança especial”, apunta
Santasusagna, per a qui ser mare va suposar “fer-se gran de cop”. Ara
bé, és conscient que el 2006, quan va néixer el Gorka, l’entorn econòmic
era més favorable a la maternitat. “Vaig fer tres entrevistes de feina
quan estava embarassada i en totes tres em van agafar, així que vaig
poder triar on volia treballar. Ara, amb la crisi econòmica, aquesta
situació resulta impensable”, admet.
I és que la
societat no ho posa gens fàcil. “La manera en què funciona tot afavoreix
que cada vegada es tinguin fills més tard”, lamenta l’Helena Austrich,
sobretot perquè “les etapes vitals s’allarguen i resulta molt complicat
trobar una estabilitat econòmica abans dels 30 anys”. Malgrat que el cos
està preparat per reproduir-se, encara persisteixen certs prejudicis
que també posen bastons a les rodes a la maternitat primerenca. “La gent
es pensa que no l’has buscat, socialment no està ben vist. Però no cal
comprar-se una casa abans de tenir un fill”, explica Austrich. És una
sensació que comparteix amb les altres mares, però totes consideren que
el millor és tirar endavant sense fer-ne cas. De fet, totes afirmen que
tenir un fill no significa deixar de fer la vida que vols.
L’Helena Austrich i la Lídia Santasusagna han reprès els estudis i la
Lara Francolí, que és llicenciada en serveis socials, tornarà a buscar
feina al sector. Tot i que la manera d’organitzar-se canvia, les
aficions també es poden mantenir si se sap gestionar bé el temps i
adaptar les activitats. El Biel n’és un clar exemple: s’ha convertit en
un dels castellers més joves dels Minyons de Terrassa. Com que els pares
pertanyen a la colla, se l’emporten a les actuacions i ell ja s’enfila
per l’esquena de la mare amb vocació d’enxaneta. “Podem fer una vida
conjunta sense trencar-li els ritmes biològics”, diu la Núria, que, com
la resta de les mares, creu que només “cal incorporar una tercera
persona als teus plans”. Ara que ho han viscut, cap d’elles canviaria el
seu passat.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)