El passat dissabte 6 de juny vam celebrar la festa de final de curs
d'extraescolars. Al matí a la Pista Municipal amb exhibicions
esportives,tallers de manualitats, ball amb les monitores de hip-hop
(Laura i Aina), esmorzar amb coca que ens van obsequiar des de les
pastisseries La Lyonesa i Can Puig, i moooooooltes crispetes que vam
poder donar-vos gràcies a la cessió desinteressada de la màquina per
l'AMPA IES Domènec Perramón.
I a la tarda,el festival dels alumnes al Centre Moral:uns grans artistes!!!!
Vam sortejar dues caixes "Ergosum" d'activitats en família.
Moltes gràcies als pares que ens van ajudar en els tallers!!!!
sábado, 13 de junio de 2015
L'HORA DEL CONTE. JUNY 2015.
domingo, 31 de mayo de 2015
martes, 19 de mayo de 2015
TALLER DE CUINA PER ADULTS
Us animem a fer un
taller de cuina per adults molt original i amb la col·laboració
extraordinària de l'Enric Llauger (conserge de l'Escola )
Una oportunitat per aprendre secrets culinaris i compartir una estona agradable.
Preu del taller 9€ (Ració per emportar)
Horari : de 21 a 2/4 d'11 de la nit.
Lloc : Menjador Escola Sant Martí.
Data màxima per inscriure's fins el 22 de maig.sábado, 2 de mayo de 2015
MODELANT PERSONES.
Modelant persones
Un mestre és honest, té vocació i professió a parts iguals,
llegeix amb els alumnes, no els castiga sinó que hi dialoga, i sobretot
sap que a les mans hi té argila on pot deixar una marca per sempre Un
escultor que deixa empremta
TRINITAT GILBERT |
“Fer de mestre és un privilegi”, diu el professor de
primària Jordi Sedó (61 anys), de l’Escola Giroi de la Garriga. És així
perquè “les criatures són com l’argila, si hi poses el dit, hi queda una
marca que pot quedar per sempre”. Just per això les exigències de
l’ofici són molt altes: es requereix honestedat, sinceritat, respecte i
delicadesa.
“Els que trien ser mestres per les
vacances i els horaris no seran feliços mai, perquè és un ofici molt
exigent, que demana tenir clar tot el bé i el mal que pots fer amb les
teves accions i paraules”, continua explicant el Jordi, que acaba de
publicar el llibre Fer de mestre (Editorial Malhivern), en què fa revelacions de capçalera sobre l’ofici.
La conversa amb el Jordi, que també es dedica a la sociolingüística,
flueix amb rapidesa. Té ben meditats els grans temes de l’educació. No
creu en el càstig perquè no serveix per convèncer l’alumne que l’actitud
o l’acció que ha fet no eren correctes. Senzillament són un remei
inevitable de les escoles, perquè sovint no hi ha cap altre recurs, i
tenen un efecte immediat, però quan desapareix la coerció tot continua
igual. El Jordi no castiga. Dialoga.
L’autoritat, com
a professor, és molt necessària. El Jordi l’ha aconseguit amb
honestedat, que vol dir explicar-los sempre les veritats. “No preparo
activitats dient-los que farem un joc, perquè després s’adonin que
havien de buscar-hi adjectius mentre ho feien”. Des del principi els
explica les coses tal com són, sense amagar-los res.
L’honestedat també l’aconsegueix preparant-se sempre les classes,
corregint-los els deures i els exàmens d’un dia per l’altre, i
parlant-los amb educació: “Les paraules gràcies i sisplau les faig servir sempre”. És a dir, amb molt sentit comú.
Aposta per la memòria
El mestre de primària aposta per la memòria, un valor que s’ha perdut, i
que lliga amb el poc esforç que s’exigeix als alumnes. “Quan els dic
que s’han d’aprendre un poema de memòria, em pregunten «Per a què
serveix?»” La pregunta la relaciona amb el baix nivell d’exigència
escolar.
Com tota llei del pèndol, després d’una
època rígida en ve una de tova, “que és en la que ens trobem després de
l’escola tradicional, la del franquisme”. En l’etapa tova s’hi afegeix
que s’ha volgut eliminar tot el que fes tuf de dictadura, i aquí hi va
entrar el concepte memòria i també el “respecte a l’adult”.
En la nova etapa escolar encara s’estan buscant els conceptes clau i
essencials del que està bé en educació. “L’esforç hauria d’anar en un
sentit, malgrat que la societat cregui que no”. L’exemple clar són tots
els anuncis per aprendre anglès: “Ens prometen que n’aprendrem sense
esforçar-nos però no és cert, perquè els idiomes només s’aprenen
estudiant i practicant. I, si no, doncs passa el que passa, que tenim el
nivell escolar d’anglès més baix del món occidental”.
Per la seva banda, el professor Alfons Garrigós enumerava, en la
conferència que va fer als alumnes de magisteri de la Universitat de
Màlaga titulada Algunos placeres elementales del oficio de maestro,
els recursos als quals ha de recórrer un mestre: cantar, narrar,
dibuixar, llegir en veu alta, recitar, escoltar, conversar. Uns recursos
imprescindibles i que, per diverses causes, al batxillerat és com si
els alumnes no ho haguessin fet mai. “¿Potser perquè, en canvi, han
guanyat raonament abstracte, de síntesi o coneixements generals?”, es
preguntava. I es responia: els resultats dels informes PISA en donen les
respostes.
Netejar i endreçar
A l’hora de definir les tasques d’un mestre, Garrigós deia en la
conferència que “ordena l’aula, neteja la taula, escriu amb bona lletra,
comprèn i raona les bases de la geometria, d’història, de l’art”. És a
dir, “es mou entre la part baixa [comportament i actitud] i l’alta
[continguts], perquè molt sovint s’ha de netejar la taula per llegir
millor Homer”.
Garrigós explicava als alumnes una de
les raons que li feien estimar l’ofici: llegir amb els alumnes, en el
sentit ampli al qual el filòsof G. Steiner es refereix quan diu que
“l’escola ha de ser una casa de lectura”. Dit amb altres paraules:
“Aprendre a llegir també és aprendre com els textos ens ajuden a
descobrir qui som, amb qui estem i en quin món”. Així que, a l’escola,
“els mestres tenen la tasca de llegir amb els alumnes, més que llegir
per a ells”.
Ara bé, i de l’ofici exercit, ¿què n’opinen els alumnes? L’Associació de Mestres Rosa Sensat, gràcies a la web Moltes gràcies, mestre
(www.moltesgraciesmestres.org), permet saber les seves opinions. Sobre
el mestre Alfons Garrigós, justament, una exalumna, l’Eva Aymerich,
escriu: “Volia donar-te les gràcies per la teva mirada, per a tu no
només érem alumnes sinó persones amb capacitats, i ens vas donar el
temps i l’espai per pensar, raonar, expressar-nos, escoltar, respectar,
defensar les nostres idees... Això em va fer créixer i m’ha acompanyat
tota la vida. Gràcies per això i per la poesia!”
Deixar empremta
“La web l’hem impulsat dins dels actes programats del 50è aniversari de
l’Associació”, explica Francina Martí, professora de llengua i
literatura catalanes, que forma part de la comissió executiva de Rosa
Sensat. El seu funcionament és senzill: permet escriure un missatge al
mestre que es vol recordar, tot indicant-hi el nom, la població,
l’escola on treballava. En general, molts dels missatges destaquen que
els mestres recordats els van fer interessar-se per la vida i els van
fer persones més felices. “I en aquest missatge coincideixen alumnes de
tot el món, de manera que és clar que el perfil d’un bon mestre és
universal”.
miércoles, 29 de abril de 2015
EL SON INFANTIL.
El son infantil
Dormir prou hores i beneficiar-se del tot el que aporta un son
reparador és fonamental per a la salut i el desenvolupament de les
criatures
ESTHER ESCOLÁN |
El son juga un paper molt important en el
desenvolupament precoç del cervell i l’aprenentatge dels més petits. “Un
nen descansat podrà estar més alerta, content i actiu per a tot tipus
d’activitats a què hagi de fer front al llarg del dia, ja sigui menjar,
observar, jugar, etc., mentre que si no ha descansat prou, estarà de mal
humor i la seva capacitat de concentració baixarà, cosa que li impedirà
aconseguir el que es proposa i pot acabar desencadenant moments de
frustració”, explica la pediatra Sheila Iglesias.
Aquest neguit és el que sent el Dani, de tres anys i mig, quan la nit
anterior no ha dormit prou hores. Pr sort, no passa gaire sovint. Els
seus pares, amb molta paciència, han aconseguit inculcar-li l’hàbit de
dormir, de manera que entre setmana se’n va al llit a les 9 del vespre i
es desperta a 2/4 de 8 per anar a l’escola. “D’ençà que, aquest curs,
ha començat l’escola dels grans i no fa la migdiada, arriba a la nit més
cansat i no ens costa tant que assumeixi que ha arribat l’hora de fer
nones”, explica la seva mare, Estrella Peinado.
Dormir massa o poc
¿Com podem valorar si la criatura dorm més o menys hores del que cal?
Tot i haver-hi diverses pautes que serveixen per establir les rutines de
son que han de tenir els nens segons la seva edat (com la del quadre de
la pàgina següent), cal tenir en compte que són orientatives, ja que
cada infant és un món i d’aquí, també, que els marges que proposem
siguin tan summament amplis.
En aquest sentit,
Iglesias insisteix que no és gens senzill fer un diagnòstic de falta o
excés de son: “En edat no escolar, quan els nens encara fan migdiades,
moltes vegades poden compensar hores de son dormint en un altre interval
horari”. Un cop clars aquests aspectes preliminars, podem enumerar
algunes conseqüències de l’excés o la falta de son entre els més petits.
Al llibre Dormir sense llàgrimes, la pediatra
Rosa Jové subratlla que “la falta de son pot comportar irritabilitat,
somnolència, pèrdua de concentració i d’interès pels jocs o poques ganes
de relacionar-se socialment...”.
Aquesta
irritabilitat és la que, com dèiem abans, acusa més l’Estrella quan el
Dani no dorm les 10-11 hores diàries que necessita a la nit, o si varia
puntualment les rutines de son. “Quan la nit anterior no ha dormit les
hores que necessita, el Dani es mostra molt alterat. Rondina per tot i
es posa a mil per hora, fins al punt de posar-se a saltar per sobre dels
sofàs o dels llits, cosa que sap que no s’ha de fer”, assegura la seva
mare. Quan no ha dormit prou, “també es mostra més maldestre i ensopega,
perd l’equilibri i cau més sovint”, afegeix.
Pel que
fa a l’excés de son, el primer que cal fer és diferenciar si ens trobem
davant d’una hipersòmnia (excessiva somnolència) o d’una narcolèpsia
(atacs de son incontrolables que no es poden combatre). L’excés de son
és molt poc freqüent i, si apareix, és a partir dels 10 anys,
“desencadenant episodis de falta d’atenció, hiperactivitat important
després de migdiades improvisades, malestar clínic (fatiga,
irritabilitat, etc.), molèsties oculars (visió borrosa, picor d’ulls,
etc.), badalls freqüents...”, explica també Jové al seu llibre.
El son en els nadons
Que el nadó no dormi prou hores és un problema que angoixa, i molt, els
pares primerencs. Quines normes s’han de seguir especialment al peu de
la lletra i en quines altres es pot ser més flexible? Sheila Iglesias
recomana, en primer lloc, “escoltar bé cada família i veure què
expliquen, perquè moltes vegades el que per a una família és motiu
d’angoixa i de consulta al pediatre, una altra família ho viu com a
normal”. Per a la pediatra, “la millor opció serà la que permeti als
pares estar convençuts i a gust amb el que fan, a més de permetre’ls a
tots (pares i fills) dormir al màxim de bé”. “Cada família ha de ser
coherent, igualment, amb el seu estil de fer i educar, i el pediatre ha
d’aconsellar pautes en la línia que demanin els pares”, afegeix
Iglesias.
Què podem fer en aquells casos en què els
nadons es desperten molt sovint durant la nit o que dormen més durant el
dia que durant la nit? El primer que cal tenir clar és que es tracta de
conductes que entren dins de la normalitat. “Fins als set mesos el son
dels nadons canvia molt, ja que han d’anar adquirint les fases del son,
així que és molt normal que es despertin sovint”, afirma Iglesias. També
demana un cert temps diferenciar entre la nit i el dia, i es
despertaran molt sovint per poder menjar, que és una necessitat vital
tenint en compte que un nadó triplica el seu pes durant el seu primer
any de vida.
Entre els quatre i els set mesos, el
nadó ja diferencia entre nit i dia i ja començarà a tenir totes les
fases del son -fins ara només en tenia dues-. “En aquest interval el
nadó serà capaç d’unir diversos cicles del son, però alhora també es
despertarà entre un cicle i un altre i no sabrà tornar a adormir-se sol:
és un aprenentatge que s’ha d’anar adquirint i alguns nens ho fan més
ràpid, però tots ho acaben fent”, subratlla Iglesias.
Les rutines, clau
Hi ha opcions per facilitar que el nen s’adormi sol, però cal tenir
clar que, sobretot al principi, necessitarà l’acompanyament dels pares.
Com vèiem abans és un aprenentatge que requereix temps, tant als
progenitors com a les criatures. En aquest tràngol, establir unes
rutines des de ben petits facilita molt l’hàbit d’anar a dormir sense
que aquest moment es converteixi en un malson per als pares o els fills.
L’Estrella, que ara està molt més tranquil·la veient que el seu fill
dorm gairebé tota la nit d’una tirada i que assumeix que cap allà les
nou del vespre toca ficar-se al llit, confessa que quan el Dani era un
nadó “el tema que s’adormís ell sol o que es tornés a adormir quan es
despertava a la nit era un maldecap”. Amb el temps i establint una
rutina, en els últims mesos tot ha sigut més fàcil per a tots tres,
pares i fill, “tot i que -insisteix- el cansament que arrossega al final
del dia ara que ha començat P3 a l’escola i que entre setmana no fa la
migdiada” hi ajuda molt.
En el cas de la família
Real-Peinado, la rutina prèvia a anar a dormir consisteix a banyar-lo,
posar-li el pijama, sopar mentre a casa cada cop queden menys llums
encesos, anunciar-li que aviat haurà d’anar al llit, apagar la tele,
recordar-li que anem al llit, rentar-se les dents, agafar el seu peluix
favorit, que és un ó s panda, i ficar-se al llit, on la seva mare de
vegades li explica un conte o li canta una cançó.
TEMPS DE SILENCI. EL MEU FILL JA NO M'EXPLICA RES.
Temps de silenci. El meu fill ja no m’explica res
Arriba una edat en què la comunicació entre pares i fills canvia. És
una etapa complicada que demana un esforç a tothom per poder passar-la
de la millor manera possible
OLGA VALLEJO |
L’adolescència és el període de la vida que segueix a
la infància i precedeix l’edat adulta, una fase de reflexió i abstracció
dels joves, que modifiquen el seu sistema de comunicació no només en el
contingut sinó també fent un ús d’estructures gramaticals i de noves
expressions que els acosten als amics i generen un cert distanciament
respecte al nucli familiar.
Almudena Urbano,
psicòloga i membre del grup de recerca del Col·legi de Psicòlegs de
Catalunya, assegura que amb la pubertat (12-13 anys) hi ha un
distanciament dels fills: “És normal, és una etapa de recerca i
construcció de la seva personalitat i identitat, una fase evolutiva per
la qual tothom ha de passar, és saludable. Si no hi hagués aquest
allunyament relatiu els fills serien dependents, no tindrien fortalesa
ni autonomia”. Per als pares resulta difícil, especialment perquè al
final de la infància (8-9 anys) solen fer-se moltes activitats junts i
el canvi que suposa l’adolescència és considerable.
La psicòloga Urbano recomana que els pares intentin prendre perspectiva,
posar-se al lloc del fill per entendre’l i acceptar la nova situació,
que facin memòria de la seva adolescència i recordin que més o menys
feien el mateix: també van viure aquest moment de ruptura generacional.
La Josefa i el Cisco diuen que la comunicació amb els seus fills,
l’Oriol (20) i l’Esther (16), ha canviat: “Hi ha moltes circumstàncies
que fan que canviï, són més independents i tenim horaris diferents.
Intentem coincidir a l’hora de sopar però no sempre ho aconseguim. Els
caps de setmana ja no són tan familiars. Ells queden amb els amics i
surten, i nosaltres també els aprofitem per recuperar temps i espai com a
parella. És un dels avantatges que té aquesta nova etapa”. Ho expliquen
amb la tranquil·litat de qui accepta que és el que toca: l’evolució
natural dels fills que es fan grans i busquen el seu espai. Però també
recullen els fruits de la feina feta fins ara. Són una família
acostumada a parlar les coses, amb unes normes i exigències que han de
respectar tant els grans com els petits. Malgrat tot, la Josefa reconeix
que a vegades és complicat tenir una conversa amb els fills i sembla
que fa interrogatoris amb pregunta-resposta concisa, sense aconseguir
una frase sencera. La tecnologia s’ha convertit en una eina útil: “Hi ha
moments en què ja veus que no t’explicaran res; en canvi amb el
WhatsApp podem parlar més tard, sense pressió, i van perfilant la
informació”.
Primer, confiança
Cristina Gutiérrez, codirectora de la Granja Escola de Santa Maria de
Palautordera, assegura que la clau per tenir una bona comunicació és la
confiança. “Per poder confiar en algú l’has de conèixer de veritat i és
bo començar des de ben petits. No n’hi ha prou preguntant com ha anat
l’escola; nens i pares han d’explicar com se senten. I si els grans
tenim dificultats, no les amaguem, expliquem-los com les resolem perquè
els fills aprenguin de la nostra experiència”.
Aquest
coneixement farà que no hi hagi tanta desconnexió quan arribi
l’adolescència i els pares podran viure el procés des de la
tranquil·litat de saber com són els seus fills. La psicòloga Urbano
coincideix en la importància de fomentar l’expressió de les emocions.
“Si els adults també diem el que sentim, sense culpabilitzar, aconseguim
acostar-nos als nostres fills, i alhora servim de model perquè ells
s’animin a fer el mateix”.
Els pares, a prova
L’Albert té 14 anys, és el germà gran, el mitjà en té 11 i el petit 6.
Els seus pares, la Maite i l’Eduard, diuen que hi ha una diferència
clara entre ell i els més petits. “Potser el fet de ser un noi ho porta
implícit, però és reservat. Pel que veiem les seves amigues són més
extravertides. Els seus germans expliquen més coses, però imaginem que a
mesura que es vagin fent grans compartiran menys i s’aniran tancant
més”.
Expliquen contents que parlen bastant entre
tots. L’Albert és familiar, li agrada estar amb els seus germans i tenen
complicitat, però no deixa de ser un adolescent i qüestiona el que
diuen i fan els altres, sobretot els pares. La Maite reconeix que té la
sensació que els posa a prova constantment, “amb el que dius i fas, per
què ho fas i com ho fas, que tu havies dit, que no és així, etc.” “És
molt cansat -assegura- que et desafiï constantment, has d’estar alerta.
Sobretot té molta rivalitat amb el pare. Fins i tot de vegades és foteta
amb els germans. Ell busca el seu espai, el seu lloc al món, i ho fa en
part a través de la confrontació. Creu que és prou gran perquè no hagis
de dir-li res, entre altres coses perquè tu també t’equivoques”.
Els pares han de ser conscients d’aquesta percepció que tenen els
adolescents d’ells mateixos, ja no són nens i no volen que els tractin
com si ho fossin. Per tant, és un bon moment perquè tinguin una
participació més activa a l’hora de prendre decisions a casa. S’ha de
començar a negociar amb ells, flexibilitzant els límits, però deixant
clars quins són els rols i les responsabilitats. Segons la psicòloga
Urbano, és una oportunitat per donar-los veu. “Donant valor a la seva
opinió augmentem la seva autoestima, enfortim la seva identitat i alhora
els podem conèixer millor: saber què pensen i què volen”.
Ambient propici
La Maite explica que intenten crear un ambient familiar perquè
l’adolescent de casa no es quedi aïllat. “Quan notes que està moix el
convides a fer alguna cosa, qualsevol excusa és bona, encara que sigui
anar a comprar i fer un gelat. A mesura que passa el temps es va
relaxant i obrint. De mica en mica t’ho va explicant i entens per què
està d’aquella manera”. Per a la psicòloga aquesta és l’actitud que han
de tenir els pares: crear situacions de confiança i seguretat perquè els
nois s’animin a dir com estan. “És important que els pares es fixin en
què diuen i com ho fan. De vegades estan tan preocupats pel que està
passant que es tornen més exigents i rígids, i així el que aconsegueixen
és que els joves s’allunyin encara més o es tanquin en banda”, apunta
Urbano.
L’Oriol i l’Esther segueixen anant de
vacances amb els pares i aquells dies són un bon moment per trobar
espais per compartir, amb la tranquil·litat que suposa que desapareguin
les obligacions quotidianes que destorben. “Només queden les relacions,
tots quatre fem coses junts, tenim temps per conversar”, diu la Josefa.
Les dues famílies coincideixen: miren al seu entorn i els seus fills
responen al patró de l’edat. Són petits adults que estan creant una
identitat pròpia i això suposa molts canvis, que no sempre són fàcils.
És important que els pares tinguin clar que si busquen una bona
comunicació amb els fills han de ser pacients i creatius; buscar
activitats que agradin a uns nens que ja no són tan nens i propiciar
espais comuns per compartir.
EL LÍMIT DELS VIDEOJOCS. ELS EXPERTS RECOMANEN FORMCIÓ ALS PARES I DIÀLEG AMB ELS FILLS.
El límit dels videojocs. Els experts recomanen formació als pares i diàleg amb els fills
En un moment en què les pantalles ocupen bona part de les estones d’oci d’infants i adolescents, és ben viu el debat sobre on s’ha de fixar els límits quan parlem de videojocs i noves tecnologies
PALOMA ARENÓS |
“Oi que mai portaries un nen de 8 anys a veure La matança de Texas
al cinema, o no li deixes posar els dits a l’endoll perquè és molt
perillós? Doncs amb els videojocs passa el mateix. La màquina no és
dolenta en si, ni els continguts tampoc. Els problemes apareixen quan no
hi ha límits en l’ús que se’n fa, ja siguin d’edat, d’horari o de les
capacitats del jugador, i fins i tot hi ha un gran desconeixement de
l’entorn digital i els videojocs per part dels adults”. Així de clar ho
exposa el doctor en enginyeria informàtica Òscar Garcia, director
acadèmic de l’Escola de Noves Tecnologies Interactives (ENTI), creada el
2013 i adscrita a la Universitat de Barcelona.
Garcia, que es defineix com un gamer
(jugador) apassionat, defensa que els videojocs són una “eina molt útil
per a l’aprenentatge perquè es basen en el fet de resoldre problemes,
com en la feina dels adults, i ajuden a potenciar habilitats com
prioritzar, el multitasking, la perserverança, la capacitat de decisió o l’arriscar-se i decidir-se en un moment determinat”.
“Els pares o els docents han de perdre la por, informar-se bé de les
característiques dels jocs i incorporar en el seu dia a dia tot el
potencial que tenen per al món de l’aprenentatge -diu Garcia-. Els jocs
es quedaran i els hem d’aprofitar tan bé com puguem, i fins i tot
parlar-ne amb els fills de manera relaxada”. Garcia, que té un
postdoctorat en tecnologia de l’entreteniment, reconeix que un “bon
aprenentatge ha de ser vivencial i prioritza la individualització”.
“L’experiència ha de ser memorable, ha de generar plaer, no ha de ser
miserable. Per això quan ens ensenyen continguts de manera obligada no
els retenim. En canvi, quan jugues a un videojoc, adaptat a l’edat i a
les teves capacitats, és memorable perquè descobreixes nous conceptes,
hi entra la fantasia i les teves decisions són importants, dins la teva
llibertat”, subratlla.
Garcia també recomana que a l’hora de buscar jocs es tinguin en compte els que es coneixen com a aplicats,
que tenen un rerefons educatiu i que serveixen per disfrutar mentre
s’aprenen coses de diverses disciplines, com de construcció i
arquitectura ( Minecraft ), geografia i història ( Battlefield, Age of empires ) o salut ( Re-mission, sobre la lluita contra el càncer), entre d’altres.
La negociació, clau
Manel Llovera i Carmina Roca són pares del Joan, de 14 anys; la Clara,
de 12, i el Toni, de 9. A casa tenen diferents plataformes de jocs:
ordinador, Wii, Play, mòbils, iPad i Nintendo i a tots els agrada la
pantalla. Llovera reconeix que com a pares han hagut de marcar uns
límits clars: per exemple, que només hi ha videojocs quan s’han acabat
les tasques escolars i de la casa, o que a l’hora de sopar -quan
coincideixen tots plegats- s’apaguen totes les màquines per facilitar la
conversa familiar. “Quan marxem de viatge a la muntanya només poden
jugar durant el trajecte, però després ens centrem en la natura i a
disfrutar de l’excursió”.
El Toni reconeix que li encanta jugar al Minecraft, tant sol com en grup online,
però sempre ho fa amb amics que coneix en persona. “Segons en quins
jocs multijugadors sí que m’he trobat amb gent d’arreu que insulta o
falta al respecte, però de seguida en surto. Els pares ens insisteixen a
no deixar dades personals a la xarxa i que si veiem qualsevol situació
estranya els avisem de seguida”, explica el Joan.
Llovera, que es reconeix aficionat als videojocs, dóna força marge als
fills en els moments d’oci. “Porten bé el curs, fan esport, són
sociables, tenen bons amics i per això els deixem que escullin què volen
fer en les seves hores lliures. És cert que els videojocs, en el cas
dels nois, i Instagram, en el cas de la Clara, els xuclen moltes hores”.
Per això, apunten, han d’estar “constantment negociant amb ells perquè
deixin la màquina”. “Quan abans de sopar comencen amb allò de «només 5
minuts més...!» i els cinc minuts s’eternitzen, no ho dubto i si cal
desconnecto el wifi de cop”, eplica el pare.
Perfil dels dependents
El psicòleg Hèctor Fuster és especialista en videjocs i gamificació
(jugabilitat), a més de professor de psicologia en el grau en continguts
digitals interactius de l’ENTI. Considera que els videojocs són “la
manera natural d’aprendre i un vehicle perfecte per transmetre
coneixement, ja que el joc aporta sentit de resiliència, força de
voluntat, reflexos i ajuda a aprendre com portar diferents recursos al
mateix temps”. L’expert creu que la feina dels pares és “no tenir por de
l’eina”. “Si la demonitzem -explica- estem carregant-nos ponts i
destrossant una eina identitària del fill”. Per eliminar les pors,
Fuster recomana “conèixer el camp, informar-se del joc i establir una
comunicació amb els fills, però s’ha d’anar pas a pas perquè si no es
poden sentir pressionats o sentir que els envaeixen l’espai de joc, i
llavors es tancaran”, raona.
Fuster reconeix que de
la població jugadora de videojocs, “entre un 3% i un 10% en són
dependents i tenen una addicció, però és un percentatge similar a
d’altres addicions com l’alcohol o les drogues”. I si aquesta situació
arriba a una família és perquè pel camí “han fallat molts aspectes
emocionals i de control dels pares”. “Quan una persona és depenent del
videojoc -detalla-, el joc ocupa una part molt important de la seva
vida, la seva conducta i el seu pensament. A més, se li modifica
l’humor, necessita jugar per superar l’ansietat i evadir-se dels
problemes i de la realitat”.
El psicòleg adverteix
que “durant l’adolescència el risc de joc problemàtic és més alt, i és
en aquest punt que apareixen més conflictes. És una etapa en què és més
fàcil que el jovent faci servir el videojoc com a via d’escapament i
d’evasió de fracàs escolar, de les normes...” Per evitar arribar a
aquest extrem, insisteix que els pares “han d’estar a l’aguait, ser molt
disciplinats i posar límits, però de manera negociada”. “Si no
-adverteix-, deixar-los sense control, sempre jugant com vulguin i quan
vulguin, passarà factura en els següents 5 o 10 anys, i llavors és molt
més difícil gestionar la dependència”.
WHATSAPP DE PARES:NOVES MANERES DE CONTACTAR
WhatsApp de pares: Noves maneres de contactar
Proliferen els grups de pares. Permeten a les famílies
compartir informació de manera immediata, però també comporten riscos,
com la sobreprotecció dels infants o els malentesos entre progenitors
LÍDIA JUANMARTÍ |
Anècdotes d’entremaliadures i micos tapant-se els ulls,
dates d’exàmens i cares de sorpresa, resultats de partits i polzes
amunt, festes d’aniversari i picades d’ullet, acudits en cadena i
llengües burletes, avisos per polls i rostres compungits, jerseis
perduts i gotes de suor al front...
Us sonen?
Aquestes són algunes dels milers de converses que es poden llegir
diàriament als grups de WhatsApp de pares, una tendència que s’estén
especialment entre els que tenen fills de la mateixa classe, els que
comparteixen activitats extraescolars o els de l’esplai.
Són una manera útil i immediata de fer xarxa i mantenir bones relacions
amb la resta de famílies, per organitzar-se, compartir novetats o
debatre temes de preocupació comuns. “El més important és que són
converses privades, ja que venim d’una època en què es despatxaven els
temes en públic, a les xarxes socials”, assenyala l’especialista en
estratègia digital i soci president de Roca Salvatella, Genís Roca
(@genisroca).
“Els grups de WhatsApp són molt útils
quan els pares s’han de comunicar per resoldre ràpidament una
incidència”, apunta també el psicopedagog i director del grau d’educació
infantil a la FPCEE Blanquerna, Miquel Àngel Prats(@maprats). Així ho
corrobora Jesús Cot, pare del Nil, de 5 anys: “En l’última excursió del
petit, l’autocar va tenir una avaria i es va endarrerir un parell
d’hores. Els pares ho vam saber de seguida i vam poder respirar
tranquils. Però imagina’t l’enrenou que s’hauria creat fa uns anys, quan
era més difícil comunicar-nos entre nosaltres!”
A
mesura que els infants es van fent grans, també varien les converses de
WhatsApp. “Nosaltres som unes quantes mares que sabem que els nostres
fills són de la mateixa colla i utilitzem el grup per posar-nos d’acord
en l’hora límit de deixar-los sortir”, explica Sara Palmero, mare d’una
adolescent.
Noves vies
Avui tenir fills en edat escolar pot implicar pertànyer a uns quants
grups de WhatsApp, com a mínim al del grup de la classe i al d’alguna
activitat extraescolar. Per tant, un o dos per cada fill. I quan alguns
pares sumen la quantitat de missatges i temps gastat a llegir-los i
contestar-los comencen a recelar de les virtuts d’aquesta moda. Així
mateix, l’enviament massiu de continguts -en ocasions sense res a veure
amb el motiu pel qual s’han creat- acaba convertint alguns grups en una
olla de grills, cosa que provoca que alguns dels seus integrants acabin
abandonant-los o silenciant-los i perden la raó de ser.
De fet, el ràpid creixement d’aquests grups ha generat polèmica per
l’abús que se’n fa en certs casos, perquè perjudica l’autonomia i
responsabilitat de les criatures. “Una cosa és que el nen hagi estat
malalt o hagi tingut algun problema i els pares puguin resoldre’l
gràcies al WhatsApp, i l’altra és que acabem sent servidors i
organitzant l’agenda escolar dels fills”, alerta el psicopedagog Miquel
Àngel Prats.
S’ha arribat a l’extrem que algunes
converses de WhatsApp se n’han anat de mare i han generat enfrontaments i
conflictes, la qual cosa acaba repercutint en els infants i afectant la
dinàmica i el clima escolars. I és que parlar darrere d’una pantalla,
de manera descontextualitzada, sense captar el to ni la gestualitat, pot
provocar malentesos. “Cada sistema de comunicació té unes claus de
volta que s’han de descobrir, i la millor manera és amb la pràctica. Per
exemple, ja queda poca gent que escrigui els mails amb majúscules,
perquè tothom ha entès que això és com si cridessin”, exemplifica Genís
Roca.
Rumors i xafarderies
Les malinterpretacions també s’originen quan les converses deriven en
crítiques, rumors, queixes o xafarderies. Fins i tot s’han començat a
etiquetar els diferents tipus de pares presents en aquests grups,
seguint les tendències de comportament que s’hi poden arribar a tenir.
Segur que en reconeixereu més d’un. Per exemple, podem trobar el
motivat, que és el que es preocupa de crear el grup i que generalment
porta la veu cantant. El parsimoniós, que veus que va escrivint, però
arriba 30 missatges tard. L’observador, que no escriu però està al cas
de tot. L’emoticones, que acaba de descobrir-les i les fa anar a tort i a
dret. O el graciós, que sempre deixa anar algun acudit enmig de la
conversa.
Miquel Àngel Prats, com a assessor i
investigador en TIC i educació, aposta clarament per la formació: “Els
pares han de ser exemples positius per als fills. En aquest sentit,
necessiten que algú els orienti i els acompanyi”. Perquè no sempre sabem
ben bé el que ens pensem que sabem: “Encara que s’estigui familiaritzat
amb les eines tecnològiques, no significa necessàriament que se sigui
competent”. És per això que algunes escoles, AMPA o consells escolars
aposten per organitzar xerrades i cursos amb les famílies.
viernes, 24 de abril de 2015
FINAL DE FESTA..................
Espectacular activitat per finalitzar la setmana de Sant Jordi: L'hora
del Conte, amb "L'Esmak";hem gaudit amb la Sílvia, la Francina,la
Clàudia, en Jan i en Sujan. Moltes gràcies!
Des de la Junta de l'AMPA volem donar les gràcies a nens i famílies que ens han acompanyat en les activitats que hem organitzat aquesta setmana;estem satisfets del resultat obtingut. GRÀCIES!!! Un plaer treballar pels nens i les seves famílies.
Des de la Junta de l'AMPA volem donar les gràcies a nens i famílies que ens han acompanyat en les activitats que hem organitzat aquesta setmana;estem satisfets del resultat obtingut. GRÀCIES!!! Un plaer treballar pels nens i les seves famílies.
jueves, 23 de abril de 2015
miércoles, 22 de abril de 2015
FELIÇ DIADA DE SANT JORDI
SANT JORDI
23 d'abril
EL DIA DELS ENAMORATS A CATALUNYA
Sant Jordi és el patró de Catalunya i en aquesta diada se celebra el dia de la Rosa i el Llibre, per a molts catalans, el dia dels enamorats.Tots els carrers i places dels pobles i ciutats catalanes s’omplen de parades de llibres i roses. Tot i que no és un dia de festa laboral, la gent envaeix els carrers per passejar i viure aquesta jornada tan tradicional.
La tradició de regalar roses prové de l’Edat Mitjana. Al palau de la Generalitat s’obsequiava amb una rosa a les dones que assistien a missa a la capella de sant Jordi.
La rosa vermella, símbol de la passió, i l’espiga que l’acompanya, símbol de fertilitat, fa que sigui el millor obsequi per a la enamorada, però actualment també es regala a altres éssers estimats. Per altra banda, el 23 d’abril és el Dia Mundial del Llibre. Així doncs, a Catalunya, aquesta jornada esdevé el dia dels enamorats on els homes regalen una rosa a les seves parelles i les dones un llibre.
Més informació:
http://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Jordi
|
I DIVENDRES 24 D'ABRIL.......L'HORA DEL CONTE
Divendres 24 d'abril, a 3/4 de cinc, a la Biblioteca de l'escola: L'Hora del Conte: "L'Esmak".
El millor que ens ha deixat Sant Jordi?: La tradició, la llegenda,el llibre,la rosa..
Per això aquesta setmana no podia faltar l'hora del conte,tant se val quina sigui la història, mentre faci volar la imaginació serà un bon conte.
La Clàudia al piano,en Jan al caixó flamenc i veu, en Sujan a la bateria, la Sílvia a la veu i la Francina al violoncel i veu, ens faran volar.
Us hi apunteu?????
TALLER DE CUINA PER SANT JORDI
Avui Taller de Cuina:Pastisset Dolç de Sant Jordi. Gràcies als nens i pares que han vingut i a LLeure 3D per fer-ho possible.
Us desitgem un Sant Jordi ben dolç!!!!!!!!!!
Us desitgem un Sant Jordi ben dolç!!!!!!!!!!
Suscribirse a:
Entradas (Atom)