El passat dissabte 6 de juny vam celebrar la festa de final de curs
d'extraescolars. Al matí a la Pista Municipal amb exhibicions
esportives,tallers de manualitats, ball amb les monitores de hip-hop
(Laura i Aina), esmorzar amb coca que ens van obsequiar des de les
pastisseries La Lyonesa i Can Puig, i moooooooltes crispetes que vam
poder donar-vos gràcies a la cessió desinteressada de la màquina per
l'AMPA IES Domènec Perramón.
I a la tarda,el festival dels alumnes al Centre Moral:uns grans artistes!!!!
Vam sortejar dues caixes "Ergosum" d'activitats en família.
Moltes gràcies als pares que ens van ajudar en els tallers!!!!
Ampa Sant Marti
sábado, 13 de junio de 2015
L'HORA DEL CONTE. JUNY 2015.
domingo, 31 de mayo de 2015
martes, 19 de mayo de 2015
TALLER DE CUINA PER ADULTS
Us animem a fer un
taller de cuina per adults molt original i amb la col·laboració
extraordinària de l'Enric Llauger (conserge de l'Escola )
Una oportunitat per aprendre secrets culinaris i compartir una estona agradable.
Preu del taller 9€ (Ració per emportar)
Horari : de 21 a 2/4 d'11 de la nit.
Lloc : Menjador Escola Sant Martí.
Data màxima per inscriure's fins el 22 de maig.sábado, 2 de mayo de 2015
MODELANT PERSONES.
Modelant persones
Un mestre és honest, té vocació i professió a parts iguals,
llegeix amb els alumnes, no els castiga sinó que hi dialoga, i sobretot
sap que a les mans hi té argila on pot deixar una marca per sempre Un
escultor que deixa empremta
TRINITAT GILBERT |
“Fer de mestre és un privilegi”, diu el professor de
primària Jordi Sedó (61 anys), de l’Escola Giroi de la Garriga. És així
perquè “les criatures són com l’argila, si hi poses el dit, hi queda una
marca que pot quedar per sempre”. Just per això les exigències de
l’ofici són molt altes: es requereix honestedat, sinceritat, respecte i
delicadesa.
“Els que trien ser mestres per les
vacances i els horaris no seran feliços mai, perquè és un ofici molt
exigent, que demana tenir clar tot el bé i el mal que pots fer amb les
teves accions i paraules”, continua explicant el Jordi, que acaba de
publicar el llibre Fer de mestre (Editorial Malhivern), en què fa revelacions de capçalera sobre l’ofici.
La conversa amb el Jordi, que també es dedica a la sociolingüística,
flueix amb rapidesa. Té ben meditats els grans temes de l’educació. No
creu en el càstig perquè no serveix per convèncer l’alumne que l’actitud
o l’acció que ha fet no eren correctes. Senzillament són un remei
inevitable de les escoles, perquè sovint no hi ha cap altre recurs, i
tenen un efecte immediat, però quan desapareix la coerció tot continua
igual. El Jordi no castiga. Dialoga.
L’autoritat, com
a professor, és molt necessària. El Jordi l’ha aconseguit amb
honestedat, que vol dir explicar-los sempre les veritats. “No preparo
activitats dient-los que farem un joc, perquè després s’adonin que
havien de buscar-hi adjectius mentre ho feien”. Des del principi els
explica les coses tal com són, sense amagar-los res.
L’honestedat també l’aconsegueix preparant-se sempre les classes,
corregint-los els deures i els exàmens d’un dia per l’altre, i
parlant-los amb educació: “Les paraules gràcies i sisplau les faig servir sempre”. És a dir, amb molt sentit comú.
Aposta per la memòria
El mestre de primària aposta per la memòria, un valor que s’ha perdut, i
que lliga amb el poc esforç que s’exigeix als alumnes. “Quan els dic
que s’han d’aprendre un poema de memòria, em pregunten «Per a què
serveix?»” La pregunta la relaciona amb el baix nivell d’exigència
escolar.
Com tota llei del pèndol, després d’una
època rígida en ve una de tova, “que és en la que ens trobem després de
l’escola tradicional, la del franquisme”. En l’etapa tova s’hi afegeix
que s’ha volgut eliminar tot el que fes tuf de dictadura, i aquí hi va
entrar el concepte memòria i també el “respecte a l’adult”.
En la nova etapa escolar encara s’estan buscant els conceptes clau i
essencials del que està bé en educació. “L’esforç hauria d’anar en un
sentit, malgrat que la societat cregui que no”. L’exemple clar són tots
els anuncis per aprendre anglès: “Ens prometen que n’aprendrem sense
esforçar-nos però no és cert, perquè els idiomes només s’aprenen
estudiant i practicant. I, si no, doncs passa el que passa, que tenim el
nivell escolar d’anglès més baix del món occidental”.
Per la seva banda, el professor Alfons Garrigós enumerava, en la
conferència que va fer als alumnes de magisteri de la Universitat de
Màlaga titulada Algunos placeres elementales del oficio de maestro,
els recursos als quals ha de recórrer un mestre: cantar, narrar,
dibuixar, llegir en veu alta, recitar, escoltar, conversar. Uns recursos
imprescindibles i que, per diverses causes, al batxillerat és com si
els alumnes no ho haguessin fet mai. “¿Potser perquè, en canvi, han
guanyat raonament abstracte, de síntesi o coneixements generals?”, es
preguntava. I es responia: els resultats dels informes PISA en donen les
respostes.
Netejar i endreçar
A l’hora de definir les tasques d’un mestre, Garrigós deia en la
conferència que “ordena l’aula, neteja la taula, escriu amb bona lletra,
comprèn i raona les bases de la geometria, d’història, de l’art”. És a
dir, “es mou entre la part baixa [comportament i actitud] i l’alta
[continguts], perquè molt sovint s’ha de netejar la taula per llegir
millor Homer”.
Garrigós explicava als alumnes una de
les raons que li feien estimar l’ofici: llegir amb els alumnes, en el
sentit ampli al qual el filòsof G. Steiner es refereix quan diu que
“l’escola ha de ser una casa de lectura”. Dit amb altres paraules:
“Aprendre a llegir també és aprendre com els textos ens ajuden a
descobrir qui som, amb qui estem i en quin món”. Així que, a l’escola,
“els mestres tenen la tasca de llegir amb els alumnes, més que llegir
per a ells”.
Ara bé, i de l’ofici exercit, ¿què n’opinen els alumnes? L’Associació de Mestres Rosa Sensat, gràcies a la web Moltes gràcies, mestre
(www.moltesgraciesmestres.org), permet saber les seves opinions. Sobre
el mestre Alfons Garrigós, justament, una exalumna, l’Eva Aymerich,
escriu: “Volia donar-te les gràcies per la teva mirada, per a tu no
només érem alumnes sinó persones amb capacitats, i ens vas donar el
temps i l’espai per pensar, raonar, expressar-nos, escoltar, respectar,
defensar les nostres idees... Això em va fer créixer i m’ha acompanyat
tota la vida. Gràcies per això i per la poesia!”
Deixar empremta
“La web l’hem impulsat dins dels actes programats del 50è aniversari de
l’Associació”, explica Francina Martí, professora de llengua i
literatura catalanes, que forma part de la comissió executiva de Rosa
Sensat. El seu funcionament és senzill: permet escriure un missatge al
mestre que es vol recordar, tot indicant-hi el nom, la població,
l’escola on treballava. En general, molts dels missatges destaquen que
els mestres recordats els van fer interessar-se per la vida i els van
fer persones més felices. “I en aquest missatge coincideixen alumnes de
tot el món, de manera que és clar que el perfil d’un bon mestre és
universal”.
miércoles, 29 de abril de 2015
EL SON INFANTIL.
El son infantil
Dormir prou hores i beneficiar-se del tot el que aporta un son
reparador és fonamental per a la salut i el desenvolupament de les
criatures
ESTHER ESCOLÁN |
El son juga un paper molt important en el
desenvolupament precoç del cervell i l’aprenentatge dels més petits. “Un
nen descansat podrà estar més alerta, content i actiu per a tot tipus
d’activitats a què hagi de fer front al llarg del dia, ja sigui menjar,
observar, jugar, etc., mentre que si no ha descansat prou, estarà de mal
humor i la seva capacitat de concentració baixarà, cosa que li impedirà
aconseguir el que es proposa i pot acabar desencadenant moments de
frustració”, explica la pediatra Sheila Iglesias.
Aquest neguit és el que sent el Dani, de tres anys i mig, quan la nit
anterior no ha dormit prou hores. Pr sort, no passa gaire sovint. Els
seus pares, amb molta paciència, han aconseguit inculcar-li l’hàbit de
dormir, de manera que entre setmana se’n va al llit a les 9 del vespre i
es desperta a 2/4 de 8 per anar a l’escola. “D’ençà que, aquest curs,
ha començat l’escola dels grans i no fa la migdiada, arriba a la nit més
cansat i no ens costa tant que assumeixi que ha arribat l’hora de fer
nones”, explica la seva mare, Estrella Peinado.
Dormir massa o poc
¿Com podem valorar si la criatura dorm més o menys hores del que cal?
Tot i haver-hi diverses pautes que serveixen per establir les rutines de
son que han de tenir els nens segons la seva edat (com la del quadre de
la pàgina següent), cal tenir en compte que són orientatives, ja que
cada infant és un món i d’aquí, també, que els marges que proposem
siguin tan summament amplis.
En aquest sentit,
Iglesias insisteix que no és gens senzill fer un diagnòstic de falta o
excés de son: “En edat no escolar, quan els nens encara fan migdiades,
moltes vegades poden compensar hores de son dormint en un altre interval
horari”. Un cop clars aquests aspectes preliminars, podem enumerar
algunes conseqüències de l’excés o la falta de son entre els més petits.
Al llibre Dormir sense llàgrimes, la pediatra
Rosa Jové subratlla que “la falta de son pot comportar irritabilitat,
somnolència, pèrdua de concentració i d’interès pels jocs o poques ganes
de relacionar-se socialment...”.
Aquesta
irritabilitat és la que, com dèiem abans, acusa més l’Estrella quan el
Dani no dorm les 10-11 hores diàries que necessita a la nit, o si varia
puntualment les rutines de son. “Quan la nit anterior no ha dormit les
hores que necessita, el Dani es mostra molt alterat. Rondina per tot i
es posa a mil per hora, fins al punt de posar-se a saltar per sobre dels
sofàs o dels llits, cosa que sap que no s’ha de fer”, assegura la seva
mare. Quan no ha dormit prou, “també es mostra més maldestre i ensopega,
perd l’equilibri i cau més sovint”, afegeix.
Pel que
fa a l’excés de son, el primer que cal fer és diferenciar si ens trobem
davant d’una hipersòmnia (excessiva somnolència) o d’una narcolèpsia
(atacs de son incontrolables que no es poden combatre). L’excés de son
és molt poc freqüent i, si apareix, és a partir dels 10 anys,
“desencadenant episodis de falta d’atenció, hiperactivitat important
després de migdiades improvisades, malestar clínic (fatiga,
irritabilitat, etc.), molèsties oculars (visió borrosa, picor d’ulls,
etc.), badalls freqüents...”, explica també Jové al seu llibre.
El son en els nadons
Que el nadó no dormi prou hores és un problema que angoixa, i molt, els
pares primerencs. Quines normes s’han de seguir especialment al peu de
la lletra i en quines altres es pot ser més flexible? Sheila Iglesias
recomana, en primer lloc, “escoltar bé cada família i veure què
expliquen, perquè moltes vegades el que per a una família és motiu
d’angoixa i de consulta al pediatre, una altra família ho viu com a
normal”. Per a la pediatra, “la millor opció serà la que permeti als
pares estar convençuts i a gust amb el que fan, a més de permetre’ls a
tots (pares i fills) dormir al màxim de bé”. “Cada família ha de ser
coherent, igualment, amb el seu estil de fer i educar, i el pediatre ha
d’aconsellar pautes en la línia que demanin els pares”, afegeix
Iglesias.
Què podem fer en aquells casos en què els
nadons es desperten molt sovint durant la nit o que dormen més durant el
dia que durant la nit? El primer que cal tenir clar és que es tracta de
conductes que entren dins de la normalitat. “Fins als set mesos el son
dels nadons canvia molt, ja que han d’anar adquirint les fases del son,
així que és molt normal que es despertin sovint”, afirma Iglesias. També
demana un cert temps diferenciar entre la nit i el dia, i es
despertaran molt sovint per poder menjar, que és una necessitat vital
tenint en compte que un nadó triplica el seu pes durant el seu primer
any de vida.
Entre els quatre i els set mesos, el
nadó ja diferencia entre nit i dia i ja començarà a tenir totes les
fases del son -fins ara només en tenia dues-. “En aquest interval el
nadó serà capaç d’unir diversos cicles del son, però alhora també es
despertarà entre un cicle i un altre i no sabrà tornar a adormir-se sol:
és un aprenentatge que s’ha d’anar adquirint i alguns nens ho fan més
ràpid, però tots ho acaben fent”, subratlla Iglesias.
Les rutines, clau
Hi ha opcions per facilitar que el nen s’adormi sol, però cal tenir
clar que, sobretot al principi, necessitarà l’acompanyament dels pares.
Com vèiem abans és un aprenentatge que requereix temps, tant als
progenitors com a les criatures. En aquest tràngol, establir unes
rutines des de ben petits facilita molt l’hàbit d’anar a dormir sense
que aquest moment es converteixi en un malson per als pares o els fills.
L’Estrella, que ara està molt més tranquil·la veient que el seu fill
dorm gairebé tota la nit d’una tirada i que assumeix que cap allà les
nou del vespre toca ficar-se al llit, confessa que quan el Dani era un
nadó “el tema que s’adormís ell sol o que es tornés a adormir quan es
despertava a la nit era un maldecap”. Amb el temps i establint una
rutina, en els últims mesos tot ha sigut més fàcil per a tots tres,
pares i fill, “tot i que -insisteix- el cansament que arrossega al final
del dia ara que ha començat P3 a l’escola i que entre setmana no fa la
migdiada” hi ajuda molt.
En el cas de la família
Real-Peinado, la rutina prèvia a anar a dormir consisteix a banyar-lo,
posar-li el pijama, sopar mentre a casa cada cop queden menys llums
encesos, anunciar-li que aviat haurà d’anar al llit, apagar la tele,
recordar-li que anem al llit, rentar-se les dents, agafar el seu peluix
favorit, que és un ó s panda, i ficar-se al llit, on la seva mare de
vegades li explica un conte o li canta una cançó.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)