martes, 19 de mayo de 2015

TALLER DE CUINA PER ADULTS

Us animem a fer un taller de cuina per adults molt original i amb la col·laboració extraordinària de l'Enric Llauger (conserge de l'Escola )
Una oportunitat per aprendre secrets culinaris i compartir una estona agradable.

Dia : 3 de juny.
Preu del taller 9€ (Ració per emportar)
Horari : de 21 a 2/4 d'11 de la nit.
Lloc : Menjador Escola Sant Martí.
Data màxima per inscriure's fins el 22 de maig.

sábado, 2 de mayo de 2015

MODELANT PERSONES.

Modelant persones

Un mestre és honest, té vocació i professió a parts iguals, llegeix amb els alumnes, no els castiga sinó que hi dialoga, i sobretot sap que a les mans hi té argila on pot deixar una marca per sempre Un escultor que deixa empremta

“Fer de mestre és un privilegi”, diu el professor de primària Jordi Sedó (61 anys), de l’Escola Giroi de la Garriga. És així perquè “les criatures són com l’argila, si hi poses el dit, hi queda una marca que pot quedar per sempre”. Just per això les exigències de l’ofici són molt altes: es requereix honestedat, sinceritat, respecte i delicadesa.
“Els que trien ser mestres per les vacances i els horaris no seran feliços mai, perquè és un ofici molt exigent, que demana tenir clar tot el bé i el mal que pots fer amb les teves accions i paraules”, continua explicant el Jordi, que acaba de publicar el llibre Fer de mestre (Editorial Malhivern), en què fa revelacions de capçalera sobre l’ofici.
La conversa amb el Jordi, que també es dedica a la sociolingüística, flueix amb rapidesa. Té ben meditats els grans temes de l’educació. No creu en el càstig perquè no serveix per convèncer l’alumne que l’actitud o l’acció que ha fet no eren correctes. Senzillament són un remei inevitable de les escoles, perquè sovint no hi ha cap altre recurs, i tenen un efecte immediat, però quan desapareix la coerció tot continua igual. El Jordi no castiga. Dialoga.
L’autoritat, com a professor, és molt necessària. El Jordi l’ha aconseguit amb honestedat, que vol dir explicar-los sempre les veritats. “No preparo activitats dient-los que farem un joc, perquè després s’adonin que havien de buscar-hi adjectius mentre ho feien”. Des del principi els explica les coses tal com són, sense amagar-los res.
L’honestedat també l’aconsegueix preparant-se sempre les classes, corregint-los els deures i els exàmens d’un dia per l’altre, i parlant-los amb educació: “Les paraules gràcies i sisplau les faig servir sempre”. És a dir, amb molt sentit comú.
Aposta per la memòria
El mestre de primària aposta per la memòria, un valor que s’ha perdut, i que lliga amb el poc esforç que s’exigeix als alumnes. “Quan els dic que s’han d’aprendre un poema de memòria, em pregunten «Per a què serveix?»” La pregunta la relaciona amb el baix nivell d’exigència escolar.
Com tota llei del pèndol, després d’una època rígida en ve una de tova, “que és en la que ens trobem després de l’escola tradicional, la del franquisme”. En l’etapa tova s’hi afegeix que s’ha volgut eliminar tot el que fes tuf de dictadura, i aquí hi va entrar el concepte memòria i també el “respecte a l’adult”.
En la nova etapa escolar encara s’estan buscant els conceptes clau i essencials del que està bé en educació. “L’esforç hauria d’anar en un sentit, malgrat que la societat cregui que no”. L’exemple clar són tots els anuncis per aprendre anglès: “Ens prometen que n’aprendrem sense esforçar-nos però no és cert, perquè els idiomes només s’aprenen estudiant i practicant. I, si no, doncs passa el que passa, que tenim el nivell escolar d’anglès més baix del món occidental”.
Per la seva banda, el professor Alfons Garrigós enumerava, en la conferència que va fer als alumnes de magisteri de la Universitat de Màlaga titulada Algunos placeres elementales del oficio de maestro, els recursos als quals ha de recórrer un mestre: cantar, narrar, dibuixar, llegir en veu alta, recitar, escoltar, conversar. Uns recursos imprescindibles i que, per diverses causes, al batxillerat és com si els alumnes no ho haguessin fet mai. “¿Potser perquè, en canvi, han guanyat raonament abstracte, de síntesi o coneixements generals?”, es preguntava. I es responia: els resultats dels informes PISA en donen les respostes.
Netejar i endreçar
A l’hora de definir les tasques d’un mestre, Garrigós deia en la conferència que “ordena l’aula, neteja la taula, escriu amb bona lletra, comprèn i raona les bases de la geometria, d’història, de l’art”. És a dir, “es mou entre la part baixa [comportament i actitud] i l’alta [continguts], perquè molt sovint s’ha de netejar la taula per llegir millor Homer”.
Garrigós explicava als alumnes una de les raons que li feien estimar l’ofici: llegir amb els alumnes, en el sentit ampli al qual el filòsof G. Steiner es refereix quan diu que “l’escola ha de ser una casa de lectura”. Dit amb altres paraules: “Aprendre a llegir també és aprendre com els textos ens ajuden a descobrir qui som, amb qui estem i en quin món”. Així que, a l’escola, “els mestres tenen la tasca de llegir amb els alumnes, més que llegir per a ells”.
Ara bé, i de l’ofici exercit, ¿què n’opinen els alumnes? L’Associació de Mestres Rosa Sensat, gràcies a la web Moltes gràcies, mestre (www.moltesgraciesmestres.org), permet saber les seves opinions. Sobre el mestre Alfons Garrigós, justament, una exalumna, l’Eva Aymerich, escriu: “Volia donar-te les gràcies per la teva mirada, per a tu no només érem alumnes sinó persones amb capacitats, i ens vas donar el temps i l’espai per pensar, raonar, expressar-nos, escoltar, respectar, defensar les nostres idees... Això em va fer créixer i m’ha acompanyat tota la vida. Gràcies per això i per la poesia!”
Deixar empremta
“La web l’hem impulsat dins dels actes programats del 50è aniversari de l’Associació”, explica Francina Martí, professora de llengua i literatura catalanes, que forma part de la comissió executiva de Rosa Sensat. El seu funcionament és senzill: permet escriure un missatge al mestre que es vol recordar, tot indicant-hi el nom, la població, l’escola on treballava. En general, molts dels missatges destaquen que els mestres recordats els van fer interessar-se per la vida i els van fer persones més felices. “I en aquest missatge coincideixen alumnes de tot el món, de manera que és clar que el perfil d’un bon mestre és universal”.