sábado, 13 de junio de 2015

FESTIVAL FINAL DE CURS EXTRAESCOLARS. LLEURE 3D.AMPA SANT MARTÍ

El passat dissabte 6 de juny vam celebrar la festa de final de curs d'extraescolars. Al matí a la Pista Municipal amb exhibicions esportives,tallers de manualitats, ball amb les monitores de hip-hop (Laura i Aina), esmorzar amb coca que ens van obsequiar des de les pastisseries La Lyonesa i Can Puig, i moooooooltes crispetes que vam poder donar-vos gràcies a la cessió desinteressada de la màquina per l'AMPA IES Domènec Perramón.
I a la tarda,el festival dels alumnes al Centre Moral:uns grans artistes!!!!
Vam sortejar dues caixes "Ergosum" d'activitats en família.

Moltes gràcies als pares que ens van ajudar en els tallers!!!!


















L'HORA DEL CONTE. JUNY 2015.

 Última "Hora del Conte" d'aquest curs 2014-2015. Esperem que hagueu passat estones agradables amb nosaltres!!!! El curs vinent més!!!!! BON ESTIU!!!!!!!







martes, 19 de mayo de 2015

TALLER DE CUINA PER ADULTS

Us animem a fer un taller de cuina per adults molt original i amb la col·laboració extraordinària de l'Enric Llauger (conserge de l'Escola )
Una oportunitat per aprendre secrets culinaris i compartir una estona agradable.

Dia : 3 de juny.
Preu del taller 9€ (Ració per emportar)
Horari : de 21 a 2/4 d'11 de la nit.
Lloc : Menjador Escola Sant Martí.
Data màxima per inscriure's fins el 22 de maig.

sábado, 2 de mayo de 2015

MODELANT PERSONES.

Modelant persones

Un mestre és honest, té vocació i professió a parts iguals, llegeix amb els alumnes, no els castiga sinó que hi dialoga, i sobretot sap que a les mans hi té argila on pot deixar una marca per sempre Un escultor que deixa empremta

“Fer de mestre és un privilegi”, diu el professor de primària Jordi Sedó (61 anys), de l’Escola Giroi de la Garriga. És així perquè “les criatures són com l’argila, si hi poses el dit, hi queda una marca que pot quedar per sempre”. Just per això les exigències de l’ofici són molt altes: es requereix honestedat, sinceritat, respecte i delicadesa.
“Els que trien ser mestres per les vacances i els horaris no seran feliços mai, perquè és un ofici molt exigent, que demana tenir clar tot el bé i el mal que pots fer amb les teves accions i paraules”, continua explicant el Jordi, que acaba de publicar el llibre Fer de mestre (Editorial Malhivern), en què fa revelacions de capçalera sobre l’ofici.
La conversa amb el Jordi, que també es dedica a la sociolingüística, flueix amb rapidesa. Té ben meditats els grans temes de l’educació. No creu en el càstig perquè no serveix per convèncer l’alumne que l’actitud o l’acció que ha fet no eren correctes. Senzillament són un remei inevitable de les escoles, perquè sovint no hi ha cap altre recurs, i tenen un efecte immediat, però quan desapareix la coerció tot continua igual. El Jordi no castiga. Dialoga.
L’autoritat, com a professor, és molt necessària. El Jordi l’ha aconseguit amb honestedat, que vol dir explicar-los sempre les veritats. “No preparo activitats dient-los que farem un joc, perquè després s’adonin que havien de buscar-hi adjectius mentre ho feien”. Des del principi els explica les coses tal com són, sense amagar-los res.
L’honestedat també l’aconsegueix preparant-se sempre les classes, corregint-los els deures i els exàmens d’un dia per l’altre, i parlant-los amb educació: “Les paraules gràcies i sisplau les faig servir sempre”. És a dir, amb molt sentit comú.
Aposta per la memòria
El mestre de primària aposta per la memòria, un valor que s’ha perdut, i que lliga amb el poc esforç que s’exigeix als alumnes. “Quan els dic que s’han d’aprendre un poema de memòria, em pregunten «Per a què serveix?»” La pregunta la relaciona amb el baix nivell d’exigència escolar.
Com tota llei del pèndol, després d’una època rígida en ve una de tova, “que és en la que ens trobem després de l’escola tradicional, la del franquisme”. En l’etapa tova s’hi afegeix que s’ha volgut eliminar tot el que fes tuf de dictadura, i aquí hi va entrar el concepte memòria i també el “respecte a l’adult”.
En la nova etapa escolar encara s’estan buscant els conceptes clau i essencials del que està bé en educació. “L’esforç hauria d’anar en un sentit, malgrat que la societat cregui que no”. L’exemple clar són tots els anuncis per aprendre anglès: “Ens prometen que n’aprendrem sense esforçar-nos però no és cert, perquè els idiomes només s’aprenen estudiant i practicant. I, si no, doncs passa el que passa, que tenim el nivell escolar d’anglès més baix del món occidental”.
Per la seva banda, el professor Alfons Garrigós enumerava, en la conferència que va fer als alumnes de magisteri de la Universitat de Màlaga titulada Algunos placeres elementales del oficio de maestro, els recursos als quals ha de recórrer un mestre: cantar, narrar, dibuixar, llegir en veu alta, recitar, escoltar, conversar. Uns recursos imprescindibles i que, per diverses causes, al batxillerat és com si els alumnes no ho haguessin fet mai. “¿Potser perquè, en canvi, han guanyat raonament abstracte, de síntesi o coneixements generals?”, es preguntava. I es responia: els resultats dels informes PISA en donen les respostes.
Netejar i endreçar
A l’hora de definir les tasques d’un mestre, Garrigós deia en la conferència que “ordena l’aula, neteja la taula, escriu amb bona lletra, comprèn i raona les bases de la geometria, d’història, de l’art”. És a dir, “es mou entre la part baixa [comportament i actitud] i l’alta [continguts], perquè molt sovint s’ha de netejar la taula per llegir millor Homer”.
Garrigós explicava als alumnes una de les raons que li feien estimar l’ofici: llegir amb els alumnes, en el sentit ampli al qual el filòsof G. Steiner es refereix quan diu que “l’escola ha de ser una casa de lectura”. Dit amb altres paraules: “Aprendre a llegir també és aprendre com els textos ens ajuden a descobrir qui som, amb qui estem i en quin món”. Així que, a l’escola, “els mestres tenen la tasca de llegir amb els alumnes, més que llegir per a ells”.
Ara bé, i de l’ofici exercit, ¿què n’opinen els alumnes? L’Associació de Mestres Rosa Sensat, gràcies a la web Moltes gràcies, mestre (www.moltesgraciesmestres.org), permet saber les seves opinions. Sobre el mestre Alfons Garrigós, justament, una exalumna, l’Eva Aymerich, escriu: “Volia donar-te les gràcies per la teva mirada, per a tu no només érem alumnes sinó persones amb capacitats, i ens vas donar el temps i l’espai per pensar, raonar, expressar-nos, escoltar, respectar, defensar les nostres idees... Això em va fer créixer i m’ha acompanyat tota la vida. Gràcies per això i per la poesia!”
Deixar empremta
“La web l’hem impulsat dins dels actes programats del 50è aniversari de l’Associació”, explica Francina Martí, professora de llengua i literatura catalanes, que forma part de la comissió executiva de Rosa Sensat. El seu funcionament és senzill: permet escriure un missatge al mestre que es vol recordar, tot indicant-hi el nom, la població, l’escola on treballava. En general, molts dels missatges destaquen que els mestres recordats els van fer interessar-se per la vida i els van fer persones més felices. “I en aquest missatge coincideixen alumnes de tot el món, de manera que és clar que el perfil d’un bon mestre és universal”.

miércoles, 29 de abril de 2015

EL SON INFANTIL.

El son infantil

Dormir prou hores i beneficiar-se del tot el que aporta un son reparador és fonamental per a la salut i el desenvolupament de les criatures

El son juga un paper molt important en el desenvolupament precoç del cervell i l’aprenentatge dels més petits. “Un nen descansat podrà estar més alerta, content i actiu per a tot tipus d’activitats a què hagi de fer front al llarg del dia, ja sigui menjar, observar, jugar, etc., mentre que si no ha descansat prou, estarà de mal humor i la seva capacitat de concentració baixarà, cosa que li impedirà aconseguir el que es proposa i pot acabar desencadenant moments de frustració”, explica la pediatra Sheila Iglesias.
Aquest neguit és el que sent el Dani, de tres anys i mig, quan la nit anterior no ha dormit prou hores. Pr sort, no passa gaire sovint. Els seus pares, amb molta paciència, han aconseguit inculcar-li l’hàbit de dormir, de manera que entre setmana se’n va al llit a les 9 del vespre i es desperta a 2/4 de 8 per anar a l’escola. “D’ençà que, aquest curs, ha començat l’escola dels grans i no fa la migdiada, arriba a la nit més cansat i no ens costa tant que assumeixi que ha arribat l’hora de fer nones”, explica la seva mare, Estrella Peinado.
Dormir massa o poc
¿Com podem valorar si la criatura dorm més o menys hores del que cal? Tot i haver-hi diverses pautes que serveixen per establir les rutines de son que han de tenir els nens segons la seva edat (com la del quadre de la pàgina següent), cal tenir en compte que són orientatives, ja que cada infant és un món i d’aquí, també, que els marges que proposem siguin tan summament amplis.
En aquest sentit, Iglesias insisteix que no és gens senzill fer un diagnòstic de falta o excés de son: “En edat no escolar, quan els nens encara fan migdiades, moltes vegades poden compensar hores de son dormint en un altre interval horari”. Un cop clars aquests aspectes preliminars, podem enumerar algunes conseqüències de l’excés o la falta de son entre els més petits. Al llibre Dormir sense llàgrimes, la pediatra Rosa Jové subratlla que “la falta de son pot comportar irritabilitat, somnolència, pèrdua de concentració i d’interès pels jocs o poques ganes de relacionar-se socialment...”.
Aquesta irritabilitat és la que, com dèiem abans, acusa més l’Estrella quan el Dani no dorm les 10-11 hores diàries que necessita a la nit, o si varia puntualment les rutines de son. “Quan la nit anterior no ha dormit les hores que necessita, el Dani es mostra molt alterat. Rondina per tot i es posa a mil per hora, fins al punt de posar-se a saltar per sobre dels sofàs o dels llits, cosa que sap que no s’ha de fer”, assegura la seva mare. Quan no ha dormit prou, “també es mostra més maldestre i ensopega, perd l’equilibri i cau més sovint”, afegeix.
Pel que fa a l’excés de son, el primer que cal fer és diferenciar si ens trobem davant d’una hipersòmnia (excessiva somnolència) o d’una narcolèpsia (atacs de son incontrolables que no es poden combatre). L’excés de son és molt poc freqüent i, si apareix, és a partir dels 10 anys, “desencadenant episodis de falta d’atenció, hiperactivitat important després de migdiades improvisades, malestar clínic (fatiga, irritabilitat, etc.), molèsties oculars (visió borrosa, picor d’ulls, etc.), badalls freqüents...”, explica també Jové al seu llibre.
El son en els nadons
Que el nadó no dormi prou hores és un problema que angoixa, i molt, els pares primerencs. Quines normes s’han de seguir especialment al peu de la lletra i en quines altres es pot ser més flexible? Sheila Iglesias recomana, en primer lloc, “escoltar bé cada família i veure què expliquen, perquè moltes vegades el que per a una família és motiu d’angoixa i de consulta al pediatre, una altra família ho viu com a normal”. Per a la pediatra, “la millor opció serà la que permeti als pares estar convençuts i a gust amb el que fan, a més de permetre’ls a tots (pares i fills) dormir al màxim de bé”. “Cada família ha de ser coherent, igualment, amb el seu estil de fer i educar, i el pediatre ha d’aconsellar pautes en la línia que demanin els pares”, afegeix Iglesias.
Què podem fer en aquells casos en què els nadons es desperten molt sovint durant la nit o que dormen més durant el dia que durant la nit? El primer que cal tenir clar és que es tracta de conductes que entren dins de la normalitat. “Fins als set mesos el son dels nadons canvia molt, ja que han d’anar adquirint les fases del son, així que és molt normal que es despertin sovint”, afirma Iglesias. També demana un cert temps diferenciar entre la nit i el dia, i es despertaran molt sovint per poder menjar, que és una necessitat vital tenint en compte que un nadó triplica el seu pes durant el seu primer any de vida.
Entre els quatre i els set mesos, el nadó ja diferencia entre nit i dia i ja començarà a tenir totes les fases del son -fins ara només en tenia dues-. “En aquest interval el nadó serà capaç d’unir diversos cicles del son, però alhora també es despertarà entre un cicle i un altre i no sabrà tornar a adormir-se sol: és un aprenentatge que s’ha d’anar adquirint i alguns nens ho fan més ràpid, però tots ho acaben fent”, subratlla Iglesias.
Les rutines, clau
Hi ha opcions per facilitar que el nen s’adormi sol, però cal tenir clar que, sobretot al principi, necessitarà l’acompanyament dels pares. Com vèiem abans és un aprenentatge que requereix temps, tant als progenitors com a les criatures. En aquest tràngol, establir unes rutines des de ben petits facilita molt l’hàbit d’anar a dormir sense que aquest moment es converteixi en un malson per als pares o els fills.
L’Estrella, que ara està molt més tranquil·la veient que el seu fill dorm gairebé tota la nit d’una tirada i que assumeix que cap allà les nou del vespre toca ficar-se al llit, confessa que quan el Dani era un nadó “el tema que s’adormís ell sol o que es tornés a adormir quan es despertava a la nit era un maldecap”. Amb el temps i establint una rutina, en els últims mesos tot ha sigut més fàcil per a tots tres, pares i fill, “tot i que -insisteix- el cansament que arrossega al final del dia ara que ha començat P3 a l’escola i que entre setmana no fa la migdiada” hi ajuda molt.
En el cas de la família Real-Peinado, la rutina prèvia a anar a dormir consisteix a banyar-lo, posar-li el pijama, sopar mentre a casa cada cop queden menys llums encesos, anunciar-li que aviat haurà d’anar al llit, apagar la tele, recordar-li que anem al llit, rentar-se les dents, agafar el seu peluix favorit, que és un ó s panda, i ficar-se al llit, on la seva mare de vegades li explica un conte o li canta una cançó.