domingo, 23 de marzo de 2014

TOT UN MÓN DINS LA TAULETA

Tot un món dins la tauleta

ARTICLE DIARI ARA.Dissabte 22/3/2014

Entre els 2 i els 3 anys moltes criatures accedeixen de manera habitual a l’‘smartphone’ o la tauleta dels seus pares. A més, el 92,5% dels menors d’entre 11 i 14 anys s’han descarregat alguna aplicació mòbil. Són nadius digitals La canalla del segle XXI arriba amb una tauleta sota el braç

L’Eloi té tres anys. Avui ha convidat a casa seva la seva companya de classe, la Laura. Quan entren a casa, el primer que fa és ensenyar-li un trepant i un martell que agita sense parar, fent molt de soroll. Seria un perill públic si no fos perquè les dues eines són de plàstic. No paren. “¿Els hi ensenyes la tablet de la família?”, proposa la mare de l’Eloi. El nen sap perfectament on es guarda: assenyala una prestatgeria de casa ben alta, on no hi pot arribar si no és demanant-t’ho als pares. Mentre el Miquel Àngel, el pare, l’hi baixa, els nens fan saltirons impacients. Quan l’Eloi la té a les mans, se’n va corrents al sofà, com si portés un gran tresor. El segueix una petita comitiva, la Laura i la seva germana gran, la Raquel, que té 6 anys. Tots tres es transformen. Davant la pantalla, no mouen ni una pestanya.
“Acaba de descobrir una cosa nova, el Tutitu, amb un tren, en anglès, i li encanta”, explica la Rebeca, la seva mare. L’Eloi mira sobretot dibuixos. La Raquel, més gran, ja utilitza aplicacions d’Edu365.cat i busca coses que li interessen, com la cançó que van interpretar per Carnaval. “Quan nosaltres érem petits, si volíem saber alguna cosa la buscàvem a l’enciclopèdia, i potser no hi era”, recorda la mare, que elogia el que el dispositiu aporta però també els dosifica el temps davant la pantalla.
Creixement imparable
L’expansió de la connectivitat mòbil, a través dels telèfons intel·ligents i les tauletes, és un fet. El 2013 es van vendre a tot Espanya 7 milions de tauletes. Segons l’estudi Menores de edad y connectividad en España, que compta amb el suport de la Comissió Europea, entre els 2 i els 3 anys ja són moltes les criatures que accedeixen de manera habitual al mòbil o la tauleta dels seus pares. L’entorn de les aplicacions mòbils, les aplis, també s’ha convertit en un bon negoci infantil. El 92,5% dels menors d’entre 11 i 14 anys se n’han descarregat algun cop, indica el mateix estudi.
Com ha passat de manera tradicional amb el món de les pantalles, sigui la televisió o l’ordinador, hi ha veus que alerten sobre el risc que aquests dispositius facin els nens més passius o els aïllin. Ara bé, la portabilitat i la connectivitat trenquen amb aquests tòpics. Els pares també dubten sobre a quina edat és convenient que els nens comencin a utilitzar els dispositius mòbils.
“Sóc dels més optimistes que trobareu: el tema no és quan han de començar a utilitzar-los, si no quan els podem deixar sols fent-ho, perquè cal estar amb ells”, explica Dolors Reig, psicòloga social especialitzada en educació i xarxes, i coautora de l’informe de Telefónica Els joves a l’era de la hiperconnectivitat, tendències, claus i mirades. Un dels fets diferencials d’aquests dispositius és que els donen una gran oportunitat d’aprendre a aprendre. “Viuen en un món en què el feedback és més important que mai, estan exposats a molts estímuls informatius, i que des de ben petits aprenguin a gestionar aquesta gran càrrega informativa, a ser actius, és molt positiu”, diu Reig, que, d’altra banda, també creu que és molt important que no deixin de fer activitats com ara esport, escriure o altres extraescolars.
Entreteniment digital
A la tauleta el nen es veu obligat a triar els continguts. “Però és l’adult qui millor li pot ensenyar a aplicar el criteri. En el seu temps de lleure, triar jocs i vídeos el pot ajudar a desconnectar”, afirma la psicòloga Dolors Reig. N’hi ha de tot tipus, de bons i de dolents. La clau és ajudar-lo a triar amb criteri. Hi ha aplis molt atractives que combinen lleure i educació. Segons el terme anglosaxó, es tracta d’e dutainment (educar mentre s’entreté).
“Quan toques, veus, sents i fas aprens més”, afirma Gemma Malet, cap de projecte de La Factoria, una empresa ubicada a Cabrianes (Bages), present també a Alemanya i als Estats Units. Ha desenvolupat una de les aplicacions per a nens de 6 a 8 anys més destacades per Apple i traduïda a 20 idiomes, Kids Planet Discovery, que permet jugar i aprendre geografia al mateix temps. Una altra de les seves creacions més destacades és l’aplicació MakerPF, que permet que nens i adults desenvolupin els seus propis continguts. “Ensenya al nen a fer un discurs amb les noves tecnologies que trenca la idea del llibre com a únic vehicle narratiu”, explica Malet.
La ‘tablet’ entra a classe
Des de P-3 fins a acabar primària, tots els alumnes de l’Escola Jacint Verdaguer de Castelldefels tenen la seva tauleta. Als més petits, igual que aprenen a penjar l’abric o a cordar-se les sabates, també se’ls ensenyen les rutines més bàsiques relacionades amb la tablet : a cuidar-la, a carregar la bateria i a anar amb compte de no trencar-la. A partir d’aquí, els professors els ajuden a fer servir les seves primeres aplicacions, per aprendre colors, formes o el món animal, entre moltes altres coses. “Comencen des de petits perquè és important mantenir una línia d’escola i perquè vagin evolucionant, però aprenen molt ràpid. Cal tenir en compte que molts ja tenen el referent de l’smartphone o la tauleta a casa”, explica Glòria Ruiz, directora de l’Escola Pública Jacint Verdaguer, que té una sola línia. Els pares paguen l’aparell, però el cost és l’equivalent al que altres escoles paguen pels llibres. Encara que substitueixi els llibres de text, no vol dir que no toquin paper. “No eliminem materials, si no que sumem, també tenen lectures en format paper o treballen la grafomotricitat”, explica Ruiz.
Tots els materials dels projectes que treballen a classe estan al núvol i es gestionen a través d’una plataforma a la qual tenen accés alumnes i professors. “El concepte del mestre com a transmissor de continguts és part del passat”, afirma Francesc Morillas, mestre de l’escola. “Els alumnes són els protagonistes actius, a P-4 i P-5 ja saben com fer les seves pròpies cerques”, explica Morilles. Lluny del tòpic que relaciona pantalles amb passivitat, “els alumnes estan més quiets quan miren la llibreta que quan treballen amb la tauleta, perquè precisament es tracta d’un dispositiu que els permet moure’s”, afegeix. Per exemple, a classe de matemàtiques, quan estudien els angles, utilitzen una aplicació amb la qual ells mateixos fan fotografies en què poden trobar tot tipus d’angles i formes geomètriques. Un cop han assenyalat els angles que hi ha a la seva foto, la pengen al núvol, on els professors poden veure i avaluar els treballs dels alumnes. A més, com que hi ha pissarres electròniques, fins i tot poden projectar el que han fet per ensenyar-ho i explicar-ho a la classe. “Es potencia molt que sàpiguen exposar els seus treballs i els seus criteris”, diu Ruiz.
Dos reptes són la seguretat de les dades del propi alumne i evitar que la tauleta es converteixi en un element de distracció durant la classe. “No poden sortir del domini de l’escola ni de les aplicacions a les quals els donen accés”, explica Morillas. En tot moment el professor pot tenir accés a l’aparell de cada un dels alumnes.

miércoles, 19 de marzo de 2014

ANUL.LEM LA CALÇOTADA FAMILIAR


Us comuniquem que,hem decidit anul·lar la calçotada familiar que,
des de l'escola i l'AMPA, havíem organitzat per aquest diumenge.

El motiu és la escassa  participació de la gent convocada; només s'han adquirit 14 tickets..

La idea de tornar a organitzar una trobada familiar es remunta a fa 2 anys arrel del dinar que vam organitzar per la cel·lebració del 75è aniversari de la nostra escola;uns quants pares ens van fer el comentari que caldria i seria bo i agradable fer una trobada de pares,fills ,mestres....un cop l'any per compartir una bona estona i passar unes hores junts.

No ha tingut èxit.....
Continuem treballant pels nostres fills!!
La Junta de l'AMPA Sant Martí

viernes, 14 de marzo de 2014

ALERTA PER L'EXCÉS DE PES DELS NENS

Un estudi de la Fundació Thao diu que un de cada cinc infants d’entre 3 i 5 anys té sobrepès o obesitat

L’excés de pes entre els més petits és “preocupant”, ja que un nen amb obesitat té més possibilitats de ser un adult amb problemes de pes. Per això cal actuar des de la primera infància. “Un terç dels nens que tenen obesitat abans dels cinc anys la continuaran patint quan acabin l’etapa escolar, als 12 anys, perquè l’obesitat és una malaltia tenaç: quan s’instaura és difícil de reduir i tendeix a créixer”, advertia ahir Rafael Casas, director científic de la Fundació Thao.
Aquesta entitat sense ànim de lucre realitza anualment un estudi sobre la salut dels més joves. Els resultats mostren que l’excés de pes és un problema creixent. Un de cada cinc nens d’entre 3 i 5 anys (un 20,7%) té sobrepès o obesitat. “És greu perquè la salut ve determinada pels hàbits de vida que s’adquireixen abans dels 3 anys. Per això és important actuar per frenar l’obesitat en aquesta franja d’edat”, afegia Casas.
L’estudi es va fer durant el curs passat entre gairebé 29.000 nens de quinze municipis de l’Estat, nou d’ells a Catalunya. Les dades indiquen que el 28,4% dels nens d’entre 3 i 12 anys tenen sobrepès o obesitat -un 21,3% té sobrepès i un 7,2% té obesitat-. Entre els menors d’entre 3 i 5 anys la prevalença del sobrepès és del 14,9% i la de l’obesitat és del 5,8%. “L’obesitat segueix sent un dels reptes més grans als quals s’enfronta actualment la salut pública”, va destacar Henri Garcia, president de la Fundació Thao.
Els pares, responsables
Les causes de l’obesitat i el sobrepès són multifactorials. No obstant, la falta d’exercici físic, una mala alimentació i dormir un nombre d’hores insuficient són factors que augmenten la probabilitat de patir excés de pes. La Fundació Thao alerta de la necessitat d’actuar des de l’embaràs per reduir les taxes de sobrepès, ja que les dones que fumen durant l’embaràs i les que augmenten excessivament de pes tenen més possibilitats de tenir nens amb sobrepès. La lactància materna també prevé l’obesitat en el nadó i la Fundació Thao recorda que la introducció de l’alimentació complementària abans dels 4 mesos pot derivar en sobrepès. També recomana que s’eviti la sobrealimentació dels nadons. De fet, són els pares els responsables d’inculcar hàbits de vida saludables als nens des de ben petits.
Un exemple: els pares tendeixen a fer menjar més del compte els nens petits. “Si s’insisteix perquè mengi, el nen perdrà el senyal intern de sacietat, que està genèticament determinat, i menjarà en el futur més del que caldria”, alertava Casas. Un altre factor a combatre, segons l’estudi, és la neofòbia alimentària. Els nadons refusen els gustos nous i hi ha pares que llavors redueixen la ingesta d’aquests aliments.

sábado, 8 de marzo de 2014

APRENDRE A L'HORA DE DINAR







L’Enric baixa al menjador uns minuts abans de l’hora de dinar. Com a cap de taula, és l’encarregat de posar correctament els coberts a banda i banda del plat, col·locar els gots i els tovallons i seure al seu lloc mentre espera que arribin els altres alumnes. Durant el dinar ha de supervisar que els seus companys utilitzin els coberts en ordre cronològic, que mengin amb la boca tancada i sense fer soroll, que no s’aixequin de la cadira i que s’eixuguin la boca abans i després de beure aigua. Si té algun problema ho comunicarà al Xavi, el representant de la seva classe, que, al seu torn, ho transmetrà a l’Alexandra, la representant general del menjador.
A l’Escola Garbí Pere Vergés de Badalona l’hora de dinar és un dels moments més importants del dia. Un espai distès i de relació social on els alumnes posen en pràctica hàbits, rutines i normes de comportament per aprendre a “saber estar” en qualsevol context fora de l’àmbit escolar: “L’estona de menjador no és un servei que oferim als pares, sinó que està integrat dins el projecte educatiu del centre. El tenim molt ben definit -explica Carles Suero, el director de l’escola-. Aprofitem aquest temps perquè l’alumne desenvolupi totes les competències transversals que durant les hores lectives no pot posar en pràctica”, afegeix.
I és que a la Pere Vergés el menjador és l’àgora, la plaça pública, on passen les coses importants. Un espai que cuida tant el fons com la forma i on es té especial atenció per l’estètica: “El senyor Pere Vergés, pedagog, sempre deia que abans de ser savi s’ha de ser persona -apunta Maria Assumpció Llagostera, coordinadora de primària-. Per això aquí l’estètica del dinar és molt important”, afegeix. I aquesta sensibilitat és present en múltiples detalls: els tovallons i les estovalles són de roba, els alumnes aprenen a pelar la fruita amb forquilla i ganivet, s’ha de seure correctament a taula (amb les dues mans sobre la taula i l’esquena recta), els menjars tous (croquetes, truita, llegum o pasta) s’acompanyen amb un bocí de pa que s’ha trencat prèviament amb les mans, i s’ha d’entrar al menjador pentinat i amb les mans netes.
Són tants els aprenentatges que l’alumne assoleix que les hores de menjador adquireixen la mateixa rellevància que una estona lectiva curricular: “Qui té un càrrec de representant de menjador està treballant les seves capacitats de lideratge, perquè té una responsabilitat que no pot obviar, i qui és cap de taula ha de treballar un vessant de servei i humilitat per aconseguir que als seus companys no els falti res”, apunta Suero. Un altre tret distintiu és que són els mateixos tutors els que dinen amb els alumnes: “Això és altament beneficiós per als adolescents perquè el tutor conviu amb ells i, per tant, aconsegueix coneixe’ls una mica millor. I com més bé els conegui, més aprendran els alumnes dins l’aula”.
Com a àgora de l’escola, el menjador també és l’espai on es treballen les festes i les tradicions populars, ja sigui llegint un poema en veu alta abans de començar l’àpat o amb el mateix menú.
Tast ecològic
A l’Escola Can Besora de Mollet del Vallès avui per dinar hi ha trinxat de bleda, carbassa i patata amb sèsam torrat; lasanya de llenties i blat forment amb beixamel, i un iogurt de postres. Una opció potser arriscada per a un menú escolar però que els alumnes accepten i es mengen sense cap problema. Quan els parlen de “blat forment” els més petits no s’estranyen. Saben que és de Cal Pauet, una masia entre Solsona i Berga, al Berguedà, on fa anys van decidir cultivar-lo per recuperar blats antics i amb més nutrients. També saben que el seu principal ús és la farina, que serveix per fer pa, però que ells se’l mengen escairat, com si fos un arròs: “El blat forment ha estat un dels aliments que hem treballat com a protagonista del mes. Per això el coneixen tant”, explica la coordinadora de menjador del centre.
El producte -ja sigui peix, verdura, fruita o un tipus de blat-és l’eix del projecte educatiu del menjador d’aquest centre públic, que des de fa quatre anys ha apostat per elaborar un menú a partir d’ingredients frescos, ecològics, de proximitat i de temporada. “El taller de l’ingredient ens permet treballar molts vessants: des de la proximitat del producte (d’on prové, qui l’ha collit, com ens ha arribat a la cuina de l’escola) fins a la seva temporalitat i estacionalitat (en cas que sigui una verdura o fruita), passant per la forma, l’olor i la textura que té o les maneres com el podem cuinar”, afegeix.
El menú, que subministra l’empresa de menjadors escolars ecològics Ecomenja, es basa en la dieta mediterrània -a partir del cereal, el llegum i la verdura- i aposta per coccions respectuoses amb els aliments per tal de garantir el màxim de nutrients. Ja sigui una hamburguesa de conill, un cuscús amb verdures, un lluç fresc al forn o una truita d’espinacs amb amanida, són pocs els nens que no s’acaben el que els posen al plat: “Els encanta el peix, i tot el que tenim és fresc! Els nens aprenen a distingir els tipus de peix i a identificar les espines, sempre sota la supervisió d’un monitor”, diuen.
De temporada
L’Escola Can Besora va ser un dels primers centres on Ecomenja va començar a incorporar un menú amb producte ecològic i de proximitat. Sandra de Castro, formadora i supervisora de monitoratge de l’empresa, destaca l’evolució que han fet els alumnes pel que fa al coneixement i l’interès pel menjar ecològic i de proximitat: “Al principi els nens rebutjaven els productes que no coneixien. A poc a poc i gràcies a la formació pedagògica de l’equip de monitors i de l’equip de cuina hem aconseguit que mengin a gust i valorin la qualitat d’aquest menú en favor del seu propi desenvolupament”, explica.
“Treballem amb un 95% de producte ecològic i un 60% de proximitat, amb voluntat que aquest percentatge creixi en un futur -explica Joan Maria Ribas, xef i responsable d’Ecomenja-. Cada centre té el seu pagès de proximitat, cosa que permet als alumnes treballar la procedència del producte, la seva estacionalitat, etc.”, afirma.
Des de 9Natural Cuina, una empresa de gestió de servei de menjador amb producte de proximitat i ecològic, Joan Vides i Núria Ripoll aposten per la mateixa filosofia pedagògica: “Eduquem per alimentar persones, perquè els alumnes adquireixin hàbits saludables que els beneficiaran en un futur -explica Ripoll-. Aprenen a tastar nous sabors i textures, adquireixen hàbits saludables, es familiaritzen amb la procedència dels aliments, i tot plegat sense intermediaris, tractaments químics, pesticides ni herbicides”, conclou.

jueves, 6 de marzo de 2014

ELS ADOLESCENTS CADA COP BEUEN MÉS



L’alcohol és la droga que més consumeixen els joves, que beuen la seva primera copa als 13,9 anys. L’edat d’inici no varia, més aviat puja lleugerament -fa dos anys estava en els 13,7 anys-, tot i que encara es considera massa precoç. En canvi, però, sí que augmenta el consum. El 83,9% dels estudiants d’entre 14 i 18 anys diuen que han provat l’alcohol -nou punts percentuals més que fa dos anys-, el 81,9% diuen que n’han consumit en l’últim any i un 74% en l’últim mes, segons dades de l’Enquesta Escolar sobre Ús de Drogues en Estudiants d’Ensenyament Secundari (Estudes) que du a terme el ministeri de Sanitat.
El consum excessiu d’alcohol, sobretot entre els joves de 14 i 15 anys, preocupa les autoritats sanitàries. I més si es té en compte que “entre els menors de 16 anys qualsevol consum es considera de risc”, alerta Joan Colom, metge de l’Agència de Salut Pública de Catalunya i responsable de les polítiques de drogodependències de la Generalitat. “Pensem que entre els 14 i els 18 anys hem de tendir al consum zero d’alcohol”, afegeix Colom.
L’enquesta desvela que sis de cada deu estudiants s’han emborratxat algun cop, cinc de cada deu ho han fet l’últim any i tres de cada deu l’últim mes. La freqüència i la intensitat del consum augmenten amb l’edat, i amb 17 anys el 63% dels estudiants s’han emborratxat l’últim any. També preocupa el patró de consum: ingesta massiva d’alcohol. El delegat del Plan Nacional de Drogas, Francisco Babín, va alertar de l’arrelament del botellón entre els menors -la meitat n’han fet algun en l’últim mes- i de l’elevada freqüència de les borratxeres: “S’està generalitzant un model d’oci entre els estudiants basat en el consum d’alcohol”. I són les noies les que més s’emborratxen.
A Catalunya el botellón és menys popular, però, en canvi, guanya terreny el que es coneix com a binge drinking, és a dir, beure de manera ràpida i intensiva: cinc o més copes en un curt espai de temps. I és el consum de risc més propi dels joves. “L’alcohol està associat amb el divertiment i la desinhibició, la festa i el grup, i va acompanyat d’una baixa percepció de risc”, alerta Colom. El tenim tan integrat en la vida social que no el percebem com un perill, però està darrere de prop de 250 problemes de salut. Els joves en consumeixen en cap de setmana -sobretot cervesa, combinats i licors de fruita- però un 2,1% en consumeixen diàriament. A més, hi accedeixen amb molta facilitat. En compren en supermercats i bars, tot i que està prohibit vendre’n als menors. De fet, el govern espanyol prepara una llei per limitar-ne l’accés.
Baixa el consum de cànnabis
Pel que fa a la resta de drogues, l’estudi confirma la tendència descendent en el consum de cànnabis -ha baixat un 36% en l’última dècada- i de cocaïna -s’ha reduït un 60%-, tot i que augmenta el dels hipnosedants, que és, per darrere de l’alcohol, el tabac i el cànnabis, la droga més consumida pels menors. El descens en el consum de tabac s’ha estabilitzat, mentre que el consum d’amfetamines, al·lucinògens i èxtasi es manté en nivells molt baixos.

lunes, 3 de marzo de 2014

COL.LABORACIÓ ECONÒMICA DES DE L'AMPA PER L'ESCOLA



Aquest curs 2013-2014 des de l'AMPA s'ha col.laborat adquirint els nous llibres de medi de 3er i 4art curs per un valor de 3.315,31 euros, l'adquisició de 12 ordinadors amb les seves pantalles per un valor de 4.346,17 euros,els regals del Tió per un valor de 167€ , i la compra de filat metàl.lic i tensors pels passadissos d'infantil per un valor de 163,43 euros.

Continuem treballant pels nostres fills!!!!!!