ELS REIS MAGS

ELS REIS MAGS

6 de gener

ARRIBEN ELS TRES REIS MAGS D'ORIENT: Melcior, Gaspar i Baltasar, els reis més màgics

En realitat la festa dels Reis Mags d’Orient comença la jornada abans, per la tarda, quan es fan totes les cavalcades: els reis ja han arribat. 5 de gener: LA CAVALCADA DELS REIS
Els carrers de tots els barris, pobles i ciutats s’omplen de famílies senceres per veure passar les cavalcades amb les carrosses reials. Majorets, bandes de música, carrosses amb diferents decoracions ... avisen que els Reis Mags estan a punt de passar. I tots els nens, embadalits, van recollint els caramels que es llencen des de qualsevol dels vehicles que passen.
Els Patges Reials passen i recullen les cartes que la mainada, plens d’il.lusió, han escrit per als Reis Mags: una llista immensa de regals, joguines i desitjos, i potser alguna justificació en el cas que no hagin estat bons minyons.
Un cop acabada la cavalcada, és l’hora d’anar cap a casa i preparar-ho tot per l’arribada dels reis. És tradició deixar en un balcó, pati o finestra una sabata de cada membre de la família. A dins, o al costat, hi haurem de deixar una mica de menjar pel Reis i Patges, i també una mica d’aigua per als camells (penseu en la feinada que tenen aquesta nit!! si a cada casa hi troben un petit mos, la feina se’ls farà més fàcil). També hi ha qui els deixa una miqueta de Moscatell!!
I arriba el moment de posar-se a dormir ... si els nervis ho permeten!!

6 de gener: LA DIADA DELS REISDes del moments que els més petits obren els ulls són conscients que aquesta nit han d’haver passat els reis i que, si tot ha anat bé, el menjador deu estar ple de regals.
A totes les cases passa el mateix: crits, emoció, corregudes amunt i avall, nervis ... quan es descobreixen tots els regals.
Paquets i paquets de regals, amb els noms dels destinataris ... xocolatines, caramels, més regals ...

... i carbó per a aquells que no han estat del tot bons o que han fet alguna entremaliadura durant l’any.
.
QUI SÓN ELS REIS MAGS D'ORIENT?
Segons el Nou testament, la nit del 5 de gener uns savis van arribar a Betlem per portar uns regals molt preuats per al nen Jesús, que havia nascut uns dies abans. Aquests homes n’eren tres i venien de molt lluny guiats per una estrella que els havia marcat el camí.


Melcior (el Rei blanc), Gaspar (el Rei ros) i Baltasar (el Rei negre) van portar Or, Encens i Mirra al nou nat.

  .

Tortell de reis

Quan acabem de dinar el dia de reis, els torrons i les neules s’aparten i deixen lloc a les postres típiques d’aquest dia: el tortell de reis.
Es tracta d’un tortell (forma de cercle) fet com de brioix amb massapà a l’interior i fruita confitada a sobre. A l’interior s’hi amaguen dues sorpreses: la figureta i la fava

.

S’ha de partir el pastís a trossos petits o grans, però mai ha de quedar una porció per menjar: tants talls com persones hi ha.
Al que li surti la figureta (normalment és la figura d’un rei mag) serà coronat amb la corona de cartró que ens donen quan comprem el tortell a la pastisseria.
Al que li surti la fava, haurà de pagar el tortell (o en pot anar a comprar un altre, pagant-lo de la seva butxaca, per tornar a començar i veure si aquesta vegada té més sort!!)

Us atreviu a fer-lo?

 

INGREDIENTS

Per fer el brioix1/2 Kg. de FARINA
100 g de SUCRE
130 g de MANTEGA
25 g de LLEVAT
1 got de LLET
1 OU
1 cullerada petita de SAL
Pell ratllada d'una LLIMONA
FRUITA CONFITADA (que la podem comprar ja feta): cireretes, taronja, pera...

Per al massapà:125 de SUCRE
125 g d'AMETLLA en pols
1 OU

I no us oblideu ...1 figureta d'un rei
1 fava
Corona que poden fer els mateixos nens amb cartolina.

Com sobreviure a l’allau de festes d’aniversari infantils

Hi ha moments en què la vida social dels fills pot arribar a ser tan intensa que molts pares es pregunten si cal que assisteixin a totes les festes a les quals els han convidat

OLGA VALLEJO | Actualitzada el 03/01/2015 00:02. Diari ARA. CRIATURES

• 

És possible trobar l’equilibri entre el desig dels nens de celebrar el seu aniversari i viure amb cert ordre. S’agraeix que els pares, que acabaran sent tant organitzadors com convidats, trobin la manera de racionalitzar els aniversaris. L’allau de festes acaba esgotant les famílies i els nens perden interès quan el que hauria de ser excepcional passa a ser habitual.

El sentit comú és un bon aliat perquè els més petits gaudeixin i alhora els companys de classe estiguin més cohesionats com a grup, acompanyats de les seves famílies. La Montse és mare de la Queralt, una alumna de primària de l’Escola Pública Bisbat d’Ègara de Terrassa, i delegada dels Hawaians, el sobrenom amb què s’ha autodenominat la classe de la seva filla. Des de P-3 organitzen trobades trimestrals per celebrar els aniversaris dels nens de la classe que fan anys en aquell període: “Intentem sortir de la ciutat, anar a un parc o fer una escapada a la muntanya, res complicat, una excusa per esmorzar o fer el vermut plegats, que les famílies ens coneguem i les criatures tinguin la sensació de grup, que vegin que hi ha certa sintonia entre els pares, i això és difícil d’aconseguir si no hi ha espais de trobada”.

Implicació de tots

El cert és que, després de tres anys, han vist que sempre s’hi apunten els mateixos, una desena de famílies dels 26 que són, però cada tres mesos hi ha l’oportunitat que s’hi impliqui algú més. En la primera celebració d’aquest curs aprofiten l’excusa del nom de la classe per organitzar una gimcana hawaiana. “Com a delegada estic al capdavant del muntatge de la festa, però es fa amb la participació de totes les famílies que hi van -explica la Montse-. Farem collarets hawaians, el ball del limbo, maquillatge hawaià i s’inventaran el ball i el crit del grup. Els pares dels homenatjats es posen d’acord per comprar el menjar i fer els pastissos. Pel que fa als regals, fem unes samarretes amb les fotos de tots els companys de classe”.

Tot plegat és una bona excusa per fer especial l’aniversari, allunyant-se de festes en sèrie i implicant-hi grans i petits.

1 DE GENER: ANY NOU

                                                                   

1 de gener

LA PRIMERA FESTA DE L'ANY

El dia 1 de gener és el primer dia de l’any  segons el nostre calendari (el calendari Gregorià).
Es tracta del cap d’any … l’inici de l’any nou, i és un moment propici perquè tothom s’ompli de nous propòsits i noves metes. Qui no ha sentit mai la frase “any nou … vida nova”.

La nit anterior, qui més qui menys, l’ha passat de festa, acomiadant l’any anterior i donant la benvinguda a l’any que comença. El dia 1 de gener, doncs, acostuma a ser un dia tranquil. Hi ha gent que el comença veient per la televisió el concert amb ballarins de balços que cada any es fa a Viena. N’hi ha molta que se’n va a la platja a veure els primers raigs del sol del nou any (aquest poden ser els més matiners o bé els que encara no han anat dormir). I per a la majoria la diada se celebra en família, fent un dinar  amb els més íntims.
Hi ha algunes zones de Catalunya on aquest dia és conegut com a Ninou, adaptació popular del llatí “Annum Novum

31 DE DESEMBRE: CAP D'ANY

CAP D'ANY                                                                    

31 de desembre

L'ÚLTIMA NIT DE L'ANY ... LA NIT MÉS MÀGICA

Aquesta nit, juntament amb la revetlla de St. Joan, són les nits en què els nens i nenes van a dormir més tard! En aquesta ocasió, com a mínim han de poder aguantar fins a les 12 de la nit, moment de les campanades amb les quals acomiadem l’any en curs i donem la benvinguda al nou any.
De totes les celebracions emmarcades dins el període nadalenc, potser aquesta és la que més gent celebra fora de l’ambient familiar (avis, tiets, cosins...) i apareixen més sopars entre amics.
Està a punt d’acabar l’any i s’han de fer tots els preparatius per rebre l’any nou que entra. Tots ben arreglats i un bon sopar a la taula.
Hi ha dos moments àlgids en aquesta nit: quan sonen els quarts (vol dir que s’acosta la primera campanada) i quan sona l’última campanada ... i tothom crida: Feliç any nou!!!!!
Tothom reparteix petons i abraçades, es brinda amb cava i es truca a les persones estimades, amb les quals no s’ha pogut passar aquesta vetllada, per desitjar-los un bon any (últimament també s’envien molts missatges de mòbil).
Per què mengem raïm amb les campanades?
La tradició marca que, coincidint amb cada una de les campanades, hem de menjar un gra de raïm. En total 12, és clar. És important no descomptar-se i que no ens en sobri ni falti cap gra de raïm quan hagi sonat la última campanada. D’aquesta manera tindrem sort durant tot el nou l’any que tot just  acaba de començar.
Diuen que menjar raïm aquesta nit és sinònim d’obtenir riquesa i diners durant l’any que comença.
Però es veu que l’origen real d’aquesta tradició no està tan relacionat amb la sort: un any en el qual hi va haver un excedent molt important en la collita de raïm i per no haver-lo de tirar, les autoritats van decidir regalar-lo a la població amb l’argument que si tothom menjava raïm la nit de cap d’any tindrien bonaventura i sort durant l’any següent.
Hi ha altres tradicions lligades a la nit de cap d’any:
- A Itàlia, per tenir sort, després de la última campanada es mengen un plat de llenties. Es veu que l’origen de la tradició és el mateix que el del raïm a casa nostra: un accedent en la collita.
- (Això només ho poden fer els adults). Hi ha molta gent que abans de començar les campanades tira una joia d’or (anell, braçalet, cadena...) dins una copa de cava. Quan es fa el primer brindis de l’any, s’han de beure la copa de cop, i recollir amb la boca l’objecte d’or. Així, diuen, també s’obtindrà sort durant tot l’any nou.
- Un altre sinònim de sort per a l’any que comença és portar la roba interior de color vermell.
La qüestió, com veieu, és buscar qualsevol “ritual” per tenir sort i fortuna.

Decorem els raïms de cap d’any

Ja que són tan importants durant aquesta nit, és molt bonic fer una bona presentació per als 12 grans de raïm. Ben segur que sorprendreu a tots els qui estan amb vosaltres i s’emportaran un record d’aquesta celebració.

 

BONES FESTES!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Des de l'AMPA Sant Martí,conjuntament amb LLeure 3D,us volem desitjar unes festes plenes de bons moments compartits amb els nostres fills i la família, i que l'any 2015 sigui una miqueta millor que el que deixem enrere. BON NADAL!!!!!!!!!!!!!!!

Adéu, xumet! Buscant la fórmula màgica

Per al moment de deixar el xumet no hi ha cap protocol que serveixi per a tots els infants, però sí algunes pautes que us poden ajudar a assolir l’èxit en l’operació

XAVIER TEDÓ | Actualitzada el 06/12/2014 00:02 DIARI ARA. CRIATURES.

• 

El reflex de succió és inherent al nadó des que és un fetus fins que té dos o tres anys, perquè és la font de la seva alimentació. Un acte que també l’asserena davant de qualsevol sensació que no li sigui agradable. L’objecte més estès per portar a terme aquesta funció és, sense cap mena de dubte, el xumet. El seu ús, però, és perjudicial per a les dents, el paladar i la parla més enllà dels dos anys.

El problema és que la majoria dels infants es resisteixen, arribat el moment, a perdre un objecte que els ha acompanyat des que van néixer. L’altre gran inconvenient és que no existeix un procediment eficaç que serveixi per a tota la canalla... o per a tots els pares.

Ho avalen la Marta i l’Ivan, que no ho van tenir fàcil amb la Martina, la filla gran. Van fer un primer intent en la Cavalcada de Reis de Barcelona, en què una carrossa recull els xumets: “La primera nit ho va portar bé, però al cap de dos o tres dies el va tornar a reclamar i vam ser dèbils i n’hi vam tornar a donar un que teníem guardat”, confessa la Marta. Un parell de mesos més tard ho van tornar a intentar: “A l’escola bressol ja no els podien dur ni per fer la migdiada i a casa només el duia per dormir, així que vam decidir fer el pas definitiu”. Van deixar el xumet sota el coixí i quan ja dormia l’hi van treure i en el seu lloc hi van posar uns ninotets: “L’endemà li vam dir que se l’havien endut uns angelets i ja mai més el va demanar”. Ara només esperen que el petit, l’Àlex, que també fa servir xumet, no els posi les coses tan difícils. “La Martina era molt nerviosa i el xumet la tranquil·litzava. A més, era molt viva i sabia que en teníem més quan li vam donar el primer al patge”.

Quan s’ha de fer?

La pedagoga i terapeuta infantil Cristina Garcia considera que l’edat recomanable per deixar el xumet és entre els dos i els tres anys, tot remarcant que ha de ser un procés gradual: “A partir de l’any o any i mig cal limitar el seu ús als moments en què estiguin irritables, cansats o tinguin algun dolor, als dos anys només per dormir i als tres s’ha de retirar de manera definitiva”. Carme Cols, mestra jubilada amb més de 40 anys d’experiència en 0 a 3 anys, prefereix no acotar una edat concreta: “Cada infant és únic i no podem generalitzar, les històries sobre el xumet són tan diverses que si no es tenen presents es poden donar sensacions positives, però també molt negatives”. Per aquest motiu, la responsable del portal El Safareig creu que “si hi ha un procés conscient i l’infant té oportunitats, molt aviat pot deixar el xumet”.

Com s’ha de fer?

Advertir amb temps l’infant que haurà de deixar el xumet és bàsic per assolir l’èxit. Cal anar-lo conscienciant durant unes setmanes que el seu ús és dolent per a les dents i la boca o que ja s’està fent gran i que no el necessita perquè té altres recursos per calmar el seu desassossec. El pas s’ha de fer quan estigui relaxat i no hi hagi canvis a la vista, com ara l’arribada d’un germà o l’inici de curs. A l’hora de treure’l, hi ha qui aposta per fer-lo desaparèixer utilitzant un personatge fantàstic a qui ja no l’hi podrà reclamar personalment. Cristina Garcia, que també és fundadora del portal Edúkame, ho subscriu: “Els personatges màgics formen part del seu món. És un bon recurs”.

Cols, en canvi, no comparteix que el xumet desaparegui misteriosament: “El nen o nena, en un procés acompanyat, conscient, ha de deixar el xumet trobant la manera de fer-ho”. La mestra ja jubilada també critica que algunes escoles bressol retirin el xumet als infants a partir de l’any i un cop passat el període d’adaptació. I hi troba un altre inconvenient: “Si es treu a la força a l’escola en reforcem la possessió quan el vénen a buscar la mare o el pare”.

La responsable del portal Edúkame, Cristina Garcia, considera que és la família qui ha de prendre la iniciativa: “L’adult sap què és bo per a ell i l’ha d’orientar i preparar-lo”. Per superar aquest moment n’hi acostuma a haver prou tenint paciència uns dies. I és que aquest no deixa de ser el seu primer comiat.

HI HAVIA UNA VEGADA......DUES HISTÒRIES SOBRE ELS TREBALLS DE RECERCA.

Hi havia una vegada... Dues històries sobre els TR

Dels treballs de recerca de batxillerat en poden sortir grans experiències. Els tallers Inspira i el campus Xnergic, organitzats pel Tecnocampus de Mataró, ajuden els alumnes a preparar-los amb garanties

BERNAT VILARÓ | Actualitzada el 20/12/2014 00:00 DIARI ARA. CRIATURES.

• 

“Hi havia una vegada un estudiant de primer de batxillerat que un bon dia es va llevar (ben d’hora) per començar a escriure el seu treball de recerca amb un somriure d’orella a orella”. No ens enganyem. Seria complicat que una historieta sobre un alumne de secundària comencés amb tot aquest positivisme. I és que els treballs de recerca (TR) acostumen a portar molts maldecaps als estudiants, pel grau d’implicació que demanen i per l’exigència que hi ha al darrere dels projectes.

Tot i això, el resultat acostuma a ser millor de l’esperat i l’esforç sempre paga la pena. Els tallers Inspira TR i el campus Xnergic, que organitza el Tecnocampus de Mataró, ajuden l’alumnat de secundària a preparar els seus treballs de recerca. Els estudiants reben l’assessorament d’empresaris i emprenedors que fan que darrere els seus projectes també hi hagi històries interessants... i amb un final feliç.

“Tot és molt pràctic”

L’Aina Ros va participar al campus d’estiu del Tecnocampus quan va acabar 3r d’ESO. “Jo mai havia estat gaire a prop de la robòtica, ni havia sigut una boja dels ordinadors i els videojocs. A diferència del que molta gent creu no són coses que van de bracet”, explica. “En veure que se’m donava bé la tecnologia la meva família em va proposar si volia fer aquest curs d’estiu. No sabia què m’hi trobaria ni si m’agradaria”, diu l’Aina. “Però vaig fer el curset de dues setmanes i m’ho vaig passar genial. Hi havia molt bon ambient, els professors eren molt divertits i es notava que els agradava la robòtica i els nens. Vaig aprendre-hi molt i vaig fer bastants projectes, per això vaig decidir continuar. I encara ara hi continuo”, explica.

“Tot és molt pràctic -destaca sobre el curs-, les activitats són flexibles i, ara que ja tenim més nivell, cadascú fa el projecte que vol i els professors t’ajuden i te’n proposen de nous”. I afegeix que ha rebut “assessorament per fer alguns projectes, i ara també per al treball de recerca”: “Els professors ja m’han donat consells i em donen empenta per continuar”. Es mostra confiada a fer totes les idees que té per al TR. El seu treball consisteix en la simulació d’un cervell humà que recrearà com capta els sentits. “Abans d’anar a Xnergic no sabia sobre què fer el projecte de batxillerat i anava bastant perduda. Ara ja tinc moltes ganes de començar-lo”, apunta, i recomana als estudiants que estiguin a les portes de començar els seus TR “que tirin endavant les seves idees i s’arrisquin amb coses que els agradin per molt difícils que semblin”.

Suport emprenedor

El conte de l’Aina no és l’únic que es pot explicar. Hi ha moltes altres històries bones que sorgeixen dels treballs de recerca. Com ara la de la Cris Garrido, que ha participat al taller Inspira TR i ha rebut l’assessorament de la Isabel Martínez, emprenedora del programa Innoemprèn Printed Electrònics, del Tecnocampus.

La Cris fa segon de batxillerat a l’escola Miquel Biada de Mataró, i va participar als Inspira de l’any passat per escollir el tema del seu treball de recerca. “Em va sorprendre com era l’aula, plena de colors, dibuixos i frases motivadores”, explica la Cris. “En destaco l’ajuda rebuda desinteressadament de persones com la Laia Vilà, que em va posar en contacte amb la Isabel, que m’ha acompanyat en aquest procés com a emprenedora”, diu. D’ella la Cris només té bones paraules: “M’ha orientat i ajudat en tots els aspectes”. I en el sentit contrari, la Isabel assegura que la Cris “és una noia molt compromesa i treballadora”, i que ara “és capaç de saber quan està estressada i què cal fer per gestionar-ho”. “La meva tutora, la Laia Vilà -explica la Isabel- em va comentar que una alumna de batxillerat volia fer un TR sobre el biofeedback, i em va preguntar si la podria ajudar. Així vaig conèixer la Cris”.

La Cris recomana als estudiants que s’estiguin plantejant sobre què fer els seus TR “que vagin a totes les xerrades possibles, ja que de debò que ajuden a fer una bona tria del treball”. Ella el fa sobre intel·ligència emocional, i el va escollir a partir d’una xerrada al Tecnocampus. “Vaig conèixer la definició de biofeedback i ho vaig trobar molt interessant. La meva motivació és que el tema és poc conegut, i em va semblar important que algú el donés a conèixer”.

Els dies 13 i 27 de febrer del 2015 es farà la segona edició dels tallers Inspira TR per a tots els alumnes d’institut que hi estiguin interessats.