sábado, 28 de febrero de 2015

I AVUI? A QUÈ JUGUEM?




La canalla ha perdut el carrer, però el joc té alternatives

I avui? A què juguem?

Els parcs, les places i els patis d’escola substitueixen el joc al carrer de fa unes dècades. Però no només ha canviat l’espai on juga la canalla, també a què juguen. Per exemple, entre els adolescents regnen sense rival els jocs electrònics

Aquè juguen els infants d’avui en dia? A les ciutats, fa molts anys que el joc al carrer ha passat a millor vida, mentre que als pobles i en entorns rurals, amb poc trànsit rodat, encara té certa vigència. Els parcs, les places i els patis de les escoles -en horari lectiu o fora en alguns casos- són els espais urbans a l’aire lliure que s’han consolidat com a substituts del carrer i on la pilota, puntualment les bicicletes, patins i patinets, les baldufes i l’intercanvi de cromos o de ninots de l’última col·lecció de moda continuen sent els reis. Els jocs evolucionen segons l’edat de la criatura i, cada cop, segons els experts consultats, molts -pica paret, tocar i parar, nines...-s’abandonen abans i acaben sent substituïts pels jocs electrònics, amb un gran poder d’atracció per als preadolescents i adolescents.
Imma Marín, responsable de l’empresa Marinva ( www.marinva.es ), és experta en jocs, joguines, infància i noves tecnologies i educació en el lleure. Reconeix que “el joc al carrer està pràcticament desaparegut per als nens d’avui dia, els d’ahir i gairebé els d’abans-d’ahir... Avui el carrer es veu més amenaçador encara”, reflexiona. Marín, que també és presidenta d’IPA Espanya (Associació Internacional pel Dret dels Infants a Jugar), creu que, a causa de la difícil conciliació laboral i familiar i amb l’excés d’extraescolars, “els pares tenen poc temps per acompanyar el joc a l’aire lliure dels infants i, a més, ara ens sembla impensable que els nens vagin sols al parc o facin segons quins recorreguts, quan abans aquesta percepció del perill no era tan gran”.
En el seu dia a dia, dins de la rutina escolar, els infants juguen, sobretot, al pati de l’escola. “És l’espai de joc universal per excel·lència, a pesar de les seves limitacions pel que fa a espai i elements de joc. També juguen a casa -encara que sovint sols o amb jocs tecnològics- o al parc, sobretot quan són petits”, detalla Marín.
Hem perdut el carrer
L’especialista en jocs Oriol Ripoll ( www.oriolripoll.net ) va una mica més enllà en aquesta reflexió i opina que, de fet, és “la societat la que ha perdut el carrer”. “Els nens -diu- només són un reflex del que fem els adults. Però la vida de carrer on els petits aprenien els jocs dels grans s’ha substituït pels patis de les escoles, les activitats extraescolars i l’educació en el lleure”.
Té clar, però, que avui dia “es juga més que mai: a casa, amb joguines, jocs de taula i videoconsoles; al transport públic o al vehicle, amb videoconsoles portables i telèfons mòbils, i a l’escola i als centres d’educació en el lleure, esclar”. Ripoll assegura que “qualsevol moment és bo per jugar i el món comença a estar organitzat perquè s’hi puguin trobar moltes estones de joc”.
Festa de pijames
És el cas de la Berta, la Martina i la Ivet, tres alumnes de primer de primària que fa uns dies van celebrar la seva primera i particular festa de pijames a casa de la primera, a Sabadell. “Com que tinc molts animals a casa -hàmsters, un dragó barbut, una gossa, un gat, peixos...- vam estar amb ells una estona i després ens vam inventar històries amb els clics i més nines”, detalla la Berta. Reconeixen que dormir els va costar una mica perquè estaven molt emocionades.
Dissabte, quan es van llevar, van anar amb els pares al Parc de Can Gambús -un dels més grans de Sabadell- a gaudir de les instal·lacions. “Ens agrada molt perquè hi ha molts jocs diferents i és un bon lloc per córrer i jugar amb la pilota”, asseguraven mentre s’enfilaven per la teranyina de corda.
El joc ajuda a créixer
Imma Marín cita el pedagog Pau Vila quan se li demana per què es bo jugar. “Deia que un nen a qui no se’l deixés jugar seria com tancar-lo en una habitació sense aire. El joc és la manera com les persones descobrim, explorem, coneixem, dominem i estimem el nostre entorn i a nosaltres mateixos”. L’experta conclou: “El joc és una actitud vital que ens empeny a conèixer el món, dominar-lo i estimar-lo. Quan un infant no juga, el que fem els adults pròxims és posar-li la mà al front per comprovar si té febre i li preguntem si no es troba bé. Això vol dir que associem de manera intuïtiva joc i salut. I fem bé!” Així, un nen que juga, sent curiositat, explora, pregunta, investiga, es posa i supera reptes, etc., és un nen sa.
Oriol Ripoll, per la seva banda, detalla que “jugar és comunicar-se, tenir l’oportunitat de fer coses plegats i de trobar-nos. Quan els nens són petits, els adults hem de fer de referents, d’impulsors de noves maneres de jugar. I també de grans hem de jugar per passar bones estones plegats, de la mateixa manera que anirem al cinema o d’excursió junts. Sempre és bo jugar”.
El complement
Els experts coincideixen que el joc digital i tecnològic és un complement al tradicional. “Seria absurd limitar el repertori de joc dels infants en comptes de fer-lo créixer. El millor és la convivència de com més varietat de jocs millor”, subratlla Marín. “No hem d’estigmatitzar els jocs: la Wii ha tornat a portar el joc al menjador de casa i a facilitar el joc intergeneracional en família. Potser gràcies a això torna a ser més fàcil fer una partida de cartes, abans o després d’un karaoke”, raona. “La responsabilitat dels adults és aconseguir que aquesta suma sigui de qualitat i que cap joc faci que un altre joc desaparegui”, aconsella Ripoll.
Els preadolescents i adolescents també és bo que juguin. “Estan en una edat en què el missatge que reben és que jugar és de nens i, per tant, sovint l’abandonen”, lamenta Marín. “Es manté el joc esportiu i amb tecnologia: videojocs i dispositius mòbils en general. Els videojocs i les aplis els donen sentit de pertinença i estatus”.
Ripoll pensa que estan en una època en què agraden molt els jocs esportius, però “no troben gaires espais lliures a la ciutat per jugar a futbol, bàsquet, anar en bici o fer anar els skates ”, lamenta. “Per fer-ho han d’apropiar-se de llocs lliures i, a vegades, es creen conflictes comunitaris. La solució és simple: que trobin espais no organitzats pensats per jugar”, conclou.

jueves, 26 de febrero de 2015

BOOM DE JOCS DE CONSTRUCCIÓ DE KM 0

Boom de jocs de construcció de km 0

Els jocs de construcció estan carregats de beneficis educatius: estimulen la destresa, la coordinació de l’ull amb la mà, la psicomotricitat fina, la lògica i molt més

La Iolanda Rovira, la Mireia Casals i el Lleonard Robert, creadors del joc de construcció Cims, Fet a Barcelona, s’emocionen quan van a les fires i es troben amb persones de totes les edats que els diuen que els va tan bé jugar-hi. “Sobretot molts avis amb els néts ens ho comenten, perquè diuen que els permet passar estones junts fent la mateixa activitat”.
Tot va començar fa 5 anys, quan el Lleonard va comentar a la seva amiga Mireia i a la seva parella, la Iolanda, que havia dissenyat un joc casteller. “Darrere del joc de construcció, vam veure que podíem acomplir el que als tres ens feia il·lusió, crear un projecte que fes una aportació social i alhora que estigui molt vinculat amb la cultura del país”.
Del comentari van passar a l’acció, perquè van veure factible fer-lo realitat. Un curs que la Mireia havia fet al Barcelona Activa també hi va ajudar. El Lleonard tenia el disseny i els dibuixos i va ser l’encarregat de passar-los a la dimensió real, mentre la Mireia i la Iolanda s’encarregaven de tota la burocràcia necessària per posar-lo a la venda. “De seguida ens vam adonar que el que havíem pensat com un joc casteller anava més enllà, perquè en mans de cadascú es converteix en el que la imaginació desitgi, des de falcons fins a altres construccions singulars”, comenten.
L’11 de setembre passat, a l’Arc de Triomf de Barcelona, tots tres hi col·locaven una parada amb els primers jocs, acabats de fer, i n’esgotaven les existències en poques hores. “El joc agradava!”, aquesta va ser la primera alegria dels tres. A partir d’aquí, escoles i institucions s’hi han anat interessant. “Ens diuen que el fet de poder agafar amb les mans una persona, amb cames i braços, va molt bé per fer el joc de pinces amb les mans, que és bo per als petits i també per als adults”. Ara, amb l’eufòria latent, tots tres opinen que encara volen recórrer camí per fer conèixer el joc, però alhora pensen que amb l’empresa que han creat a partir de Cims, Fet a Barcelona poden assessorar emprenedors que tinguin projectes de fer realitat els seus somnis.
La fusta triomfa
A les botigues Barruguet de joguines, especialistes en jocs clàssics de fusta, el Miciti i el Miworld atreuen les mirades. L’empresa Mitoi, de Barcelona, ha creat, en fusta de faig massissa, els perfils dels edificis més coneguts del món (Miworld) i els de Barcelona (Miciti). “Tots dos jocs estimulen la destresa, la coordinació ull/mà, la psicomotricitat, la lògica, les relacions espacials, el pensament crític, la creativitat, l’associació i la resolució i també la comprensió causa-efecte”, explica ben detalladament la propietària de Barruguet, Cristina Escudé.
A Reus, els cinc creadors del joc El Nan Casteller recullen èxits (van ser la millor joguina de l’any segons el Premi Ibertoy 2014 i també un dels 30 objectes seleccionats per anar al Pavelló Barcelona a la Setmana Intencional de Disseny de la Xina) i impulsen noves idees. La bona acollida del joc de figures geomètriques de fusta que van crear el 2012 els ha animat a fer-ne una versió per als més petits, que anomenen Nan Blocks, i també puzles. “Tant el Blocks com els puzles són jocs complementaris, perquè volíem crear tota una gamma”, diu Anna Torregó.
La novetat del 2015 és el Nan People, que amb les mateixes figures geomètriques del Nan Casteller volen exportar-lo a tot el món. Les figures continuen amb els colors bàsics (fusta, vermell i negre) però no tenen les faixes ni tampoc els pantalons típics de castellers, tot i que continuen sent essencialment figures castelleres. Proposen fer construccions amb abraçades, sense perdre la referència dels castells humans.

L'HORA DEL CONTE...........EN ANGLÈS


Una bona estona escoltant contes en anglès. Una experiència enriquidora i, a l'hora, divertida. Gràcies Berna!!!!!!! Voldrem repetir!!!!!!













!

martes, 17 de febrero de 2015

LA QUARESMA



LA QUARESMA
(festivitat mòbil en el calendari)
40 DIES ABANS DE PASQUA FENT BONDAT!
Després dels dies de festa i disbauxa que representa el Carnaval, arriba la Quaresma.
El mateix dia que acaben les festes de carnestoltes, el Dimecres de Cendra, comença un període de quaranta dies, que just són els dies que falten pel Diumenge de Pasqua.
Segons la tradició cristina, durant aquesta quarantena, s’havia de fer una preparació física i espiritual per encarar l’arribada de la Setmana Santa. Antigament començava aleshores un procés en el que els cristians havien de fer una mena de penitència, practicant el dejuni i l’abstinència.
Amb el pas dels anys, aquest sacrifici es va anant diluint i, tradicionalment, es deixava menjar molt lleuger durant la setmana (aigua, brou i verdura) i es permetia menjar peix només els diumenges. La carn i els ous estaven prohibits durant la Quaresma. Avui en dia, si us hi fixeu, veureu que el Divendres de Quaresma molts menús tenen el peix com a element principal, evitant de posar carn com a herència d’aquesta tradició.
LA VELLA QUARESMA
Els 40 dies, o 7 setmanes, de prohibicions estan representats pel personatge de la Vella Quaresma. Es tracta d’una dona vella i arrugada, amb un mocador al cap, i amb una característica molt peculiar: té 7 cames. Tantes cames com setmanes falten perquè arribi la Setmana Santa.
La seva missió és procurar que els més menuts no mengin carn, i per això sempre porta un o dos bacallans a les mans, per tal de donar peix a la mainada.
“Si menges carn, vindrà la Vella Quaresma i se t’emportarà!!!”
Quan marxa el rei Carnestoltes, a moltes cases i escoles apareix la Vella Quaresma, un paper on hi està dibuixada i retallada aquesta dona tan peculiar.
La tradició és penjar-la en alguna finestra i cada divendres se li ha de tallar una cama. Així veurem com van passant cada una de les 7 setmanes fins que arribi la Setmana Santa. Cada vegada que s’arranqui una cama, els nens i nenes li han de cantar:
“Vella Quaresma, Vella Quaresma
Ai! Que no pot caminar.
Té moltes cames i s’entrebanca;
entre tots l’hem d’ajudar.
És que n’hi hem de treure una,
Una, una, una, una ...
És que n’hi hem de treure una,
perquè pugui caminar"

Durant la Quaresma, els dimecres i divendres podem trobar als forns de pa i  pastisseries els típics bunyols de vent. Ummm! Quina cosa tan dolça i bona!!!
Però... si és dilluns, per exemple, per què hem d’esperar?  Us atreviu a fer -los vosaltres mateixos?
ESQUEIXADA DE BACALLÀ
Tal com es feia abans durant la Quaresma, podem preparar avui un plat amb bacallà. Així no ens vindrà a buscar la Vella Quaresma!!!
Som-hi petits xefs!

sábado, 14 de febrero de 2015

FAREM MALETES. MARXAR A FORA PER ESTUDIAR.

Farem maletes. Marxar fora per estudiar

Cada cop són més els alumnes que opten per fer la carrera lluny de Catalunya i fins i tot hi ha centres amb una llarga tradició a promoure la mobilitat dels seus estudiants

Parlant la gent s’entén. Aquesta és la filosofia de l’Eva Vila, que des de ben petita ha tingut clar que volia ser diplomàtica perquè “no es repeteixin alguns dels capítols més tristos de la història de la humanitat”. Ara, amb 17 anys i cursant segon de batxillerat, té a tocar aquest somni. Un somni que farà realitat lluny del nostre país perquè ha decidit cursar estudis de relacions internacionals i francès en una universitat de fora.
Ha fet la sol·licitud d’accés a cinc universitats diferents i totes l’hi han acceptat: “Envies el currículum i les notes que els professors creuen que trauràs aquest curs i els responsables d’admissions d’aquestes universitats ho valoren”. Amb el vistiplau de les cinc facultats, ara n’ha de triar dues: “La meva primera opció és la Royal Holloway de Londres perquè el sistema d’estudis és molt bo i el departament de relacions internacionals és molt potent. I fan teatre musical com a activitat extraescolar, que m’apassiona”.
Vila reconeix que s’ha plantejat estudiar aquí, però al final s’ha decantat per marxar. “Vull fer un màster de diplomàcia i m’exigeixen un nivell molt alt de francès per fer feines de traducció, i a Barcelona no podria assolir-lo. Faré tres anys de carrera a Anglaterra i un a França per perfeccionar aquest idioma”. La família li dóna suport. “Ho veuen molt bé, consideren que és una bona oportunitat que m’aportarà experiència internacional i que m’obrirà portes”, remarca la jove estudiant, que assenyala que “un 88% dels que acaben la carrera allà obtenen feina”.
El cost econòmic de l’operació és assumible: “Només m’hauran de pagar l’estada. El govern anglès et deixa els diners per fer la carrera i els has de retornar amb un interès baix quan comences a treballar”. El seu no és un cas únic: “La majoria dels que estudiem a la British School of Barcelona marxem a estudiar fora; l’excepció són els que es queden”.
També farà les maletes a l’estiu el Yannick Sztamfater, que estudia al mateix centre: “La meva família viu a Màlaga i ara m’he traslladat jo sol a Barcelona i, per tant, ja s’han fet a la idea que estaré uns anys lluny de casa”. Vol estudiar astrofísica en alguna universitat del Regne Unit amb l’objectiu de treballar en un futur a l’Agència Espacial Europea. Els beneficis d’estudiar fora, a parer seu, són que et permet “conèixer altres cultures i fer amistat amb gent d’arreu del món, tenir una mirada àmplia practicant altres idiomes”. Els ajuts que ofereixen les universitats angleses també conviden a marxar. “Totes les facultats costen unes 9.000 lliures a l’any, però el pagament es pot fer després d’estudiar i això juga a favor”, sosté aquest alumne, que va néixer a l’Argentina però que va marxar a Andalusia quan era un nen.
Més opcions de futur
L’Olga Troyano fa només uns mesos que està estudiant dret a Londres. Se n’hi va anar com un procés natural de la seva formació: “Anant a una escola anglesa des de petita, continuar els meus estudis a Anglaterra entrava dins de la lògica”. La crisi que es viu a tot l’Estat també hi ha contribuït: “Estudiar fora em facilitarà trobar feina en el futur”.
Els avantatges de fer la carrera en un altre país, segons ella, són les amistats que fas: “Et sorprendries de la quantitat de gent com tu que hi ha que no parlen el teu idioma ni comparteixen la teva cultura”. La principal diferència entre estudiar aquí o a fora és el sistema educatiu. “En algunes carreres, com dret, la disciplina és crucial perquè només tenim tres hores de classe al dia i la resta de temari l’has d’estudiar pel teu compte. I no és fàcil posar-s’hi en una ciutat on tens tantes coses per fer!”
Ara bé, també hi ha inconvenients: “Les primeres setmanes vivint fora són les més dures perquè tot és nou i diferent; intimida al principi, però en haver-hi tants estudiants en la mateixa situació al final tothom acaba fent pinya”. Trobar un grup de gent amb qui et sentis a gust és la clau de tot plegat, encara que les universitats porten a terme programes per afavorir la integració dels estudiants estrangers i els estudiants munten les seves pròpies societats. No sap si tornarà a treballar a Barcelona: “Un cop acabi la carrera hauré de quedar-me a Londres a treballar per pagar els estudis, però després m’agradaria tornar. Dependrà del panorama econòmic”. Sigui com sigui, Troyano deixa clar que a Anglaterra “si ets bo i t’esforces, la recompensa paga molt la pena”.
Per afavorir aquesta mobilitat, la British School of Barcelona organitza des de fa sis anys la Fira d’Universitats Europees, que és oberta a estudiants de 16 a 18 anys de tota la demarcació de Barcelona i que permet a l’alumnat i a les seves famílies conèixer els responsables d’admissions d’universitats d’arreu del món, especialment del Regne Unit, per decidir on prosseguir els estudis. Amanda Hughes, directora de la Fira, assenyala: “Fa sis anys que organitzem aquesta fira perquè ens vam adonar que no hi havia fires locals que orientessin els estudiants”.
Tot i que en aquesta fira hi participen universitats privades d’Espanya, Anglaterra i altres països europeus, també celebren una altra fira amb universitats públiques britàniques i organitzen visites in situ a aquestes facultats perquè fills i pares tinguin informació de primera mà. Els processos d’admissió a les universitats angleses són bastant semblants als d’aquí: “Les sol·licituds s’envien per correu electrònic i els estudiants escullen diferents universitats per acabar seleccionant-ne una com aquí, la principal diferència és que al Regne Unit s’ha de fer abans del 15 de gener mentre que aquí hi ha temps fins a finals de juny”.
La directora de secundària de la British School of Barcelona revela que les destinacions han anat canviant els últims anys: “Les habilitats amb els idiomes dels nostres estudiants els obren tantes portes que poden escollir estudiar en qualsevol continent”. Cada cop hi ha més estudiants que opten per fer la carrera en un país i el màster en un altre. Els beneficis d’aquesta experiència, segons ella, són múltiples: “Es tornen més independents i flexibles perquè han d’aprendre a adaptar-se a noves cultures i diferents formes de vida”.
Més ajuts
La crisi no disminueix el nombre d’alumnes que marxen fora: “Els estudiants són conscients que al Regne Unit poden obtenir préstecs per finançar les seves carreres o beques com si fossin residents al país que els ajudaran a reduir les despeses que comporta estudiar fora”. En aquest sentit, Hughes afirma que hi ha una gran varietat de beques que varien en funció del país, la universitat i curs o carrera escollida: “Sovint tenen estrictes requisits d’acceptació i dates límit de sol·licitud, de manera que els estudiants han d’informar-se bé de les opcions existents. Nosaltres els facilitem cartes de referència perquè es puguin beneficiar d’aquestes reduccions”.
Una realitat que contrasta amb els pocs ajuts que concedeix el govern català a l’hora de treure’s una carrera al nostre país. Només dues de cada deu universitaris ofereixen d’algun tipus de beca per cursar els seus estudis. A més, com remarca un estudi recent de l’Observatori del Sistema Universitari, Espanya no disposa ni de deduccions de l’IRPF ni de subsidis destinats a les famílies amb fills que estudien a la universitat, quan a la majoria d’estats europeus sí que compensen aquest esforç.
Aquest mateix treball també exposa que Catalunya és el sisè país europeu amb les taxes universitàries més altes, només per darrere d’Anglaterra, Irlanda, Eslovènia, Hongria i Letònia, però amb l’inconvenient afegit que aquí el preu també varia en funció del rendiment acadèmic. Per acabar-ho d’adobar, l’Observatori conclou que a Catalunya el preu màxim d’un curs de màster és un 44% més car que el màxim d’un curs de grau amb un preu mínim de 2.500 euros.
Davant l’augment de les taxes universitàries a casa nostra, de les poques opcions de trobar feina un cop acabin la carrera i del prestigi que tenen les universitats europees, cada cop més estudiants catalans opten per fer els estudis superiors lluny de Catalunya. No només aquells que van a escoles internacionals com la British School, on ja existeix una llarga tradició a marxar fora a estudiar. Això explica, a tall d’exemple, que el nombre d’estudiants de l’Estat que estudien a universitats franceses hagi crescut un 30% els últims tres anys. Les convalidacions del pla de Bolonya i un domini més alt d’idiomes juga un paper clau en aquest desembarcament d’universitaris catalans a facultats d’arreu d’Europa.

jueves, 12 de febrero de 2015



Una molt bona estona a la nova biblioteca. Un conte maquíssim i un taller amb un resultat espectacular. Moltes gràcies a la Mariona,en Ramon i la Berta!!!!!!!
Us hi esperem de nou el dilluns 23 de febrer,amb un altre conte.




lunes, 9 de febrero de 2015

CARNESTOLTES!!!!!!!


(festivitat mòbil en el calendari)
EL REI DELS POCA-SOLTES
Les festes de Carnestoltes o Carnaval comencen un dijous (Dijous Gras) i acaben el dimecres de la setmana vinent (Dimecres de Cendra): 7 dies en els quals regna la festa i la disbauxa; les disfresses, màscares i comparses omplen de llum i color els carrers; la música és la protagonista de balls, rues i desfilades…
L’Origen de la Festa
Aquesta festa té uns orígens molt llunyans ja que en temps dels grecs i romans ja es feien unes celebracions, per aquesta època de l’any, en honor als Déus.
Però en la nostra cultura, altament influenciada per la tradició cristiana, la festa de carnaval es defineix com el període just abans d’entrar a la Quaresma.
Per això, just abans d’iniciar 40 dies d’abstinència, sacrifici, repressió i dejú, seguit de la Setmana Santa, calia celebrar-ho amb unes festes esbojarrades, desenfrenades, amb tot tipus d’excessos i, sobre tot, molta diversió (fent tot el que justament després es prohibia).
1er dia de festa: EL DIJOUS GRAS
Si tirem enrere 3 setmanes des de la Quaresma, ens trobem el Dijous dels Compares (dia en el quan es convidava a menjar als padrins); La setmana següent tenim el Dijous de les Comares (torn per convidar a menjar a les padrines); i finalment, la setmana següent, el Dijous Gras, també conegut com el Dijous Llarder.
Aquest és el dia d’inici de les festes carnavalesques.
Podríem dir que és es dia del menjar suculent i greixós.
Aquest dia s’han de menjar ous, sigui com sigui i també porc: ous barrejats amb carn de porc, truita amb botifarra, botifarra d’ou, truita sola o acompanyada de qualsevol altra ingredient …
Un altre tret gastronòmic d’aquesta jornada és la Coca de Llardons.
DIES DE CARNAVAL: El divendres normalment és el dia que arriba el Carnestoltes, tot i que hi ha lloc que ja arriba el dijous gras.
Aquesta arribada té una posta en escena: allà on s’estigui fent aquesta celebració, hi apareix el Carnestoltes en forma de ninot (normalment a mida real d’un home) i es llegeix el pregó. Aquest pregó, molts cop en forma de rodolí, anuncia l’inici de les festes on “tot està permès”. El senyor Carnestoltes serà el rei de les festes a partir d’ara i ell marcarà les normes.
Un cop fet l’anunci, i durant els dies següents, es fan arreu les típiques rues i desfilades, on les  disfresses i comparses son les protagonistes, juntament amb la música i la percussió.
Normalment a cada població s’hi fa una desfilada de carnestoltes i, al llarg del territori català podem trobar altres tipus de celebracions que il.lustren perfectament del caràcter “irreverent” de la festa (ple d’excessos i llibertinatge): batalles al carrer (amb farina, tomàquets, ous, caramels ...); grans àpats col.lectius a molts pobles i viles catalanes, festes de ball i xerinola en general, danses i balls (el Ball de Gitanes, Ball de l'Home)
Últim dia de la festa: DIMECRES DE CENDRA o el dia de l’enterrament de la sardina.
Tanta celebració i llibertinatge porten al rei Carnestoltes a la seva fi. La tradició marca que se li ha de fer un judici públic, davant la desesperació de la població. El veredicte és clar: Carnestoltes és culpable i se la de cremar.
Rues mortuòries i desfilades fúnebres acompanyen al rei dels poca-soltes a la foguera que l’espera per ser cremat.
I així acaben quasi uns setmana de celebracions, balls i disfresses que han servit, sobre tot, per passant-s’ho molt bé.

Com saber en quina data cau el Carnestoltes?
Com que aquesta festa es regeix pel calendari lunar, hem de buscar la primera lluna plena que hi ha després de l’equinocci de la primavera, és a dir, el 20 de març. Un cop tinguem aquesta data, sabrem que el diumenge següent és el Diumenge de Pasqua, i el diumenge anterior correspon al Diumenge de Rams. A partir d’aquesta última data, tirem enrere 40 dies i arribarem al 1er dia de la Quaresma: el Dimecres de Cendra, que correspon just a l’últim dia de Carnaval. I ja ho tenim: el Dijous anterior comença la festa!
CANÇONS DEDICADES AL REI CARNESTOLTES

LLIBRE SOBRE EL CARNESTOLTES

martes, 3 de febrero de 2015

MOTXILLES ESCOLARS....ÚS INADEQUAT?.....NOMÉS UN PROBLEMA DE PES?......



Interessant xerrada a càrrec del Dr. Martorell,pediatra i especialista en medicina de l'esport. Informació i debat sobre "Motxilles escolars... Ús inadequat?....Només un problema de pes?.....




domingo, 1 de febrero de 2015

LA CANDELERA



LA CANDELERA


                                                             
2 de febrer
"SI LA CANDELERA PLORA, L'HIVERN ÉS FORA ...     SI LA CANDELERA RIU, EL FRED ÉS VIU"
Així diu la dita popular més coneguda en referència a aquesta festivitat. I quin sentit té? Resulta que el dia de la Candelera, és a dir el dia 2 de febrer, és just el punt mig de l’hivern:  fa tants dies que va començar com els dies que falten perquè s’acabi.
I si fem cas a la dita, segons el dia que faci durant la Candelera climatològicament parlant, sabrem com serà la resta d’hivern que ens queda: si plou aquest dia, la resta d’hivern gaudirem d’una temperatura primaveral. En canvi, si fa sol … no amaguem els abrics perquè encara farà fred fins que no s’acabi aquesta estació.
Orígens de la festa:
En l’època dels romans, coincidint amb aquesta data, se celebrava la festa de la llum, en homenatge a la primavera que ja s’estava acostant. Ja en aquella època es feia una mena de celebració o ritual on es repartien espelmes a tots els assistents per guardar-los de les malalties pròpies d’aquesta època de freds.
Encara ara, a les esglésies, es reparteixen petites espelmes com a senyal d’aquesta celebració.
Una altra tradició lligada a La Candelera és la que relaciona aquesta data (2 de febrer) amb la data termini per desmuntar el pessebre. Així com avui en dia la majoria de gent desmunta el pessebre just quan acaben le