domingo, 21 de diciembre de 2014
BONES FESTES!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Des de l'AMPA Sant Martí,conjuntament amb LLeure 3D,us volem desitjar
unes festes plenes de bons moments compartits amb els nostres fills i la
família, i que l'any 2015 sigui una miqueta millor que el que deixem
enrere. BON NADAL!!!!!!!!!!!!!!!
sábado, 20 de diciembre de 2014
Adéu, xumet! Buscant la fórmula màgica
Adéu, xumet! Buscant la fórmula màgica
Per al moment de deixar el xumet no hi ha cap protocol que serveixi per a tots els infants, però sí algunes pautes que us poden ajudar a assolir l’èxit en l’operació
XAVIER TEDÓ |
El reflex de succió és inherent al nadó des que és un
fetus fins que té dos o tres anys, perquè és la font de la seva
alimentació. Un acte que també l’asserena davant de qualsevol sensació
que no li sigui agradable. L’objecte més estès per portar a terme
aquesta funció és, sense cap mena de dubte, el xumet. El seu ús, però,
és perjudicial per a les dents, el paladar i la parla més enllà dels dos
anys.
El problema és que la majoria dels infants es
resisteixen, arribat el moment, a perdre un objecte que els ha
acompanyat des que van néixer. L’altre gran inconvenient és que no
existeix un procediment eficaç que serveixi per a tota la canalla... o
per a tots els pares.
Ho avalen la Marta i l’Ivan,
que no ho van tenir fàcil amb la Martina, la filla gran. Van fer un
primer intent en la Cavalcada de Reis de Barcelona, en què una carrossa
recull els xumets: “La primera nit ho va portar bé, però al cap de dos o
tres dies el va tornar a reclamar i vam ser dèbils i n’hi vam tornar a
donar un que teníem guardat”, confessa la Marta. Un parell de mesos més
tard ho van tornar a intentar: “A l’escola bressol ja no els podien dur
ni per fer la migdiada i a casa només el duia per dormir, així que vam
decidir fer el pas definitiu”. Van deixar el xumet sota el coixí i quan
ja dormia l’hi van treure i en el seu lloc hi van posar uns ninotets:
“L’endemà li vam dir que se l’havien endut uns angelets i ja mai més el
va demanar”. Ara només esperen que el petit, l’Àlex, que també fa servir
xumet, no els posi les coses tan difícils. “La Martina era molt
nerviosa i el xumet la tranquil·litzava. A més, era molt viva i sabia
que en teníem més quan li vam donar el primer al patge”.
Quan s’ha de fer?
La pedagoga i terapeuta infantil Cristina Garcia considera que l’edat
recomanable per deixar el xumet és entre els dos i els tres anys, tot
remarcant que ha de ser un procés gradual: “A partir de l’any o any i
mig cal limitar el seu ús als moments en què estiguin irritables,
cansats o tinguin algun dolor, als dos anys només per dormir i als tres
s’ha de retirar de manera definitiva”. Carme Cols, mestra jubilada amb
més de 40 anys d’experiència en 0 a 3 anys, prefereix no acotar una edat
concreta: “Cada infant és únic i no podem generalitzar, les històries
sobre el xumet són tan diverses que si no es tenen presents es poden
donar sensacions positives, però també molt negatives”. Per aquest
motiu, la responsable del portal El Safareig creu que “si hi ha un
procés conscient i l’infant té oportunitats, molt aviat pot deixar el
xumet”.
Com s’ha de fer?
Advertir amb temps l’infant que haurà de deixar el xumet és bàsic per
assolir l’èxit. Cal anar-lo conscienciant durant unes setmanes que el
seu ús és dolent per a les dents i la boca o que ja s’està fent gran i
que no el necessita perquè té altres recursos per calmar el seu
desassossec. El pas s’ha de fer quan estigui relaxat i no hi hagi canvis
a la vista, com ara l’arribada d’un germà o l’inici de curs. A l’hora
de treure’l, hi ha qui aposta per fer-lo desaparèixer utilitzant un
personatge fantàstic a qui ja no l’hi podrà reclamar personalment.
Cristina Garcia, que també és fundadora del portal Edúkame, ho subscriu:
“Els personatges màgics formen part del seu món. És un bon recurs”.
Cols, en canvi, no comparteix que el xumet desaparegui misteriosament:
“El nen o nena, en un procés acompanyat, conscient, ha de deixar el
xumet trobant la manera de fer-ho”. La mestra ja jubilada també critica
que algunes escoles bressol retirin el xumet als infants a partir de
l’any i un cop passat el període d’adaptació. I hi troba un altre
inconvenient: “Si es treu a la força a l’escola en reforcem la possessió
quan el vénen a buscar la mare o el pare”.
La
responsable del portal Edúkame, Cristina Garcia, considera que és la
família qui ha de prendre la iniciativa: “L’adult sap què és bo per a
ell i l’ha d’orientar i preparar-lo”. Per superar aquest moment n’hi
acostuma a haver prou tenint paciència uns dies. I és que aquest no
deixa de ser el seu primer comiat.
HI HAVIA UNA VEGADA......DUES HISTÒRIES SOBRE ELS TREBALLS DE RECERCA.
Hi havia una vegada... Dues històries sobre els TR
Dels treballs de recerca de batxillerat en poden sortir grans
experiències. Els tallers Inspira i el campus Xnergic, organitzats pel
Tecnocampus de Mataró, ajuden els alumnes a preparar-los amb garanties
BERNAT VILARÓ |
“Hi havia una vegada un estudiant de primer de
batxillerat que un bon dia es va llevar (ben d’hora) per començar a
escriure el seu treball de recerca amb un somriure d’orella a orella”.
No ens enganyem. Seria complicat que una historieta sobre un alumne de
secundària comencés amb tot aquest positivisme. I és que els treballs de
recerca (TR) acostumen a portar molts maldecaps als estudiants, pel
grau d’implicació que demanen i per l’exigència que hi ha al darrere
dels projectes.
Tot i això, el resultat acostuma a
ser millor de l’esperat i l’esforç sempre paga la pena. Els tallers
Inspira TR i el campus Xnergic, que organitza el Tecnocampus de Mataró,
ajuden l’alumnat de secundària a preparar els seus treballs de recerca.
Els estudiants reben l’assessorament d’empresaris i emprenedors que fan
que darrere els seus projectes també hi hagi històries interessants... i
amb un final feliç.
“Tot és molt pràctic”
L’Aina Ros va participar al campus d’estiu del Tecnocampus quan va
acabar 3r d’ESO. “Jo mai havia estat gaire a prop de la robòtica, ni
havia sigut una boja dels ordinadors i els videojocs. A diferència del
que molta gent creu no són coses que van de bracet”, explica. “En veure
que se’m donava bé la tecnologia la meva família em va proposar si volia
fer aquest curs d’estiu. No sabia què m’hi trobaria ni si m’agradaria”,
diu l’Aina. “Però vaig fer el curset de dues setmanes i m’ho vaig
passar genial. Hi havia molt bon ambient, els professors eren molt
divertits i es notava que els agradava la robòtica i els nens. Vaig
aprendre-hi molt i vaig fer bastants projectes, per això vaig decidir
continuar. I encara ara hi continuo”, explica.
“Tot
és molt pràctic -destaca sobre el curs-, les activitats són flexibles i,
ara que ja tenim més nivell, cadascú fa el projecte que vol i els
professors t’ajuden i te’n proposen de nous”. I afegeix que ha rebut
“assessorament per fer alguns projectes, i ara també per al treball de
recerca”: “Els professors ja m’han donat consells i em donen empenta per
continuar”. Es mostra confiada a fer totes les idees que té per al TR.
El seu treball consisteix en la simulació d’un cervell humà que recrearà
com capta els sentits. “Abans d’anar a Xnergic no sabia sobre què fer
el projecte de batxillerat i anava bastant perduda. Ara ja tinc moltes
ganes de començar-lo”, apunta, i recomana als estudiants que estiguin a
les portes de començar els seus TR “que tirin endavant les seves idees i
s’arrisquin amb coses que els agradin per molt difícils que semblin”.
Suport emprenedor
El conte de l’Aina no és l’únic que es pot explicar. Hi ha moltes
altres històries bones que sorgeixen dels treballs de recerca. Com ara
la de la Cris Garrido, que ha participat al taller Inspira TR i ha rebut
l’assessorament de la Isabel Martínez, emprenedora del programa
Innoemprèn Printed Electrònics, del Tecnocampus.
La
Cris fa segon de batxillerat a l’escola Miquel Biada de Mataró, i va
participar als Inspira de l’any passat per escollir el tema del seu
treball de recerca. “Em va sorprendre com era l’aula, plena de colors,
dibuixos i frases motivadores”, explica la Cris. “En destaco l’ajuda
rebuda desinteressadament de persones com la Laia Vilà, que em va posar
en contacte amb la Isabel, que m’ha acompanyat en aquest procés com a
emprenedora”, diu. D’ella la Cris només té bones paraules: “M’ha
orientat i ajudat en tots els aspectes”. I en el sentit contrari, la
Isabel assegura que la Cris “és una noia molt compromesa i
treballadora”, i que ara “és capaç de saber quan està estressada i què
cal fer per gestionar-ho”. “La meva tutora, la Laia Vilà -explica la
Isabel- em va comentar que una alumna de batxillerat volia fer un TR
sobre el biofeedback, i em va preguntar si la podria ajudar. Així vaig conèixer la Cris”.
La Cris recomana als estudiants que s’estiguin plantejant sobre què fer
els seus TR “que vagin a totes les xerrades possibles, ja que de debò
que ajuden a fer una bona tria del treball”. Ella el fa sobre
intel·ligència emocional, i el va escollir a partir d’una xerrada al
Tecnocampus. “Vaig conèixer la definició de biofeedback
i ho vaig trobar molt interessant. La meva motivació és que el tema és
poc conegut, i em va semblar important que algú el donés a conèixer”.
Els dies 13 i 27 de febrer del 2015 es farà la segona edició dels
tallers Inspira TR per a tots els alumnes d’institut que hi estiguin
interessats.
I A LA CANALLA,QUÈ ELS FEM?
I a la canalla, què els fem?
A l’hora de preparar el menú de Nadal, sovint un dels maldecaps és pensar què menjaran els infants
TRINITAT GILBERT |
Marc Gascons (39 anys), cuiner del Restaurant els
Tinars, prepara uns quants dinars de Nadal. Un és el de casa seva, on té
comensals que són petits sibarites: els seus fills, la Júlia (6 anys) i
l’Eduard (16 mesos), i també el Marc (4 anys), el seu nebot. I uns
altres són els que cuina perquè els clients s’emportin a casa, perquè
tant el 24 de desembre com el 25 el restaurant està tancat.
El menú tradicional de Nadal consisteix en sopa d’escudella barrejada,
amb galets, cigrons, patata, col i botifarra negra. De segon, canelons
farcits de rostit, que poden ser amb o sense tòfona negra, o bé el capó
farcit amb poma, panses, foie i altres exquisideses. Per postres, el
tronc de Nadal de xocolata amb fruites vermelles. El preu, per
emportar-se l’àpat fet, és de 35 €.
“La Júlia,
l’Eduard i el meu nebot, el Marc, el fill de la meva germana Helena, que
és la cap de sala del restaurant, mengen la sopa amb fideus en comptes
de galets, perquè els és més fàcil”. També els trossegen o fins i tot
els aixafen els altres components de la sopa, perquè així puguin
agafar-los de cop amb la mateixa cullera. “De canelons, en mengen un o
dos màxim”. I pel que fa a les postres, els fills del Marc no en mengen,
perquè no són gaire de dolços i, per tant, opten per una fruita, mentre
que el fill de l’Helena sí, igual que la resta d’adults de la casa.
Petits i grans mengen tots junts. “És dels pocs dies a l’any que podem
menjar tota la família junta perquè els que treballem a la restauració
tenim uns horaris difícils durant la resta de l’any”.
Pensant en les criatures, el cuiner, que ostenta una estrella Michelin,
opina que és un menú equilibrat malgrat que és un àpat potent. “En
l’escudella barrejada mengen verdura, llegums, pasta i després les
proteïnes de la pilota, dels canelons i del capó”. A les postres, la
fruita, que normalment són les pomes de l’Empordà, que al desembre són
de temporada.
Cal compensar
La dietista-nutricionista M. Betlem Menéndez recorda que els àpats
festius sempre tenen un punt desequilibrat, que es pot compensar durant
la resta d’àpats del dia. “També és molt important que les criatures
facin els cinc àpats com la resta de dies del món, perquè els adults sí
que acostumen a fer sobretaules en què continuen menjant i en què el
dinar s’enganxa amb el berenar i més enllà”. Però les criatures
s’aixequen de seguida tan bon punt han acabat i se’n van a jugar, de
manera que el berenar i el sopar no poden desaparèixer. “Sí que poden
ser més lleugers i amb altres ingredients diferents del dinar”.
A l’hora de menjar els dies festius, la dietista-nutricionista recomana
que criatures i adults mengin tots junts, sense fer horaris diferents
si és possible, perquè “és la manera de fomentar la unitat familiar i
també d’aprendre els hàbits de taula”. Encara més, també és com es
fomenta la gastronomia popular catalana, que no deixa de ser cultura
tradicional.
Un altre tema és si els infants no volen
menjar els plats que la tradició nadalenca marca. “Jo proposo que els
pares no s’hi enfadin, que no forcin les criatures a menjar canelons si
és que no els agraden i no en mengen mai, perquè tampoc no es tracta de
crear-los aversions”. Cal ser comprensius, perquè “els festius són dies
que trenquen amb la rutina, que es porten altres horaris, i potser no
tenen tanta gana com la resta de dies de l’any”. Ara bé, “tampoc no es
tracta de fer-los un plat diferent per a ells sols”. El dia de Nadal i
el dia de Sant Esteve toca el que toca. En voldran menjar o no, però
serà el que hi haurà. “Si no els agrada que ho tastin ni que sigui molt
poc, però és el que tota la família menja i ells no han de ser
diferents”, continua la dietista-nutricionista. “És evident que aquestes
recomanacions les faig quan no hi ha cap intolerància alimentària o
alguna malaltia o indisposició que no permeti que la criatura pugui
menjar-ho”, precisa.
Nens a la cuina
Si el menú de Nadal es preveu difícil perquè els infants se’l mengin,
“la manera d’aconseguir-ho és involucrar-los en la preparació dels
plats”. La cuina és un espai creatiu trufat d’estimulacions sensorials
per les textures, olors i gustos dels aliments. “Es pot convertir en un
joc molt enriquidor i gairebé sempre passa que els nens que han preparat
canelons n’acaben menjant”.
Per la seva banda, Joan
Bel, cap de la Unitat d’Endocrinologia Pediàtrica de l’Hospital
Universitari Germans Trias i Pujol, indica que la societat de consum
porta a incrementar la ingesta calòrica durant els àpats de Nadal. “Hi
ha un desequilibri enorme entre el que s’ingereix i el que es crema
durant aquests dies”. I, pensant en les criatures, “hi ha un excés
d’ingesta de sucres, xocolates i greixos saturats”.
Per resoldre-ho, Mariona Martín, dietista-nutricionista del mateix
hospital, aporta consells pràctics. “Tots els àpats festius han de
començar per un vegetal cru, tipus amanida, broqueta de tomàquet amb
formatge fresc o una altra opció semblant; a les postres sempre hi ha
d’haver fruita i la beguda principal ha de ser l’aigua”. Pel que fa a
les postres dolces, el consell de Martín és que se’n triïn i es posin al
plat, i no que cadascú en vagi agafant i picant, perquè llavors és quan
hi ha descontrol, i quan se’n pot acabar menjant més del compte.
També és bàsic que les criatures es belluguin, que se surti al carrer a
fer una passejada, perquè, si no, “són dies que s’acaben passant del
sofà a jugar a jocs sedentaris”, i llavors no hi ha despesa energètica
del que es menja. “També acaba passant que acaben menjant a tota hora,
sense respectar els horaris habituals”.
Cuina divertida
La naturòpata Adriana Ortemberg afirma que els dies de Nadal les
criatures no menjaran combinacions a les quals no estan acostumats. “Són
àpats de barreges d’aliments, i ells són de gustos senzills, sense
complicacions, per tant no podem pretendre que de sobte un dia
s’atreveixin a fer-ho”. Malgrat això, les sopes, els canelons, els
pollastres, són opcions que recomana que mengin juntament amb els pares,
al costat d’una amanida com a primer plat. “Una amanida divertida, amb
fruita seca, amb magranes o amb raïm, els anirà bé per alleugerir la
resta de plats que són de digestions pesades”, diu Ortemberg. A l’hora
de beure, aigua, i, si no, com una alternativa molt saludable i que farà
festa, un batut de fruites o un smoothie, dels quals la naturòpata és experta, com a assessora en restaurants, com l’Ohbo, que els ha inclòs a la seva carta.
Finalment, el dietista-nutricionista Marc Vergés proposa millorar els
àpats de Nadal perquè continguin els ingredients imprescindibles que
milloraran les digestions de petits i grans. Així apunta: “Els canelons
es poden farcir d’espinacs i carns; a l’escudella, doneu més
protagonisme a la col; i afegiu a tots els àpats una amanida d’hivern,
d’escaroles amb magranes, per exemple”.
Pel que fa a
les postres, els torrons semblen obligatoris, és cert, però cal recordar
que hi ha torrons sense sucre. I com a begudes, que els refrescos no es
vegin com a opcions permeses perquè els adults prenen alcohol, sinó que
es busquin alternatives saludables, com ara batuts i sucs naturals, que
“permetran que les criatures gaudeixin de nous gustos”.
Per a la mainada, un batut!
Mentre els més grans brinden aquests dies de festa amb cava, podem
convidar els més petits a fer-ho mentre assaboreixen un bon batut de
fruites. Adriana Ortemberg, naturòpata i especialista en cuina
vegetariana (www.adrianaortemberg.com), proposa servir-los un ponx
nadalenc una mica peculiar, però que és una font extraordinària de
vitamines: una barreja de sucs (per exemple, pinya, taronja, poma i un
raig de suc de nabius), acompanyat de fruites vermelles senceres com
gerds, nabius vermells, meitats de raïms...
Canelons gratinats de rostit tradicional
Recepta de Marc Gascons
Recepta de Marc Gascons
Per als adolescents que tenen ganes d’aprendre a cuinar d’una vegada, l’editorial La Galera acaba de publicar el llibre Les putes receptes de la iaia,
escrit per Jofre Martell. A dins, la recepta dels canelons hi té el seu
espai, i els proposa de peix. La mateixa editorial també va publicar
llibres que marcaven el calendari segons la menja tradicional com I ara què mengem,
del cuiner David Lienas, amb il·lustracions de Cristina Losantos. A
part, el cuiner Marc Gascons ens revela els detalls de la recepta de
canelons que preparen al Restaurant els Tinars. Ep, per fer-ne 350
peces!
Per al farcit hem de comptar amb 4 kg de carn
de vedella (recomana el jarret), 4 kg de carn de porc magre, 1 kg de
fetge de pollastre, 6 kg de ceba, 150 g de farina, 2 l de nata líquida, 2
l d’oli d’oliva verge extra, Sal i pebre blanc.
I ja
ens hi podem posar! Tallem a daus la carn i la rostim a la cassola. A
part, ofeguem la ceba fins que estigui daurada. Col·loquem en una
cassola la carn, la ceba i la farina. Ho posem al forn i quan la farina
estigui daurada hi afegim la nata. Ho deixem coure a foc lent durant 3
hores. Primer a 180 ºC i quan comenci a bullir a 100 ºC. Es tritura la
carn a la picadora dues vegades perquè així quedi una pasta ben fina,
que deixarem refredar a la nevera. Bullim la pasta amb aigua i sal
durant 6 minuts i la refredem amb aigua i gel. Assequem la pasta amb un
drap net i l’estirem. I ja només cal fer els canelons!
RETROBAMENTS EMOCIONALS
Retrobaments emocionals
Les festes de Nadal són una excusa ideal per ensenyar el valor de la família a la canalla. És
un temps de retrobament, d’oci compartit i de moltes emocions.
L’exemple dels adults serà fonamental perquè la canalla en gaudeixi
plenament. Són dies per compartir experiències de vida i enfortir els
lligams familiars.
PALOMA ARENÓS |
El Nadal és sinònim de retrobaments familiars carregats
d’emocions. Són unes festes en què avis, pares, oncles, cosins, sogres,
gendres, nores, néts, cunyats, germans, nebots i tota la resta de
parents miren de coincidir, com a mínim un cop l’any, al voltant d’àpats
i llargues sobretaules. Tot i que hi pugui haver dificultats
econòmiques o menys regals dels esperats, del 24 de desembre al 6 de
gener es viuen uns dies ideals per ensenyar i transmetre el valor de la
família a la canalla.
“Les festes són beneficioses
per als nens perquè reforcin els llaços afectius, aprenguin costums i
tradicions. Els adults podem compartir moltes tasques amb ells i fer-los
partícips dels preparatius i la decoració perquè se’n sentin
protagonistes i sàpiguen que la família és una pinya i que fins i tot en
moments difícils -un pare sense feina o una mort recent d’un familiar-,
els uns ajuden els altres”, explica la pedagoga Cèlia Rodríguez. A més,
és una celebració que aporta molts beneficis, “sempre que es treballi
des de l’alegria i el positivisme”, matisa Rodríguez, que també és
psicòloga. “El Nadal fomenta l’autonomia i la responsabilitat dels
petits de la casa, quan se’ls fa col·laborar en les diferents feines que
comporta. També és una font rica en emocions positives, bones per al
seu desenvolupament i autoestima, a més d’afavorir la creativitat de les
criatures”, rebla l’experta.
Les germanes Anna,
Elisabet i Marta Civil Serra, de Sabadell, disfruten d’un Nadal familiar
intens i ple de tradicions. “Ho hem viscut així des de petites, amb els
pares -l’Oriol i la Sunsi- i l’àvia Maria Teresa. Ens encanta
retrobar-nos perquè realment hi ha molt de caliu”, diuen. “L’àvia era
una dona que s’estava dos dies seleccionant els millors ingredients i
preparant l’escudella, amb l’olla a foc lent i molta calma”, recorden.
“També fèiem cagar el tió, que era un tronc gros del bosc i que té mig
segle de vida. Encara el fem servir amb els nostres fills i nebots, als
quals hem transmès aquesta manera de fer i que tothom s’hi trobi bé”,
expliquen. El 25 de desembre celebraran el dinar de Nadal a casa dels
seus pares i s’hi aplegaran 29 parents procedents, principalment, de
Sabadell, però també d’Artés (Bages) i Oviedo.
L’Anna
Civil és mare del Pau (16 anys) i l’Ona (14); l’Elisabet té l’Albert
(16), el Bernat (12) i la Carla (10), i la Marta és mare de l’Ada (9).
Totes tres segueixen la tradició d’escriure i decorar felicitacions
nadalenques i enviar-les per correu a amics d’arreu del món. El Pau i
l’Ona reconeixen que els agrada molt retrobar-se amb cosins i oncles.
“N’hi ha alguns que només veiem un cop l’any i, realment, a la nostra
família hi ha molt bon rotllo i tenim feines assignades perquè tot surti
bé. Els néts grans anirem el 24 a ajudar els avis a col·locar taules i
moure mobles per fer espai per al dinar”, expliquen amb alegria.
El quinto, un clàssic
L’Ada i la Carla són molt fans de la decoració nadalenca i d’una
tradició molt arrelada a la família Civil Serra: el quinto, una mena de
bingo que es juga per Nadal al Vallès i a altres comarques catalanes.
“M’agraden els premis que guanyes, que són xocolatines i detallets. És
molt divertit i riem molt!”, diu l’Ada. “A més, tothom pot fer de lloro
-el que anuncia els números d’una manera molt original- i cadascú juga
segons el nivell i l’edat que té. I si algun familiar no ha pogut venir
al dinar, fa l’impossible per no perdre’s el quinto!”, subratlla Marta
Civil.
La família, tot l’any
La psicòloga Meritxell Amirall, responsable del centre Som Pares
(www.sompares.com) de Vilanova i la Geltrú, reflexiona sobre el valor de
la família, que “no només hauria de centrar-se en l’època nadalenca”.
“Podem mantenir contacte, encara que sigui telefònic o per correu
electrònic, durant tot l’any amb la família que està més lluny, parlar
als petits d’aquells parents que no veuen gaire. Explicar-los anècdotes i
records els ajudaran a interioritzar com a familiars persones que no
estan presents en el seu dia a dia”, afegeix. Almirall destaca que “ el
valor de la família és diferent per a cadascú, però és important ser
conscients que amb la nostra actitud, comportaments i comentaris
influïm, i molt, en el concepte de família que construiran els nostres
fills”.
La distància és el que més pateixen els
sabadellencs Alberto Ruiz i Laura Lunar, amb els seus fills Natàlia (7
anys) i Nicolàs (5 anys), ja que fa tres anys van tenir l’oportunitat
d’anar a viure i treballar a Bachenbülach, a Suïssa. “Durant l’any ens
comuniquem amb la família i amics per Skype, correu, telèfon i xarxes
socials. Però per Nadal ens instal·lem a casa dels meus pares a
Sabadell, perquè és una festa que sempre l’hem celebrat moltíssim i la
vivim amb molta il·lusió”, explica Lunar. Tenen dues setmanes de
vacances i instal·len el camp base per gaudir dels retrobaments. “Són
dies per estar plegats, per reunir-nos, parlar i compartir, ja que
durant l’any de vegades les rutines fan que no ens puguem veure tant com
voldríem”, reconeix.
Lunar explica que a l’hora de
traslladar el valor de la família no han hagut de fer “res d’especial
amb els nens, ja que ho veuen constantment”. “Hi tenim contacte molt
sovint i la família sempre ens ha demostrat que hi és tant en els bons
moments com en els més difícils, ajudant sempre”, conclou.
Reduir al màxim les tensions familiars
Les reunions familiars, encara que a molts els costa reconèixer-ho,
també són moments en què surten els retrets entre membres de la família
i, sovint, es mantenen moltes etiquetes : “El teu
cosí sempre arriba tard i no porta regals”, “No ens han posat ni uns
aperitius com cal”... I, fins i tot, hi ha moments de tensió entre els
adults. Per reduir-la al màxim, la psicòloga Meritxell Almirall diu que
“el primer que caldria fer és no comentar cap d’aquestes opinions
negatives davant dels nens per evitar influenciar-los”. D’altra banda,
la previsió és molt important. “Si jo com a adulta ja sé que hi ha una
determinada persona de la família amb qui tinc més possibilitats de
barallar-me, puc intentar no asseure’m al seu costat, parlar-hi tan poc
com pugui o no obrir debats de certs temes que sé per experiència que
comportaran conflicte”. L’experta aporta un nou recurs: “Fer una llista
de virtuts de les persones de la família que molts cops queden
emmascarades. Per exemple, la tieta té l’etiqueta que mai col·labora
però sempre du unes postres boníssimes o explica anècdotes que ens fan
riure a tots”.
Almirall adverteix que de vegades, els
adults cometem l’error de fer servir els nens com a vehicle per
comunicar certes coses a altres familiars que no ens agraden: “Per
exemple, «Guillem, digue-li a la tieta que ajudi a fregar els plats, que
segur que a tu et fa cas». Hem d’aprendre a comunicar les coses
nosaltres mateixos”. La psicòloga està convençuda que tot es pot dir si
trobem les paraules i el moment adequat per fer-ho. “I si veiem que
estem a punt d’explotar, val més que ens prenguem un kit kat,
que anem al lavabo, sortim a buscar alguna cosa a la cuina i ens
prenguem uns minuts per reflexionar i respirar. Ensenyar als nens a
gestionar les seves emocions passa per aprendre a fer-ho nosaltres
primer amb les nostres”, conclou.
Excés de consumisme
Fa un temps que el Nadal s’ha centrat a donar una importància excessiva
al consumisme i als obsequis exclusivament materials. La psicòloga
Meritxell Almirall proposa que deixem volar la nostra imaginació i
pensem què pot fer il·lusió a la canalla: “Hi ha molts nens a qui els
encantaria passar una tarda amb els seus pares a soles, pujar a cavall,
anar a fer una excursió per la muntanya, dormir en una tenda de campanya
al menjador...” L’experta recomana que ens fem preguntes poderoses i
que siguem exemplars amb la nostra actitud: “Què vol dir estar units per
a nosaltres? Com puc demanar-los que no es barallin entre els germans
si em veuen com a mare barallada amb la meva germana?”, posa com a
exemples. Recomana coherència: “Tots podem discutir, enfadar-nos, i no
està malament expressar el que no ens agrada. El més important és que
també vegin que es pot demanar perdó, fer les paus, pensar com podem
arreglar les coses i buscar
miércoles, 17 de diciembre de 2014
APORTACIÓ DE L'ESCOLA SANT MARTÍ A LA MARATÓ 2014
.jpg)
martes, 9 de diciembre de 2014
EL NOSTRE GRANET DE SORRA PER LA MARATÓ 2014
El proper diumenge dia 14, a partir de quarts d'onze del matí l'AMPA
Sobirans i l'AMPA Sant Martí organitzem uns tallers de manualitats de
Nadal per recaptar diners per fer el donatiu que cada any fem per La
Marató de TV3;serà el granet de sorra que volem fer arribar en nom de
tots els alumnes i famílies de l'Escola Sobirans i l'Escola Sant Martí.
Us convidem a venir i col.laborar. Podeu participar pares i fills, i us
emportareu unes manualitats xulíssimes per casa vostra.
.jpg)
Suscribirse a:
Entradas (Atom)