martes, 30 de diciembre de 2014

31 DE DESEMBRE: CAP D'ANY

CAP D'ANY                                                                    
31 de desembre
L'ÚLTIMA NIT DE L'ANY ... LA NIT MÉS MÀGICA
Aquesta nit, juntament amb la revetlla de St. Joan, són les nits en què els nens i nenes van a dormir més tard! En aquesta ocasió, com a mínim han de poder aguantar fins a les 12 de la nit, moment de les campanades amb les quals acomiadem l’any en curs i donem la benvinguda al nou any.
De totes les celebracions emmarcades dins el període nadalenc, potser aquesta és la que més gent celebra fora de l’ambient familiar (avis, tiets, cosins...) i apareixen més sopars entre amics.
Està a punt d’acabar l’any i s’han de fer tots els preparatius per rebre l’any nou que entra. Tots ben arreglats i un bon sopar a la taula.
Hi ha dos moments àlgids en aquesta nit: quan sonen els quarts (vol dir que s’acosta la primera campanada) i quan sona l’última campanada ... i tothom crida: Feliç any nou!!!!!
Tothom reparteix petons i abraçades, es brinda amb cava i es truca a les persones estimades, amb les quals no s’ha pogut passar aquesta vetllada, per desitjar-los un bon any (últimament també s’envien molts missatges de mòbil).
Per què mengem raïm amb les campanades?
La tradició marca que, coincidint amb cada una de les campanades, hem de menjar un gra de raïm. En total 12, és clar. És important no descomptar-se i que no ens en sobri ni falti cap gra de raïm quan hagi sonat la última campanada. D’aquesta manera tindrem sort durant tot el nou l’any que tot just  acaba de començar.
Diuen que menjar raïm aquesta nit és sinònim d’obtenir riquesa i diners durant l’any que comença.
Però es veu que l’origen real d’aquesta tradició no està tan relacionat amb la sort: un any en el qual hi va haver un excedent molt important en la collita de raïm i per no haver-lo de tirar, les autoritats van decidir regalar-lo a la població amb l’argument que si tothom menjava raïm la nit de cap d’any tindrien bonaventura i sort durant l’any següent.
Hi ha altres tradicions lligades a la nit de cap d’any:
- A Itàlia, per tenir sort, després de la última campanada es mengen un plat de llenties. Es veu que l’origen de la tradició és el mateix que el del raïm a casa nostra: un accedent en la collita.
- (Això només ho poden fer els adults). Hi ha molta gent que abans de començar les campanades tira una joia d’or (anell, braçalet, cadena...) dins una copa de cava. Quan es fa el primer brindis de l’any, s’han de beure la copa de cop, i recollir amb la boca l’objecte d’or. Així, diuen, també s’obtindrà sort durant tot l’any nou.
- Un altre sinònim de sort per a l’any que comença és portar la roba interior de color vermell.
La qüestió, com veieu, és buscar qualsevol “ritual” per tenir sort i fortuna.





Ja que són tan importants durant aquesta nit, és molt bonic fer una bona presentació per als 12 grans de raïm. Ben segur que sorprendreu a tots els qui estan amb vosaltres i s’emportaran un record d’aquesta celebració.



 

domingo, 21 de diciembre de 2014

BONES FESTES!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Des de l'AMPA Sant Martí,conjuntament amb LLeure 3D,us volem desitjar unes festes plenes de bons moments compartits amb els nostres fills i la família, i que l'any 2015 sigui una miqueta millor que el que deixem enrere. BON NADAL!!!!!!!!!!!!!!!

sábado, 20 de diciembre de 2014

Adéu, xumet! Buscant la fórmula màgica

Adéu, xumet! Buscant la fórmula màgica

Per al moment de deixar el xumet no hi ha cap protocol que serveixi per a tots els infants, però sí algunes pautes que us poden ajudar a assolir l’èxit en l’operació

El reflex de succió és inherent al nadó des que és un fetus fins que té dos o tres anys, perquè és la font de la seva alimentació. Un acte que també l’asserena davant de qualsevol sensació que no li sigui agradable. L’objecte més estès per portar a terme aquesta funció és, sense cap mena de dubte, el xumet. El seu ús, però, és perjudicial per a les dents, el paladar i la parla més enllà dels dos anys.
El problema és que la majoria dels infants es resisteixen, arribat el moment, a perdre un objecte que els ha acompanyat des que van néixer. L’altre gran inconvenient és que no existeix un procediment eficaç que serveixi per a tota la canalla... o per a tots els pares.
Ho avalen la Marta i l’Ivan, que no ho van tenir fàcil amb la Martina, la filla gran. Van fer un primer intent en la Cavalcada de Reis de Barcelona, en què una carrossa recull els xumets: “La primera nit ho va portar bé, però al cap de dos o tres dies el va tornar a reclamar i vam ser dèbils i n’hi vam tornar a donar un que teníem guardat”, confessa la Marta. Un parell de mesos més tard ho van tornar a intentar: “A l’escola bressol ja no els podien dur ni per fer la migdiada i a casa només el duia per dormir, així que vam decidir fer el pas definitiu”. Van deixar el xumet sota el coixí i quan ja dormia l’hi van treure i en el seu lloc hi van posar uns ninotets: “L’endemà li vam dir que se l’havien endut uns angelets i ja mai més el va demanar”. Ara només esperen que el petit, l’Àlex, que també fa servir xumet, no els posi les coses tan difícils. “La Martina era molt nerviosa i el xumet la tranquil·litzava. A més, era molt viva i sabia que en teníem més quan li vam donar el primer al patge”.
Quan s’ha de fer?
La pedagoga i terapeuta infantil Cristina Garcia considera que l’edat recomanable per deixar el xumet és entre els dos i els tres anys, tot remarcant que ha de ser un procés gradual: “A partir de l’any o any i mig cal limitar el seu ús als moments en què estiguin irritables, cansats o tinguin algun dolor, als dos anys només per dormir i als tres s’ha de retirar de manera definitiva”. Carme Cols, mestra jubilada amb més de 40 anys d’experiència en 0 a 3 anys, prefereix no acotar una edat concreta: “Cada infant és únic i no podem generalitzar, les històries sobre el xumet són tan diverses que si no es tenen presents es poden donar sensacions positives, però també molt negatives”. Per aquest motiu, la responsable del portal El Safareig creu que “si hi ha un procés conscient i l’infant té oportunitats, molt aviat pot deixar el xumet”.
Com s’ha de fer?
Advertir amb temps l’infant que haurà de deixar el xumet és bàsic per assolir l’èxit. Cal anar-lo conscienciant durant unes setmanes que el seu ús és dolent per a les dents i la boca o que ja s’està fent gran i que no el necessita perquè té altres recursos per calmar el seu desassossec. El pas s’ha de fer quan estigui relaxat i no hi hagi canvis a la vista, com ara l’arribada d’un germà o l’inici de curs. A l’hora de treure’l, hi ha qui aposta per fer-lo desaparèixer utilitzant un personatge fantàstic a qui ja no l’hi podrà reclamar personalment. Cristina Garcia, que també és fundadora del portal Edúkame, ho subscriu: “Els personatges màgics formen part del seu món. És un bon recurs”.
Cols, en canvi, no comparteix que el xumet desaparegui misteriosament: “El nen o nena, en un procés acompanyat, conscient, ha de deixar el xumet trobant la manera de fer-ho”. La mestra ja jubilada també critica que algunes escoles bressol retirin el xumet als infants a partir de l’any i un cop passat el període d’adaptació. I hi troba un altre inconvenient: “Si es treu a la força a l’escola en reforcem la possessió quan el vénen a buscar la mare o el pare”.
La responsable del portal Edúkame, Cristina Garcia, considera que és la família qui ha de prendre la iniciativa: “L’adult sap què és bo per a ell i l’ha d’orientar i preparar-lo”. Per superar aquest moment n’hi acostuma a haver prou tenint paciència uns dies. I és que aquest no deixa de ser el seu primer comiat.

HI HAVIA UNA VEGADA......DUES HISTÒRIES SOBRE ELS TREBALLS DE RECERCA.

Hi havia una vegada... Dues històries sobre els TR

Dels treballs de recerca de batxillerat en poden sortir grans experiències. Els tallers Inspira i el campus Xnergic, organitzats pel Tecnocampus de Mataró, ajuden els alumnes a preparar-los amb garanties

“Hi havia una vegada un estudiant de primer de batxillerat que un bon dia es va llevar (ben d’hora) per començar a escriure el seu treball de recerca amb un somriure d’orella a orella”. No ens enganyem. Seria complicat que una historieta sobre un alumne de secundària comencés amb tot aquest positivisme. I és que els treballs de recerca (TR) acostumen a portar molts maldecaps als estudiants, pel grau d’implicació que demanen i per l’exigència que hi ha al darrere dels projectes.
Tot i això, el resultat acostuma a ser millor de l’esperat i l’esforç sempre paga la pena. Els tallers Inspira TR i el campus Xnergic, que organitza el Tecnocampus de Mataró, ajuden l’alumnat de secundària a preparar els seus treballs de recerca. Els estudiants reben l’assessorament d’empresaris i emprenedors que fan que darrere els seus projectes també hi hagi històries interessants... i amb un final feliç.
“Tot és molt pràctic”
L’Aina Ros va participar al campus d’estiu del Tecnocampus quan va acabar 3r d’ESO. “Jo mai havia estat gaire a prop de la robòtica, ni havia sigut una boja dels ordinadors i els videojocs. A diferència del que molta gent creu no són coses que van de bracet”, explica. “En veure que se’m donava bé la tecnologia la meva família em va proposar si volia fer aquest curs d’estiu. No sabia què m’hi trobaria ni si m’agradaria”, diu l’Aina. “Però vaig fer el curset de dues setmanes i m’ho vaig passar genial. Hi havia molt bon ambient, els professors eren molt divertits i es notava que els agradava la robòtica i els nens. Vaig aprendre-hi molt i vaig fer bastants projectes, per això vaig decidir continuar. I encara ara hi continuo”, explica.
“Tot és molt pràctic -destaca sobre el curs-, les activitats són flexibles i, ara que ja tenim més nivell, cadascú fa el projecte que vol i els professors t’ajuden i te’n proposen de nous”. I afegeix que ha rebut “assessorament per fer alguns projectes, i ara també per al treball de recerca”: “Els professors ja m’han donat consells i em donen empenta per continuar”. Es mostra confiada a fer totes les idees que té per al TR. El seu treball consisteix en la simulació d’un cervell humà que recrearà com capta els sentits. “Abans d’anar a Xnergic no sabia sobre què fer el projecte de batxillerat i anava bastant perduda. Ara ja tinc moltes ganes de començar-lo”, apunta, i recomana als estudiants que estiguin a les portes de començar els seus TR “que tirin endavant les seves idees i s’arrisquin amb coses que els agradin per molt difícils que semblin”.
Suport emprenedor
El conte de l’Aina no és l’únic que es pot explicar. Hi ha moltes altres històries bones que sorgeixen dels treballs de recerca. Com ara la de la Cris Garrido, que ha participat al taller Inspira TR i ha rebut l’assessorament de la Isabel Martínez, emprenedora del programa Innoemprèn Printed Electrònics, del Tecnocampus.
La Cris fa segon de batxillerat a l’escola Miquel Biada de Mataró, i va participar als Inspira de l’any passat per escollir el tema del seu treball de recerca. “Em va sorprendre com era l’aula, plena de colors, dibuixos i frases motivadores”, explica la Cris. “En destaco l’ajuda rebuda desinteressadament de persones com la Laia Vilà, que em va posar en contacte amb la Isabel, que m’ha acompanyat en aquest procés com a emprenedora”, diu. D’ella la Cris només té bones paraules: “M’ha orientat i ajudat en tots els aspectes”. I en el sentit contrari, la Isabel assegura que la Cris “és una noia molt compromesa i treballadora”, i que ara “és capaç de saber quan està estressada i què cal fer per gestionar-ho”. “La meva tutora, la Laia Vilà -explica la Isabel- em va comentar que una alumna de batxillerat volia fer un TR sobre el biofeedback, i em va preguntar si la podria ajudar. Així vaig conèixer la Cris”.
La Cris recomana als estudiants que s’estiguin plantejant sobre què fer els seus TR “que vagin a totes les xerrades possibles, ja que de debò que ajuden a fer una bona tria del treball”. Ella el fa sobre intel·ligència emocional, i el va escollir a partir d’una xerrada al Tecnocampus. “Vaig conèixer la definició de biofeedback i ho vaig trobar molt interessant. La meva motivació és que el tema és poc conegut, i em va semblar important que algú el donés a conèixer”.
Els dies 13 i 27 de febrer del 2015 es farà la segona edició dels tallers Inspira TR per a tots els alumnes d’institut que hi estiguin interessats.

I A LA CANALLA,QUÈ ELS FEM?

I a la canalla, què els fem?

A l’hora de preparar el menú de Nadal, sovint un dels maldecaps és pensar què menjaran els infants

Marc Gascons (39 anys), cuiner del Restaurant els Tinars, prepara uns quants dinars de Nadal. Un és el de casa seva, on té comensals que són petits sibarites: els seus fills, la Júlia (6 anys) i l’Eduard (16 mesos), i també el Marc (4 anys), el seu nebot. I uns altres són els que cuina perquè els clients s’emportin a casa, perquè tant el 24 de desembre com el 25 el restaurant està tancat.
El menú tradicional de Nadal consisteix en sopa d’escudella barrejada, amb galets, cigrons, patata, col i botifarra negra. De segon, canelons farcits de rostit, que poden ser amb o sense tòfona negra, o bé el capó farcit amb poma, panses, foie i altres exquisideses. Per postres, el tronc de Nadal de xocolata amb fruites vermelles. El preu, per emportar-se l’àpat fet, és de 35 €.
“La Júlia, l’Eduard i el meu nebot, el Marc, el fill de la meva germana Helena, que és la cap de sala del restaurant, mengen la sopa amb fideus en comptes de galets, perquè els és més fàcil”. També els trossegen o fins i tot els aixafen els altres components de la sopa, perquè així puguin agafar-los de cop amb la mateixa cullera. “De canelons, en mengen un o dos màxim”. I pel que fa a les postres, els fills del Marc no en mengen, perquè no són gaire de dolços i, per tant, opten per una fruita, mentre que el fill de l’Helena sí, igual que la resta d’adults de la casa.
Petits i grans mengen tots junts. “És dels pocs dies a l’any que podem menjar tota la família junta perquè els que treballem a la restauració tenim uns horaris difícils durant la resta de l’any”.
Pensant en les criatures, el cuiner, que ostenta una estrella Michelin, opina que és un menú equilibrat malgrat que és un àpat potent. “En l’escudella barrejada mengen verdura, llegums, pasta i després les proteïnes de la pilota, dels canelons i del capó”. A les postres, la fruita, que normalment són les pomes de l’Empordà, que al desembre són de temporada.
Cal compensar
La dietista-nutricionista M. Betlem Menéndez recorda que els àpats festius sempre tenen un punt desequilibrat, que es pot compensar durant la resta d’àpats del dia. “També és molt important que les criatures facin els cinc àpats com la resta de dies del món, perquè els adults sí que acostumen a fer sobretaules en què continuen menjant i en què el dinar s’enganxa amb el berenar i més enllà”. Però les criatures s’aixequen de seguida tan bon punt han acabat i se’n van a jugar, de manera que el berenar i el sopar no poden desaparèixer. “Sí que poden ser més lleugers i amb altres ingredients diferents del dinar”.
A l’hora de menjar els dies festius, la dietista-nutricionista recomana que criatures i adults mengin tots junts, sense fer horaris diferents si és possible, perquè “és la manera de fomentar la unitat familiar i també d’aprendre els hàbits de taula”. Encara més, també és com es fomenta la gastronomia popular catalana, que no deixa de ser cultura tradicional.
Un altre tema és si els infants no volen menjar els plats que la tradició nadalenca marca. “Jo proposo que els pares no s’hi enfadin, que no forcin les criatures a menjar canelons si és que no els agraden i no en mengen mai, perquè tampoc no es tracta de crear-los aversions”. Cal ser comprensius, perquè “els festius són dies que trenquen amb la rutina, que es porten altres horaris, i potser no tenen tanta gana com la resta de dies de l’any”. Ara bé, “tampoc no es tracta de fer-los un plat diferent per a ells sols”. El dia de Nadal i el dia de Sant Esteve toca el que toca. En voldran menjar o no, però serà el que hi haurà. “Si no els agrada que ho tastin ni que sigui molt poc, però és el que tota la família menja i ells no han de ser diferents”, continua la dietista-nutricionista. “És evident que aquestes recomanacions les faig quan no hi ha cap intolerància alimentària o alguna malaltia o indisposició que no permeti que la criatura pugui menjar-ho”, precisa.
Nens a la cuina
Si el menú de Nadal es preveu difícil perquè els infants se’l mengin, “la manera d’aconseguir-ho és involucrar-los en la preparació dels plats”. La cuina és un espai creatiu trufat d’estimulacions sensorials per les textures, olors i gustos dels aliments. “Es pot convertir en un joc molt enriquidor i gairebé sempre passa que els nens que han preparat canelons n’acaben menjant”.
Per la seva banda, Joan Bel, cap de la Unitat d’Endocrinologia Pediàtrica de l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol, indica que la societat de consum porta a incrementar la ingesta calòrica durant els àpats de Nadal. “Hi ha un desequilibri enorme entre el que s’ingereix i el que es crema durant aquests dies”. I, pensant en les criatures, “hi ha un excés d’ingesta de sucres, xocolates i greixos saturats”.
Per resoldre-ho, Mariona Martín, dietista-nutricionista del mateix hospital, aporta consells pràctics. “Tots els àpats festius han de començar per un vegetal cru, tipus amanida, broqueta de tomàquet amb formatge fresc o una altra opció semblant; a les postres sempre hi ha d’haver fruita i la beguda principal ha de ser l’aigua”. Pel que fa a les postres dolces, el consell de Martín és que se’n triïn i es posin al plat, i no que cadascú en vagi agafant i picant, perquè llavors és quan hi ha descontrol, i quan se’n pot acabar menjant més del compte.
També és bàsic que les criatures es belluguin, que se surti al carrer a fer una passejada, perquè, si no, “són dies que s’acaben passant del sofà a jugar a jocs sedentaris”, i llavors no hi ha despesa energètica del que es menja. “També acaba passant que acaben menjant a tota hora, sense respectar els horaris habituals”.
Cuina divertida
La naturòpata Adriana Ortemberg afirma que els dies de Nadal les criatures no menjaran combinacions a les quals no estan acostumats. “Són àpats de barreges d’aliments, i ells són de gustos senzills, sense complicacions, per tant no podem pretendre que de sobte un dia s’atreveixin a fer-ho”. Malgrat això, les sopes, els canelons, els pollastres, són opcions que recomana que mengin juntament amb els pares, al costat d’una amanida com a primer plat. “Una amanida divertida, amb fruita seca, amb magranes o amb raïm, els anirà bé per alleugerir la resta de plats que són de digestions pesades”, diu Ortemberg. A l’hora de beure, aigua, i, si no, com una alternativa molt saludable i que farà festa, un batut de fruites o un smoothie, dels quals la naturòpata és experta, com a assessora en restaurants, com l’Ohbo, que els ha inclòs a la seva carta.
Finalment, el dietista-nutricionista Marc Vergés proposa millorar els àpats de Nadal perquè continguin els ingredients imprescindibles que milloraran les digestions de petits i grans. Així apunta: “Els canelons es poden farcir d’espinacs i carns; a l’escudella, doneu més protagonisme a la col; i afegiu a tots els àpats una amanida d’hivern, d’escaroles amb magranes, per exemple”.
Pel que fa a les postres, els torrons semblen obligatoris, és cert, però cal recordar que hi ha torrons sense sucre. I com a begudes, que els refrescos no es vegin com a opcions permeses perquè els adults prenen alcohol, sinó que es busquin alternatives saludables, com ara batuts i sucs naturals, que “permetran que les criatures gaudeixin de nous gustos”.
Per a la mainada, un batut!
Mentre els més grans brinden aquests dies de festa amb cava, podem convidar els més petits a fer-ho mentre assaboreixen un bon batut de fruites. Adriana Ortemberg, naturòpata i especialista en cuina vegetariana (www.adrianaortemberg.com), proposa servir-los un ponx nadalenc una mica peculiar, però que és una font extraordinària de vitamines: una barreja de sucs (per exemple, pinya, taronja, poma i un raig de suc de nabius), acompanyat de fruites vermelles senceres com gerds, nabius vermells, meitats de raïms...
Canelons gratinats de rostit tradicional
Recepta de Marc Gascons
Per als adolescents que tenen ganes d’aprendre a cuinar d’una vegada, l’editorial La Galera acaba de publicar el llibre Les putes receptes de la iaia, escrit per Jofre Martell. A dins, la recepta dels canelons hi té el seu espai, i els proposa de peix. La mateixa editorial també va publicar llibres que marcaven el calendari segons la menja tradicional com I ara què mengem, del cuiner David Lienas, amb il·lustracions de Cristina Losantos. A part, el cuiner Marc Gascons ens revela els detalls de la recepta de canelons que preparen al Restaurant els Tinars. Ep, per fer-ne 350 peces!
Per al farcit hem de comptar amb 4 kg de carn de vedella (recomana el jarret), 4 kg de carn de porc magre, 1 kg de fetge de pollastre, 6 kg de ceba, 150 g de farina, 2 l de nata líquida, 2 l d’oli d’oliva verge extra, Sal i pebre blanc.
I ja ens hi podem posar! Tallem a daus la carn i la rostim a la cassola. A part, ofeguem la ceba fins que estigui daurada. Col·loquem en una cassola la carn, la ceba i la farina. Ho posem al forn i quan la farina estigui daurada hi afegim la nata. Ho deixem coure a foc lent durant 3 hores. Primer a 180 ºC i quan comenci a bullir a 100 ºC. Es tritura la carn a la picadora dues vegades perquè així quedi una pasta ben fina, que deixarem refredar a la nevera. Bullim la pasta amb aigua i sal durant 6 minuts i la refredem amb aigua i gel. Assequem la pasta amb un drap net i l’estirem. I ja només cal fer els canelons!

RETROBAMENTS EMOCIONALS

Retrobaments emocionals

Les festes de Nadal són una excusa ideal per ensenyar el valor de la família a la canalla. És un temps de retrobament, d’oci compartit i de moltes emocions. L’exemple dels adults serà fonamental perquè la canalla en gaudeixi plenament. Són dies per compartir experiències de vida i enfortir els lligams familiars.

El Nadal és sinònim de retrobaments familiars carregats d’emocions. Són unes festes en què avis, pares, oncles, cosins, sogres, gendres, nores, néts, cunyats, germans, nebots i tota la resta de parents miren de coincidir, com a mínim un cop l’any, al voltant d’àpats i llargues sobretaules. Tot i que hi pugui haver dificultats econòmiques o menys regals dels esperats, del 24 de desembre al 6 de gener es viuen uns dies ideals per ensenyar i transmetre el valor de la família a la canalla.
“Les festes són beneficioses per als nens perquè reforcin els llaços afectius, aprenguin costums i tradicions. Els adults podem compartir moltes tasques amb ells i fer-los partícips dels preparatius i la decoració perquè se’n sentin protagonistes i sàpiguen que la família és una pinya i que fins i tot en moments difícils -un pare sense feina o una mort recent d’un familiar-, els uns ajuden els altres”, explica la pedagoga Cèlia Rodríguez. A més, és una celebració que aporta molts beneficis, “sempre que es treballi des de l’alegria i el positivisme”, matisa Rodríguez, que també és psicòloga. “El Nadal fomenta l’autonomia i la responsabilitat dels petits de la casa, quan se’ls fa col·laborar en les diferents feines que comporta. També és una font rica en emocions positives, bones per al seu desenvolupament i autoestima, a més d’afavorir la creativitat de les criatures”, rebla l’experta.
Les germanes Anna, Elisabet i Marta Civil Serra, de Sabadell, disfruten d’un Nadal familiar intens i ple de tradicions. “Ho hem viscut així des de petites, amb els pares -l’Oriol i la Sunsi- i l’àvia Maria Teresa. Ens encanta retrobar-nos perquè realment hi ha molt de caliu”, diuen. “L’àvia era una dona que s’estava dos dies seleccionant els millors ingredients i preparant l’escudella, amb l’olla a foc lent i molta calma”, recorden. “També fèiem cagar el tió, que era un tronc gros del bosc i que té mig segle de vida. Encara el fem servir amb els nostres fills i nebots, als quals hem transmès aquesta manera de fer i que tothom s’hi trobi bé”, expliquen. El 25 de desembre celebraran el dinar de Nadal a casa dels seus pares i s’hi aplegaran 29 parents procedents, principalment, de Sabadell, però també d’Artés (Bages) i Oviedo.
L’Anna Civil és mare del Pau (16 anys) i l’Ona (14); l’Elisabet té l’Albert (16), el Bernat (12) i la Carla (10), i la Marta és mare de l’Ada (9). Totes tres segueixen la tradició d’escriure i decorar felicitacions nadalenques i enviar-les per correu a amics d’arreu del món. El Pau i l’Ona reconeixen que els agrada molt retrobar-se amb cosins i oncles. “N’hi ha alguns que només veiem un cop l’any i, realment, a la nostra família hi ha molt bon rotllo i tenim feines assignades perquè tot surti bé. Els néts grans anirem el 24 a ajudar els avis a col·locar taules i moure mobles per fer espai per al dinar”, expliquen amb alegria.
El quinto, un clàssic
L’Ada i la Carla són molt fans de la decoració nadalenca i d’una tradició molt arrelada a la família Civil Serra: el quinto, una mena de bingo que es juga per Nadal al Vallès i a altres comarques catalanes. “M’agraden els premis que guanyes, que són xocolatines i detallets. És molt divertit i riem molt!”, diu l’Ada. “A més, tothom pot fer de lloro -el que anuncia els números d’una manera molt original- i cadascú juga segons el nivell i l’edat que té. I si algun familiar no ha pogut venir al dinar, fa l’impossible per no perdre’s el quinto!”, subratlla Marta Civil.
La família, tot l’any
La psicòloga Meritxell Amirall, responsable del centre Som Pares (www.sompares.com) de Vilanova i la Geltrú, reflexiona sobre el valor de la família, que “no només hauria de centrar-se en l’època nadalenca”. “Podem mantenir contacte, encara que sigui telefònic o per correu electrònic, durant tot l’any amb la família que està més lluny, parlar als petits d’aquells parents que no veuen gaire. Explicar-los anècdotes i records els ajudaran a interioritzar com a familiars persones que no estan presents en el seu dia a dia”, afegeix. Almirall destaca que “ el valor de la família és diferent per a cadascú, però és important ser conscients que amb la nostra actitud, comportaments i comentaris influïm, i molt, en el concepte de família que construiran els nostres fills”.
La distància és el que més pateixen els sabadellencs Alberto Ruiz i Laura Lunar, amb els seus fills Natàlia (7 anys) i Nicolàs (5 anys), ja que fa tres anys van tenir l’oportunitat d’anar a viure i treballar a Bachenbülach, a Suïssa. “Durant l’any ens comuniquem amb la família i amics per Skype, correu, telèfon i xarxes socials. Però per Nadal ens instal·lem a casa dels meus pares a Sabadell, perquè és una festa que sempre l’hem celebrat moltíssim i la vivim amb molta il·lusió”, explica Lunar. Tenen dues setmanes de vacances i instal·len el camp base per gaudir dels retrobaments. “Són dies per estar plegats, per reunir-nos, parlar i compartir, ja que durant l’any de vegades les rutines fan que no ens puguem veure tant com voldríem”, reconeix.
Lunar explica que a l’hora de traslladar el valor de la família no han hagut de fer “res d’especial amb els nens, ja que ho veuen constantment”. “Hi tenim contacte molt sovint i la família sempre ens ha demostrat que hi és tant en els bons moments com en els més difícils, ajudant sempre”, conclou.
Reduir al màxim les tensions familiars
Les reunions familiars, encara que a molts els costa reconèixer-ho, també són moments en què surten els retrets entre membres de la família i, sovint, es mantenen moltes etiquetes : “El teu cosí sempre arriba tard i no porta regals”, “No ens han posat ni uns aperitius com cal”... I, fins i tot, hi ha moments de tensió entre els adults. Per reduir-la al màxim, la psicòloga Meritxell Almirall diu que “el primer que caldria fer és no comentar cap d’aquestes opinions negatives davant dels nens per evitar influenciar-los”. D’altra banda, la previsió és molt important. “Si jo com a adulta ja sé que hi ha una determinada persona de la família amb qui tinc més possibilitats de barallar-me, puc intentar no asseure’m al seu costat, parlar-hi tan poc com pugui o no obrir debats de certs temes que sé per experiència que comportaran conflicte”. L’experta aporta un nou recurs: “Fer una llista de virtuts de les persones de la família que molts cops queden emmascarades. Per exemple, la tieta té l’etiqueta que mai col·labora però sempre du unes postres boníssimes o explica anècdotes que ens fan riure a tots”.
Almirall adverteix que de vegades, els adults cometem l’error de fer servir els nens com a vehicle per comunicar certes coses a altres familiars que no ens agraden: “Per exemple, «Guillem, digue-li a la tieta que ajudi a fregar els plats, que segur que a tu et fa cas». Hem d’aprendre a comunicar les coses nosaltres mateixos”. La psicòloga està convençuda que tot es pot dir si trobem les paraules i el moment adequat per fer-ho. “I si veiem que estem a punt d’explotar, val més que ens prenguem un kit kat, que anem al lavabo, sortim a buscar alguna cosa a la cuina i ens prenguem uns minuts per reflexionar i respirar. Ensenyar als nens a gestionar les seves emocions passa per aprendre a fer-ho nosaltres primer amb les nostres”, conclou.
Excés de consumisme
Fa un temps que el Nadal s’ha centrat a donar una importància excessiva al consumisme i als obsequis exclusivament materials. La psicòloga Meritxell Almirall proposa que deixem volar la nostra imaginació i pensem què pot fer il·lusió a la canalla: “Hi ha molts nens a qui els encantaria passar una tarda amb els seus pares a soles, pujar a cavall, anar a fer una excursió per la muntanya, dormir en una tenda de campanya al menjador...” L’experta recomana que ens fem preguntes poderoses i que siguem exemplars amb la nostra actitud: “Què vol dir estar units per a nosaltres? Com puc demanar-los que no es barallin entre els germans si em veuen com a mare barallada amb la meva germana?”, posa com a exemples. Recomana coherència: “Tots podem discutir, enfadar-nos, i no està malament expressar el que no ens agrada. El més important és que també vegin que es pot demanar perdó, fer les paus, pensar com podem arreglar les coses i buscar

miércoles, 17 de diciembre de 2014

APORTACIÓ DE L'ESCOLA SANT MARTÍ A LA MARATÓ 2014

 Orgullosos del resultat de les activitats que vam fer DIUMENGE 14 DE DESEMBRE per col.laborar amb La Marató 2014. Vam fer un donatiu conjunt de 590,65 euros des de Ampa Sobirans , Ampa Sant Martí i Voluntaris x Arenys de Munt amb les activitats conjuntes i donatius de la gent anònima. GRÀCIES,moltes GRÀCIES. El nostre granet de sorra per una causa solidària.Som un país immens!!!!!!!!!!!!!!!



 

martes, 9 de diciembre de 2014

EL NOSTRE GRANET DE SORRA PER LA MARATÓ 2014

El proper diumenge dia 14, a partir de quarts d'onze del matí l'AMPA Sobirans i l'AMPA Sant Martí organitzem uns tallers de manualitats de Nadal per recaptar diners per fer el donatiu que cada any fem per La Marató de TV3;serà el granet de sorra que volem fer arribar en nom de tots els alumnes i famílies de l'Escola Sobirans i l'Escola Sant Martí. Us convidem a venir i col.laborar. Podeu participar pares i fills, i us emportareu unes manualitats xulíssimes per casa vostra.