La migdiada: a favor o en contra?
NÚRIA JUANICO Barcelona |
Ataca entre la una del migdia i les tres de la tarda.
Un cansament sobtat, somnolència i, a vegades, un lleu mal de cap
anuncien que el cos necessita una becaina. La migdiada sembla un capritx
per als que no hi estan habituats, però té l’aval de la comunitat
científica, que en canta les excel·lències. “Està comprovat que augmenta
el nivell d’alerta i la concentració, millora l’estat d’ànim i té un
efecte reparador”, assegura la somnòloga de la Clínica Girona, Pilar
Santacana. De fet, els catalans anem curts de son: segons un estudi de
la Fundació d’Educació per a la Salut de l’Hospital Clínic San Carlos de
Madrid (Fundadeps) i l’Associació Espanyola del Llit (Asocama),
presentat al mes de febrer, a Catalunya es dorm una mitjana de set hores
diàries, malgrat que els experts recomanen que com a mínim siguin vuit.
Per això, una becaina al migdia pot ajudar a “recuperar les hores que
falten de son” i carregar les piles per aguantar la resta de la jornada.
Màxim 30 minuts de migdiada
Ara bé, la migdiada té uns límits. “És important que sigui curta”,
afirma Santacana, que, com a màxim, recomana una becaina diària de 30
minuts. Si s’allarga més, s’entra en les fases profundes del son, de les
quals “costa despertar-se” i fa que “et llevis de mal humor”. També cal
tenir en compte que la migdiada és recomanable sempre que no es tinguin
problemes d’insomni, ja que després pot dificultar dormir a la nit.
Per al neuròleg i membre de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de
Catalunya Joan Santamaria, la migdiada és “un suplement que va bé”
sempre que no sigui “ni excessiva ni insubstituïble”. Santamaria admet
que “dormir no és tòxic ni perjudica el cervell”, però si la becaina és
molt llarga i no se’n pot prescindir es converteix en “un indicador de
problemes de son”. El neuròleg alerta que la migdiada pot aparèixer com
una compensació per a les persones que tenen un son curt o fragmentat a
la nit, ja que el migdia “és el moment del dia amb més tendència a
dormir”. Les becaines llargues, sobretot si a la nit es dormen les hores
que toquen, també poden ser un indicador de patir apnees del son, per
la qual cosa Santamaria recomana a aquestes persones que consultin un
metge.
La becaina no engreixa
Internet no és gaire amiga de la migdiada. Per la xarxa corren rumors
de tota mena que vinculen aquesta pràctica amb certes conseqüències
negatives per al cos. A diverses webs i blogs sobre salut, per exemple,
se li atribueixen efectes perjudicials de tot tipus, des que engreixa
fins al fet que incrementa el risc de mort prematura. Tot i això, tant
el neuròleg com la somnòloga ho desmenteixen. “Per a les persones sanes
no suposa cap perill, al contrari”, explica Santacana, que subratlla que
durant la migdiada “disminueix el ritme cardíac i la pressió arterial,
de manera que hi ha menys risc de mort”.
L’edat té
una incidència directa a l’hora de configurar el patró de son propi. En
les primeres etapes de la vida dormir resulta fonamental, de manera que
la migdiada té molt de pes en la rutina dels més petits. A mesura que
ens fem grans, els períodes de vigília augmenten i s’adopta una pauta
compartida per la majoria de la població: descansar de nit i treballar
de dia. Ara bé, aquest patró es torna a modificar quan s’arriba a edats
avançades, en què és habitual tenir un son fragmentat i despertar-se
sovint durant la nit. Així, per a la gent gran les becaines són
recurrents, en part gràcies al fet que estan jubilats i, per tant, “se
les poden permetre”, apunta Santamaria.
El sol és el
principal culpable que la migdiada hagi arrelat, des de temps
ancestrals, a l’estil de vida mediterrani. Dormir una estona curta
després de dinar està molt relacionat amb el clima i amb el passat
agrícola de la societat. “Per aprofitar al màxim la llum natural, es
començava a treballar a primera hora del matí i no s’acabava fins que se
n’anava el sol”, assenyala el director de l’Institut Universitari
d’Antropologia de la Universitat Catòlica de València, Pablo Vidal.
Aquest ritme de vida implicava “una becaina necessària durant les hores
de més calor”, és a dir, entre la una del migdia i les tres de la tarda.
Dues hores per dinar
Tot i que les feines al camp han quedat enrere per a bona part de la
població, actualment encara ens guiem pels horaris agrícoles. “Les
pauses per dinar són molt més llargues que a la resta de països
europeus”, diu Vidal, que també ho atribueix a “la cultura de menjar
sense pressa, per gaudir d’aquest moment i convertir-lo en una estona de
converses i trobades”. I, encara que s’atribueix a l’estat espanyol la
patent de la migdiada, aquesta pràctica també és present “a Portugal i
al sud de França i Itàlia”, afirma l’antropòleg. De fet, la fama que
s’endú Espanya com a pare de les becaines no és precisament bona. Segons
els europeus, aquest costum defineix els que el practiquen “com a
ganduls i mandrosos” i ha creat una imatge negativa del país.
Segons Vidal, en alguns indrets d’Europa no s’entén per què es fa
migdiada, en bona part perquè els seus horaris són diferents. “A països
com Suècia i Noruega, les jornades laborals acaben a les tres de la
tarda”, explica Vidal, de manera que, en aquest context, “la migdiada no
té sentit”. Però el tòpic també perd força si s’analitzen els hàbits
des de les xifres. Segons dades de Fundadeps i Asocama, un 56,3% dels
catalans no fan mai migdiada i només un 17,1% en fan cada dia. Al
capdavall, per a la majoria, les becaines acaben sent un costum que, com
a molt, es pot fer realitat el cap de setmana.
Una becaina a la feina
Treballar lluny de casa, amb horari intensiu o amb poca estona per
dinar pot representar un obstacle per a la migdiada. Però algunes
empreses han descobert que aquesta pràctica, en lloc de restar
eficiència als seus treballadors, fa que siguin més productius. Per
això, companyies com Nike, AOL, Google i MRW ja perceben les becaines
com un dret laboral i incorporen, a les seves oficines, espais per
descansar després de dinar. Al Japó aquesta pràctica també ha anat
guanyant força, fins al punt que han sorgit establiments específics per
fer la migdiada.
Si bé a Catalunya els espais
comunitaris on fer una becaina escassegen, existeix una iniciativa que
permet descansar després de dinar sense haver de tornar a casa. Es
tracta de ByHours, una plataforma virtual per llogar habitacions d’hotel
durant tres, sis o dotze hores. El projecte va sorgir davant el fet que
“no tothom necessita reservar una nit sencera als hotels” i, alhora,
per fer front a “la desocupació de moltes habitacions durant el dia”,
explica el fundador de ByHours, Christian Rodríguez. Dos anys després
d’haver posat en marxa la plataforma, Rodríguez afirma que “la franja
d’una del migdia a quatre de la tarda és la que té més èxit”. Ara bé,
els clients que l’utilitzen presenten dos perfils diferents. D’una
banda, ByHours dóna servei a executius que viatgen per feina i han de
passar un dia sencer a una ciutat que no és la seva. “La majoria tenen
reunions al matí i a la tarda, de manera que aprofiten per llogar una
habitació al migdia on poden dinar, dutxar-se i descansar”, assenyala
Rodríguez. D’altra banda, la plataforma també és útil per a les persones
que treballen a Barcelona però viuen lluny de la capital catalana i
tenen una estona llarga per dinar al migdia. Segons Rodríguez, “no els
surt a compte anar fins a casa i tornar: en canvi, a l’hotel poden fer
una becaina i reprendre la feina amb energia”.
Amb
més de 1.000 hotels arreu d’Europa, el fundador de ByHours ha comprovat
que la utilitat de la plataforma varia en funció de la procedència dels
seus clients. “A Londres la franja que més triomfa és cap al vespre”,
admet Rodríguez, que ho atribueix al fet que “la gent va a l’hotel a
canviar-se i preparar-se per sortir a sopar a fora, ja que no té temps
de passar per casa”.
