miércoles, 29 de abril de 2015

EL SON INFANTIL.

El son infantil

Dormir prou hores i beneficiar-se del tot el que aporta un son reparador és fonamental per a la salut i el desenvolupament de les criatures

El son juga un paper molt important en el desenvolupament precoç del cervell i l’aprenentatge dels més petits. “Un nen descansat podrà estar més alerta, content i actiu per a tot tipus d’activitats a què hagi de fer front al llarg del dia, ja sigui menjar, observar, jugar, etc., mentre que si no ha descansat prou, estarà de mal humor i la seva capacitat de concentració baixarà, cosa que li impedirà aconseguir el que es proposa i pot acabar desencadenant moments de frustració”, explica la pediatra Sheila Iglesias.
Aquest neguit és el que sent el Dani, de tres anys i mig, quan la nit anterior no ha dormit prou hores. Pr sort, no passa gaire sovint. Els seus pares, amb molta paciència, han aconseguit inculcar-li l’hàbit de dormir, de manera que entre setmana se’n va al llit a les 9 del vespre i es desperta a 2/4 de 8 per anar a l’escola. “D’ençà que, aquest curs, ha començat l’escola dels grans i no fa la migdiada, arriba a la nit més cansat i no ens costa tant que assumeixi que ha arribat l’hora de fer nones”, explica la seva mare, Estrella Peinado.
Dormir massa o poc
¿Com podem valorar si la criatura dorm més o menys hores del que cal? Tot i haver-hi diverses pautes que serveixen per establir les rutines de son que han de tenir els nens segons la seva edat (com la del quadre de la pàgina següent), cal tenir en compte que són orientatives, ja que cada infant és un món i d’aquí, també, que els marges que proposem siguin tan summament amplis.
En aquest sentit, Iglesias insisteix que no és gens senzill fer un diagnòstic de falta o excés de son: “En edat no escolar, quan els nens encara fan migdiades, moltes vegades poden compensar hores de son dormint en un altre interval horari”. Un cop clars aquests aspectes preliminars, podem enumerar algunes conseqüències de l’excés o la falta de son entre els més petits. Al llibre Dormir sense llàgrimes, la pediatra Rosa Jové subratlla que “la falta de son pot comportar irritabilitat, somnolència, pèrdua de concentració i d’interès pels jocs o poques ganes de relacionar-se socialment...”.
Aquesta irritabilitat és la que, com dèiem abans, acusa més l’Estrella quan el Dani no dorm les 10-11 hores diàries que necessita a la nit, o si varia puntualment les rutines de son. “Quan la nit anterior no ha dormit les hores que necessita, el Dani es mostra molt alterat. Rondina per tot i es posa a mil per hora, fins al punt de posar-se a saltar per sobre dels sofàs o dels llits, cosa que sap que no s’ha de fer”, assegura la seva mare. Quan no ha dormit prou, “també es mostra més maldestre i ensopega, perd l’equilibri i cau més sovint”, afegeix.
Pel que fa a l’excés de son, el primer que cal fer és diferenciar si ens trobem davant d’una hipersòmnia (excessiva somnolència) o d’una narcolèpsia (atacs de son incontrolables que no es poden combatre). L’excés de son és molt poc freqüent i, si apareix, és a partir dels 10 anys, “desencadenant episodis de falta d’atenció, hiperactivitat important després de migdiades improvisades, malestar clínic (fatiga, irritabilitat, etc.), molèsties oculars (visió borrosa, picor d’ulls, etc.), badalls freqüents...”, explica també Jové al seu llibre.
El son en els nadons
Que el nadó no dormi prou hores és un problema que angoixa, i molt, els pares primerencs. Quines normes s’han de seguir especialment al peu de la lletra i en quines altres es pot ser més flexible? Sheila Iglesias recomana, en primer lloc, “escoltar bé cada família i veure què expliquen, perquè moltes vegades el que per a una família és motiu d’angoixa i de consulta al pediatre, una altra família ho viu com a normal”. Per a la pediatra, “la millor opció serà la que permeti als pares estar convençuts i a gust amb el que fan, a més de permetre’ls a tots (pares i fills) dormir al màxim de bé”. “Cada família ha de ser coherent, igualment, amb el seu estil de fer i educar, i el pediatre ha d’aconsellar pautes en la línia que demanin els pares”, afegeix Iglesias.
Què podem fer en aquells casos en què els nadons es desperten molt sovint durant la nit o que dormen més durant el dia que durant la nit? El primer que cal tenir clar és que es tracta de conductes que entren dins de la normalitat. “Fins als set mesos el son dels nadons canvia molt, ja que han d’anar adquirint les fases del son, així que és molt normal que es despertin sovint”, afirma Iglesias. També demana un cert temps diferenciar entre la nit i el dia, i es despertaran molt sovint per poder menjar, que és una necessitat vital tenint en compte que un nadó triplica el seu pes durant el seu primer any de vida.
Entre els quatre i els set mesos, el nadó ja diferencia entre nit i dia i ja començarà a tenir totes les fases del son -fins ara només en tenia dues-. “En aquest interval el nadó serà capaç d’unir diversos cicles del son, però alhora també es despertarà entre un cicle i un altre i no sabrà tornar a adormir-se sol: és un aprenentatge que s’ha d’anar adquirint i alguns nens ho fan més ràpid, però tots ho acaben fent”, subratlla Iglesias.
Les rutines, clau
Hi ha opcions per facilitar que el nen s’adormi sol, però cal tenir clar que, sobretot al principi, necessitarà l’acompanyament dels pares. Com vèiem abans és un aprenentatge que requereix temps, tant als progenitors com a les criatures. En aquest tràngol, establir unes rutines des de ben petits facilita molt l’hàbit d’anar a dormir sense que aquest moment es converteixi en un malson per als pares o els fills.
L’Estrella, que ara està molt més tranquil·la veient que el seu fill dorm gairebé tota la nit d’una tirada i que assumeix que cap allà les nou del vespre toca ficar-se al llit, confessa que quan el Dani era un nadó “el tema que s’adormís ell sol o que es tornés a adormir quan es despertava a la nit era un maldecap”. Amb el temps i establint una rutina, en els últims mesos tot ha sigut més fàcil per a tots tres, pares i fill, “tot i que -insisteix- el cansament que arrossega al final del dia ara que ha començat P3 a l’escola i que entre setmana no fa la migdiada” hi ajuda molt.
En el cas de la família Real-Peinado, la rutina prèvia a anar a dormir consisteix a banyar-lo, posar-li el pijama, sopar mentre a casa cada cop queden menys llums encesos, anunciar-li que aviat haurà d’anar al llit, apagar la tele, recordar-li que anem al llit, rentar-se les dents, agafar el seu peluix favorit, que és un ó s panda, i ficar-se al llit, on la seva mare de vegades li explica un conte o li canta una cançó.

TEMPS DE SILENCI. EL MEU FILL JA NO M'EXPLICA RES.

Temps de silenci. El meu fill ja no m’explica res

Arriba una edat en què la comunicació entre pares i fills canvia. És una etapa complicada que demana un esforç a tothom per poder passar-la de la millor manera possible

L’adolescència és el període de la vida que segueix a la infància i precedeix l’edat adulta, una fase de reflexió i abstracció dels joves, que modifiquen el seu sistema de comunicació no només en el contingut sinó també fent un ús d’estructures gramaticals i de noves expressions que els acosten als amics i generen un cert distanciament respecte al nucli familiar.
Almudena Urbano, psicòloga i membre del grup de recerca del Col·legi de Psicòlegs de Catalunya, assegura que amb la pubertat (12-13 anys) hi ha un distanciament dels fills: “És normal, és una etapa de recerca i construcció de la seva personalitat i identitat, una fase evolutiva per la qual tothom ha de passar, és saludable. Si no hi hagués aquest allunyament relatiu els fills serien dependents, no tindrien fortalesa ni autonomia”. Per als pares resulta difícil, especialment perquè al final de la infància (8-9 anys) solen fer-se moltes activitats junts i el canvi que suposa l’adolescència és considerable.
La psicòloga Urbano recomana que els pares intentin prendre perspectiva, posar-se al lloc del fill per entendre’l i acceptar la nova situació, que facin memòria de la seva adolescència i recordin que més o menys feien el mateix: també van viure aquest moment de ruptura generacional.
La Josefa i el Cisco diuen que la comunicació amb els seus fills, l’Oriol (20) i l’Esther (16), ha canviat: “Hi ha moltes circumstàncies que fan que canviï, són més independents i tenim horaris diferents. Intentem coincidir a l’hora de sopar però no sempre ho aconseguim. Els caps de setmana ja no són tan familiars. Ells queden amb els amics i surten, i nosaltres també els aprofitem per recuperar temps i espai com a parella. És un dels avantatges que té aquesta nova etapa”. Ho expliquen amb la tranquil·litat de qui accepta que és el que toca: l’evolució natural dels fills que es fan grans i busquen el seu espai. Però també recullen els fruits de la feina feta fins ara. Són una família acostumada a parlar les coses, amb unes normes i exigències que han de respectar tant els grans com els petits. Malgrat tot, la Josefa reconeix que a vegades és complicat tenir una conversa amb els fills i sembla que fa interrogatoris amb pregunta-resposta concisa, sense aconseguir una frase sencera. La tecnologia s’ha convertit en una eina útil: “Hi ha moments en què ja veus que no t’explicaran res; en canvi amb el WhatsApp podem parlar més tard, sense pressió, i van perfilant la informació”.
Primer, confiança
Cristina Gutiérrez, codirectora de la Granja Escola de Santa Maria de Palautordera, assegura que la clau per tenir una bona comunicació és la confiança. “Per poder confiar en algú l’has de conèixer de veritat i és bo començar des de ben petits. No n’hi ha prou preguntant com ha anat l’escola; nens i pares han d’explicar com se senten. I si els grans tenim dificultats, no les amaguem, expliquem-los com les resolem perquè els fills aprenguin de la nostra experiència”.
Aquest coneixement farà que no hi hagi tanta desconnexió quan arribi l’adolescència i els pares podran viure el procés des de la tranquil·litat de saber com són els seus fills. La psicòloga Urbano coincideix en la importància de fomentar l’expressió de les emocions. “Si els adults també diem el que sentim, sense culpabilitzar, aconseguim acostar-nos als nostres fills, i alhora servim de model perquè ells s’animin a fer el mateix”.
Els pares, a prova
L’Albert té 14 anys, és el germà gran, el mitjà en té 11 i el petit 6. Els seus pares, la Maite i l’Eduard, diuen que hi ha una diferència clara entre ell i els més petits. “Potser el fet de ser un noi ho porta implícit, però és reservat. Pel que veiem les seves amigues són més extravertides. Els seus germans expliquen més coses, però imaginem que a mesura que es vagin fent grans compartiran menys i s’aniran tancant més”.
Expliquen contents que parlen bastant entre tots. L’Albert és familiar, li agrada estar amb els seus germans i tenen complicitat, però no deixa de ser un adolescent i qüestiona el que diuen i fan els altres, sobretot els pares. La Maite reconeix que té la sensació que els posa a prova constantment, “amb el que dius i fas, per què ho fas i com ho fas, que tu havies dit, que no és així, etc.” “És molt cansat -assegura- que et desafiï constantment, has d’estar alerta. Sobretot té molta rivalitat amb el pare. Fins i tot de vegades és foteta amb els germans. Ell busca el seu espai, el seu lloc al món, i ho fa en part a través de la confrontació. Creu que és prou gran perquè no hagis de dir-li res, entre altres coses perquè tu també t’equivoques”.
Els pares han de ser conscients d’aquesta percepció que tenen els adolescents d’ells mateixos, ja no són nens i no volen que els tractin com si ho fossin. Per tant, és un bon moment perquè tinguin una participació més activa a l’hora de prendre decisions a casa. S’ha de començar a negociar amb ells, flexibilitzant els límits, però deixant clars quins són els rols i les responsabilitats. Segons la psicòloga Urbano, és una oportunitat per donar-los veu. “Donant valor a la seva opinió augmentem la seva autoestima, enfortim la seva identitat i alhora els podem conèixer millor: saber què pensen i què volen”.
Ambient propici
La Maite explica que intenten crear un ambient familiar perquè l’adolescent de casa no es quedi aïllat. “Quan notes que està moix el convides a fer alguna cosa, qualsevol excusa és bona, encara que sigui anar a comprar i fer un gelat. A mesura que passa el temps es va relaxant i obrint. De mica en mica t’ho va explicant i entens per què està d’aquella manera”. Per a la psicòloga aquesta és l’actitud que han de tenir els pares: crear situacions de confiança i seguretat perquè els nois s’animin a dir com estan. “És important que els pares es fixin en què diuen i com ho fan. De vegades estan tan preocupats pel que està passant que es tornen més exigents i rígids, i així el que aconsegueixen és que els joves s’allunyin encara més o es tanquin en banda”, apunta Urbano.
L’Oriol i l’Esther segueixen anant de vacances amb els pares i aquells dies són un bon moment per trobar espais per compartir, amb la tranquil·litat que suposa que desapareguin les obligacions quotidianes que destorben. “Només queden les relacions, tots quatre fem coses junts, tenim temps per conversar”, diu la Josefa.
Les dues famílies coincideixen: miren al seu entorn i els seus fills responen al patró de l’edat. Són petits adults que estan creant una identitat pròpia i això suposa molts canvis, que no sempre són fàcils. És important que els pares tinguin clar que si busquen una bona comunicació amb els fills han de ser pacients i creatius; buscar activitats que agradin a uns nens que ja no són tan nens i propiciar espais comuns per compartir.

EL LÍMIT DELS VIDEOJOCS. ELS EXPERTS RECOMANEN FORMCIÓ ALS PARES I DIÀLEG AMB ELS FILLS.

El límit dels videojocs. Els experts recomanen formació als pares i diàleg amb els fills

En un moment en què les pantalles ocupen bona part de les estones d’oci d’infants i adolescents, és ben viu el debat sobre on s’ha de fixar els límits quan parlem de videojocs i noves tecnologies

“Oi que mai portaries un nen de 8 anys a veure La matança de Texas al cinema, o no li deixes posar els dits a l’endoll perquè és molt perillós? Doncs amb els videojocs passa el mateix. La màquina no és dolenta en si, ni els continguts tampoc. Els problemes apareixen quan no hi ha límits en l’ús que se’n fa, ja siguin d’edat, d’horari o de les capacitats del jugador, i fins i tot hi ha un gran desconeixement de l’entorn digital i els videojocs per part dels adults”. Així de clar ho exposa el doctor en enginyeria informàtica Òscar Garcia, director acadèmic de l’Escola de Noves Tecnologies Interactives (ENTI), creada el 2013 i adscrita a la Universitat de Barcelona.
Garcia, que es defineix com un gamer (jugador) apassionat, defensa que els videojocs són una “eina molt útil per a l’aprenentatge perquè es basen en el fet de resoldre problemes, com en la feina dels adults, i ajuden a potenciar habilitats com prioritzar, el multitasking, la perserverança, la capacitat de decisió o l’arriscar-se i decidir-se en un moment determinat”.
“Els pares o els docents han de perdre la por, informar-se bé de les característiques dels jocs i incorporar en el seu dia a dia tot el potencial que tenen per al món de l’aprenentatge -diu Garcia-. Els jocs es quedaran i els hem d’aprofitar tan bé com puguem, i fins i tot parlar-ne amb els fills de manera relaxada”. Garcia, que té un postdoctorat en tecnologia de l’entreteniment, reconeix que un “bon aprenentatge ha de ser vivencial i prioritza la individualització”. “L’experiència ha de ser memorable, ha de generar plaer, no ha de ser miserable. Per això quan ens ensenyen continguts de manera obligada no els retenim. En canvi, quan jugues a un videojoc, adaptat a l’edat i a les teves capacitats, és memorable perquè descobreixes nous conceptes, hi entra la fantasia i les teves decisions són importants, dins la teva llibertat”, subratlla.
Garcia també recomana que a l’hora de buscar jocs es tinguin en compte els que es coneixen com a aplicats, que tenen un rerefons educatiu i que serveixen per disfrutar mentre s’aprenen coses de diverses disciplines, com de construcció i arquitectura ( Minecraft ), geografia i història ( Battlefield, Age of empires ) o salut ( Re-mission, sobre la lluita contra el càncer), entre d’altres.
La negociació, clau
Manel Llovera i Carmina Roca són pares del Joan, de 14 anys; la Clara, de 12, i el Toni, de 9. A casa tenen diferents plataformes de jocs: ordinador, Wii, Play, mòbils, iPad i Nintendo i a tots els agrada la pantalla. Llovera reconeix que com a pares han hagut de marcar uns límits clars: per exemple, que només hi ha videojocs quan s’han acabat les tasques escolars i de la casa, o que a l’hora de sopar -quan coincideixen tots plegats- s’apaguen totes les màquines per facilitar la conversa familiar. “Quan marxem de viatge a la muntanya només poden jugar durant el trajecte, però després ens centrem en la natura i a disfrutar de l’excursió”.
El Toni reconeix que li encanta jugar al Minecraft, tant sol com en grup online, però sempre ho fa amb amics que coneix en persona. “Segons en quins jocs multijugadors sí que m’he trobat amb gent d’arreu que insulta o falta al respecte, però de seguida en surto. Els pares ens insisteixen a no deixar dades personals a la xarxa i que si veiem qualsevol situació estranya els avisem de seguida”, explica el Joan.
Llovera, que es reconeix aficionat als videojocs, dóna força marge als fills en els moments d’oci. “Porten bé el curs, fan esport, són sociables, tenen bons amics i per això els deixem que escullin què volen fer en les seves hores lliures. És cert que els videojocs, en el cas dels nois, i Instagram, en el cas de la Clara, els xuclen moltes hores”. Per això, apunten, han d’estar “constantment negociant amb ells perquè deixin la màquina”. “Quan abans de sopar comencen amb allò de «només 5 minuts més...!» i els cinc minuts s’eternitzen, no ho dubto i si cal desconnecto el wifi de cop”, eplica el pare.
Perfil dels dependents
El psicòleg Hèctor Fuster és especialista en videjocs i gamificació (jugabilitat), a més de professor de psicologia en el grau en continguts digitals interactius de l’ENTI. Considera que els videojocs són “la manera natural d’aprendre i un vehicle perfecte per transmetre coneixement, ja que el joc aporta sentit de resiliència, força de voluntat, reflexos i ajuda a aprendre com portar diferents recursos al mateix temps”. L’expert creu que la feina dels pares és “no tenir por de l’eina”. “Si la demonitzem -explica- estem carregant-nos ponts i destrossant una eina identitària del fill”. Per eliminar les pors, Fuster recomana “conèixer el camp, informar-se del joc i establir una comunicació amb els fills, però s’ha d’anar pas a pas perquè si no es poden sentir pressionats o sentir que els envaeixen l’espai de joc, i llavors es tancaran”, raona.
Fuster reconeix que de la població jugadora de videojocs, “entre un 3% i un 10% en són dependents i tenen una addicció, però és un percentatge similar a d’altres addicions com l’alcohol o les drogues”. I si aquesta situació arriba a una família és perquè pel camí “han fallat molts aspectes emocionals i de control dels pares”. “Quan una persona és depenent del videojoc -detalla-, el joc ocupa una part molt important de la seva vida, la seva conducta i el seu pensament. A més, se li modifica l’humor, necessita jugar per superar l’ansietat i evadir-se dels problemes i de la realitat”.
El psicòleg adverteix que “durant l’adolescència el risc de joc problemàtic és més alt, i és en aquest punt que apareixen més conflictes. És una etapa en què és més fàcil que el jovent faci servir el videojoc com a via d’escapament i d’evasió de fracàs escolar, de les normes...” Per evitar arribar a aquest extrem, insisteix que els pares “han d’estar a l’aguait, ser molt disciplinats i posar límits, però de manera negociada”. “Si no -adverteix-, deixar-los sense control, sempre jugant com vulguin i quan vulguin, passarà factura en els següents 5 o 10 anys, i llavors és molt més difícil gestionar la dependència”.

WHATSAPP DE PARES:NOVES MANERES DE CONTACTAR

WhatsApp de pares: Noves maneres de contactar

Proliferen els grups de pares. Permeten a les famílies compartir informació de manera immediata, però també comporten riscos, com la sobreprotecció dels infants o els malentesos entre progenitors

Anècdotes d’entremaliadures i micos tapant-se els ulls, dates d’exàmens i cares de sorpresa, resultats de partits i polzes amunt, festes d’aniversari i picades d’ullet, acudits en cadena i llengües burletes, avisos per polls i rostres compungits, jerseis perduts i gotes de suor al front...
Us sonen? Aquestes són algunes dels milers de converses que es poden llegir diàriament als grups de WhatsApp de pares, una tendència que s’estén especialment entre els que tenen fills de la mateixa classe, els que comparteixen activitats extraescolars o els de l’esplai.
Són una manera útil i immediata de fer xarxa i mantenir bones relacions amb la resta de famílies, per organitzar-se, compartir novetats o debatre temes de preocupació comuns. “El més important és que són converses privades, ja que venim d’una època en què es despatxaven els temes en públic, a les xarxes socials”, assenyala l’especialista en estratègia digital i soci president de Roca Salvatella, Genís Roca (@genisroca).
“Els grups de WhatsApp són molt útils quan els pares s’han de comunicar per resoldre ràpidament una incidència”, apunta també el psicopedagog i director del grau d’educació infantil a la FPCEE Blanquerna, Miquel Àngel Prats(@maprats). Així ho corrobora Jesús Cot, pare del Nil, de 5 anys: “En l’última excursió del petit, l’autocar va tenir una avaria i es va endarrerir un parell d’hores. Els pares ho vam saber de seguida i vam poder respirar tranquils. Però imagina’t l’enrenou que s’hauria creat fa uns anys, quan era més difícil comunicar-nos entre nosaltres!”
A mesura que els infants es van fent grans, també varien les converses de WhatsApp. “Nosaltres som unes quantes mares que sabem que els nostres fills són de la mateixa colla i utilitzem el grup per posar-nos d’acord en l’hora límit de deixar-los sortir”, explica Sara Palmero, mare d’una adolescent.
Noves vies
Avui tenir fills en edat escolar pot implicar pertànyer a uns quants grups de WhatsApp, com a mínim al del grup de la classe i al d’alguna activitat extraescolar. Per tant, un o dos per cada fill. I quan alguns pares sumen la quantitat de missatges i temps gastat a llegir-los i contestar-los comencen a recelar de les virtuts d’aquesta moda. Així mateix, l’enviament massiu de continguts -en ocasions sense res a veure amb el motiu pel qual s’han creat- acaba convertint alguns grups en una olla de grills, cosa que provoca que alguns dels seus integrants acabin abandonant-los o silenciant-los i perden la raó de ser.
De fet, el ràpid creixement d’aquests grups ha generat polèmica per l’abús que se’n fa en certs casos, perquè perjudica l’autonomia i responsabilitat de les criatures. “Una cosa és que el nen hagi estat malalt o hagi tingut algun problema i els pares puguin resoldre’l gràcies al WhatsApp, i l’altra és que acabem sent servidors i organitzant l’agenda escolar dels fills”, alerta el psicopedagog Miquel Àngel Prats.
S’ha arribat a l’extrem que algunes converses de WhatsApp se n’han anat de mare i han generat enfrontaments i conflictes, la qual cosa acaba repercutint en els infants i afectant la dinàmica i el clima escolars. I és que parlar darrere d’una pantalla, de manera descontextualitzada, sense captar el to ni la gestualitat, pot provocar malentesos. “Cada sistema de comunicació té unes claus de volta que s’han de descobrir, i la millor manera és amb la pràctica. Per exemple, ja queda poca gent que escrigui els mails amb majúscules, perquè tothom ha entès que això és com si cridessin”, exemplifica Genís Roca.
Rumors i xafarderies
Les malinterpretacions també s’originen quan les converses deriven en crítiques, rumors, queixes o xafarderies. Fins i tot s’han començat a etiquetar els diferents tipus de pares presents en aquests grups, seguint les tendències de comportament que s’hi poden arribar a tenir. Segur que en reconeixereu més d’un. Per exemple, podem trobar el motivat, que és el que es preocupa de crear el grup i que generalment porta la veu cantant. El parsimoniós, que veus que va escrivint, però arriba 30 missatges tard. L’observador, que no escriu però està al cas de tot. L’emoticones, que acaba de descobrir-les i les fa anar a tort i a dret. O el graciós, que sempre deixa anar algun acudit enmig de la conversa.
Miquel Àngel Prats, com a assessor i investigador en TIC i educació, aposta clarament per la formació: “Els pares han de ser exemples positius per als fills. En aquest sentit, necessiten que algú els orienti i els acompanyi”. Perquè no sempre sabem ben bé el que ens pensem que sabem: “Encara que s’estigui familiaritzat amb les eines tecnològiques, no significa necessàriament que se sigui competent”. És per això que algunes escoles, AMPA o consells escolars aposten per organitzar xerrades i cursos amb les famílies.

MENÚ MES DE MAIG



viernes, 24 de abril de 2015

FINAL DE FESTA..................

Espectacular activitat per finalitzar la setmana de Sant Jordi: L'hora del Conte, amb "L'Esmak";hem gaudit amb la Sílvia, la Francina,la Clàudia, en Jan i en Sujan. Moltes gràcies!
Des de la Junta de l'AMPA volem donar les gràcies a nens i famílies que ens han acompanyat en les activitats que hem organitzat aquesta setmana;estem satisfets del resultat obtingut. GRÀCIES!!! Un plaer treballar pels nens i les seves famílies.









jueves, 23 de abril de 2015

"Amb els llibres per amics no et faltarà companyia........."

"Amb els llibres per amics no et faltarà companyia. Cada pàgina pot ser un estel que et farà de guia".
  Joana Raspall

Gràcies als pares i nens que heu participat en la "paradeta" de intercanvi i venda de llibres de l'AMPA. Els diners recaptats s'entregaran a la direcció de l'escola .



miércoles, 22 de abril de 2015

FELIÇ DIADA DE SANT JORDI



SANT JORDI
23 d'abril
EL DIA DELS ENAMORATS A CATALUNYA
Sant Jordi és el patró de Catalunya i en aquesta diada se celebra el dia de la Rosa i el Llibre, per a molts catalans, el dia dels enamorats.
Tots els carrers i places dels pobles i ciutats catalanes s’omplen de parades de llibres i roses. Tot i que no és un dia de festa laboral, la gent envaeix els carrers per passejar i viure aquesta jornada tan tradicional.
La tradició de regalar roses prové de l’Edat Mitjana. Al palau de la Generalitat s’obsequiava amb una rosa a les dones que assistien a missa a la capella de sant Jordi.
La rosa vermella, símbol de la passió, i l’espiga que l’acompanya, símbol de fertilitat, fa que sigui el millor obsequi per a la enamorada, però actualment també es regala a altres éssers estimats. Per altra banda, el 23 d’abril és el Dia Mundial del Llibre. Així doncs, a Catalunya, aquesta jornada esdevé el dia dels enamorats on els homes regalen una rosa a les seves parelles i les dones un llibre.
Més informació:
http://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Jordi


LA LLEGENDA DE SANT JORDI:
Diu la llegenda que per les terres de Montblanc hi vivia un Drac ferotge que tenia aterrida a tota la població de la comarca.
Llegiu-ne més...

I DIVENDRES 24 D'ABRIL.......L'HORA DEL CONTE



Divendres 24 d'abril, a 3/4 de cinc, a la Biblioteca de l'escola: L'Hora del Conte: "L'Esmak".
El millor que ens ha deixat Sant Jordi?: La tradició, la llegenda,el llibre,la rosa..
Per això aquesta setmana no podia faltar l'hora del conte,tant se val quina sigui la història, mentre faci volar la imaginació serà un bon conte.
La Clàudia al piano,en Jan al caixó flamenc i veu, en Sujan a la bateria, la Sílvia a la veu i la Francina al violoncel i veu, ens faran volar.
Us hi apunteu?????


TALLER DE CUINA PER SANT JORDI

Avui Taller de Cuina:Pastisset Dolç de Sant Jordi. Gràcies als nens i pares que han vingut i a LLeure 3D per fer-ho possible.
Us desitgem un Sant Jordi ben dolç!!!!!!!!!!







martes, 21 de abril de 2015

ÈXIT DEL TALLER DE PUNTS DE LLIBRE DE SANT JORDI

Molts nens,pares i mares al taller de manualitats : Punts de llibre de Sant Jordi. Gràcies per participar i fer possible aquesta activitat!!!









PARADETA DE LLIBRES . DIJOUS 23 D'ABRIL

Dijous,diada de Sant Jordi ,vina a canviar el teu llibre a la paradeta de l'AMPA, des de 2/4 de cinc. També en podreu comprar.
Els diners que recollim es donaran a l'escola per comprar llibres per la biblioteca.


lunes, 20 de abril de 2015

TALLER DE CUINA AMB PARES,CONTINUEN LES ACTIVITATS DE LA SETMANA DE SANT JORDI


Dimecres 22 d’abril de 2/4 de 5 a 3/4 de 6 de la tarda Taller de cuina amb pares ( Pastisset de Sant Jordi ).

Preu : 2,50 € ( inscripcions al despatx de l'AMPA)



TALLER DE PUNTS DE LLIBRE DE SANT JORDI



Comencem la Setmana de Sant Jordi. Tot un seguit d'activitats pels nens i pares. Veniu a celebrar-ho amb nosaltres!!!!!!!!!!
Demà dimarts 21 d'abril, a 3/4 de cinc, a la nova biblioteca de l'escola: Taller de punts de llibre.


viernes, 17 de abril de 2015

ACTIVITATS PER LA SETMANA DE SANT JORDI

Des de l'AMPA volem celebrar Sant Jordi amb activitats diferents durant tota la setmana, on podeu participar nens i pares.
Us hi esperem!!!!


sábado, 11 de abril de 2015

US AJUDEM? FER DE MOSSO PER UN DIA.

Us ajudem? Fer de mosso per un dia

Alumnes de sisè de primària es converteixen en agents per comprovar que la principal tasca que fa la policia és de mediació

Minut 31 de la primera part. Cristiano Ronaldo iguala el clàssic entre el Barça i el Madrid i demana calma als aficionats del Camp Nou. En un bar de la capital catalana, un seguidor madridista no pot reprimir la seva alegria tot i estar envoltat de culers. Embogit, s’aixeca de la cadira i s’abraça a la noia que té al seu costat, que no està tan contenta. Tampoc el seu xicot, que porta una samarreta de Messi. S’aixeca i l’empeny. La discussió comença a pujar de to. Surten al carrer, on segueixen escridassant-se i amenaçant-se. De moment no arriben a les mans. El David, el propietari del bar, truca a la policia. Dos agents dels Mossos d’Esquadra arriben a l’establiment pocs minuts després. Són la Cristina i l’Adrià. Els donen cobertura la Gisela i el Joel, que formen la patrulla de suport i es mantenen a l’expectativa uns metres més enllà.
Tots són alumnes de sisè de primària de l’escola La Presentació de Vilassar de Mar, que simulen una situació habitual en el dia a dia dels Mossos al Bulevard de l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya (ISPC) de Mollet del Vallès, l’espai on els futurs policies passen a l’acció per posar a prova els seus coneixements. Els escolars que avui s’han convertit en agents tampoc improvisen. Prèviament, a l’escola, ja han rebut una formació teòrica de cinc sessions per conèixer el cos policial i afrontar conflictes com el que té lloc al bar d’aquest plató. “Recordeu el treball en equip, l’anàlisi de la situació, la comunicació amb el company. Només canvia l’espai”, els comenta per tranquil·litzar-los Ester Marro, agent de l’Oficina de Relacions amb la Comunitat dels Mossos, que prèviament ha estat al centre escolar com a coordinadora de la iniciativa.
També els dóna ànims Jordi Rius, professor d’educació física de l’escola, que relata com va sorgir la possibilitat de ser els primers a participar en aquesta prova pilot: “Treballem amb ells des de fa temps amb xerrades sobre xarxes socials per evitar situacions de risc, i ara volíem fer un pas més en la metodologia d’aprendre fent, i ho hem inclòs a expressió corporal”. Bonaventura Comas, inspector en cap de la comissaria de Premià de Mar, que ha exercit d’instructor a l’escola amb diferents xerrades, explica l’objectiu d’aquest programa: “Es tracta de donar a conèixer que el 80% dels conflictes que vivim són de convivència, que en la majoria de casos fem tasques d’assistència i de mediació i no pas de repressió, com sovint sembla”.
Conflicte i solucions
A fora del bar, la presència dels agents ha calmat els ànims. Pregunten què ha passat als implicats, anoten els seus DNI i comuniquen les seves dades a sala (la central de comandament) per comprovar que tot estigui en ordre. El conflicte es resol sense arrestats ni denúncia. Un cop s’ha realitzat el que en argot policial s’anomena “cas i devolució”, la resta d’alumnes que no han participat en l’escena i que han actuat d’observadors analitzen si el conflicte s’ha abordat de la manera adequada. Una de les estudiants considera que els agents havien de parlar primer amb el propietari del bar, que és qui els havia alertat. La Cristina, l’agent implicada, rebat que calia tallar la situació de risc per impedir que la picabaralla anés a més. Tot i admetre que parlar amb l’amo del bar era necessari, Ester Marro, la responsable de l’activitat, coincideix que era imprescindible que la sang no arribés al riu.
El segon cas trasllada els estudiants al supermercat del bulevard per resoldre un furt. L’encarregada ha avisat els Mossos perquè ha vist un client robant unes ulleres de sol. L’escorcoll serveix perquè el lladre no pugui negar l’evidència. Com que l’objecte sostret no sobrepassa la quantitat que s’estableix per a una detenció, no hi ha hagut violència i la treballadora no ha presentat denúncia, la patrulla anota les dades de l’infractor per tramitar la sanció que li arribarà unes setmanes més tard. Marro pregunta als observadors de quines altres maneres es podia haver resolt el cas. “Que el lladre pagués al moment les ulleres que havia robat”, respon un dels alumnes, assegut a la vorera del davant del supermercat. Aquesta resposta els serveix per adonar-se que “els conflictes no tenen mai una única solució”, com subratlla Marro.
L’últim cas de la jornada porta la comitiva a un parc infantil. Concretament, a un banc on s’està un sensesostre, que fa baixar les seves misèries a glops de vi. Uns pares que passegen amb el seu nadó en cotxet fan venir la policia perquè el facin fora. “Deixeu-me en pau, això és casa meva”, els respon ell, enfadat. “Aquí ha nens jugant, marxa d’aquí!”, replica el pare. Gràcies a la mediació dels Mossos, les dues parts acorden una solució salomònica: que torni quan no hi hagi nens. La coordinadora del projecte insisteix, de nou, que existien altres alternatives per resoldre aquesta problemàtica, com ara avisar els serveis socials, preguntar a l’afectat si té familiars o portar-lo a l’hospital per saber si està bé de salut. També buscar testimonis. Es refereix a la improvisada quiosquera que ha viscut l’escena en primera persona perquè el quiosc és al davant del lloc dels fets.
Trencar estereotips
Aquests tres casos condueixen l’alumnat a reflexionar sobre l’activitat. La Sílvia, l’altra coordinadora del projecte, els pregunta si s’han sentit com a policies: “Síííííí!”, criden de manera eixordadora tots a l’una, ja sense l’uniforme dels Mossos. Les següents preguntes ja serveixen per comprovar si han interioritzat tot el que han après les últimes setmanes i també avui: “Com sabem que hi ha un incident?” “Si la gent ens ho demana o ens truquen de sala”, respon un dels alumnes, tot i que hi ha moltes mans aixecades. “Com ha de ser la comunicació entre agents?” “Breu”. “Com s’acaba un conflicte?” “Amb mediació, denúncia o detenció quan hi ha risc”. “Amb qui treballa la policia?” “Amb la Creu Roja, serveis socials”. Lliçó apresa. Aquest breu interrogatori porta els alumnes al quid de la qüestió: “Què fa la policia que abans no sabíeu?” “Mediar, entendre les persones”. Objectiu acomplert.
I és que, com explica Marro a les xerrades de formació inicials, els alumnes desconeixien la tasca de mediació que portava a terme la policia: “Al principi deien que els policies es dedicaven a agafar lladres o posar multes, però en aquest vessant no hi pensaven”. L’agent deixa clar: “La finalitat era que es posessin a la nostra pell i aprenguessin la realitat de la feina que desenvolupem cada dia, i que està relacionada majoritàriament amb l’atenció a la gent”.
Les dues promotores de la iniciativa es mostren molt satisfetes quan fan balanç del programa: “El resultat és positiu i la idea és fer-ho en més escoles, perquè la resposta ha sigut molt bona”. La Bea, la instructora, remarca: “Avui he vist futurs policies, heu treballat molt bé”. Tot i això, adverteix que qui s’hi vol dedicar professionalment “es passa nou mesos a l’escola aprenent lleis, defensa personal i l’ús d’armes”. Després de recordar “la importància” d’aquesta feina, pregunta als alumnes quants volen ser policies. Només un parell de la vintena d’escolars aixequen la mà. “El cos dels bombers encara té més tirada!”, riu la Bea.
Una de les que es veu de policia de gran és la Hafsa: “Sempre m’ha agradat ajudar les persones, i que hi hagi policies és molt important per als ciutadans, perquè ajuden a solucionar els problemes que es generen al carrer”. L’Elisenda també té clar, de moment, que vol entrar al cos dels Mossos: “Des de petita que m’agrada manar, posar ordre, resoldre conflictes, ja ho faig a l’escola, tot i que sovint he de cridar perquè em facin cas”. Malgrat els perills que implica ser agent, no dubta: “No em faria por ser policia, sempre he sigut valenta i m’agrada afrontar els conflictes de cara”. A casa, per sort, tampoc no ho veuen malament. La vocació no hi entén de barreres.

BALLAR EM FA CRÉIXER!

Ballar em fa créixer!

Molts adolescents troben en la dansa un vehicle immillorable per expressar-se

La Claudia Masachs, de 13 anys, balla des que en tenia 3. El Nil Vives, de 15, des dels 7. Ella, clàssic i contemporani. Ell, hip-hop i contemporani. Més de sis hores a la setmana cadascun. I quan hi ha previst algun bolo, perden el compte de les hores que dediquen a la seva passió: la dansa. Tots dos formen part de la companyia Indans Dansa, que Elisabeth Trias, professora de ballet clàssic i directora de l’Escola Dans de Banyoles, va crear amb coreografies de Maria Roca i Blai Costa, ballarins i mestres de contemporani i hip-hop, respectivament. Són sis ballarins d’entre 13 i 17 anys i dos de més grans, de 21 i 23, que combinen els seus estudis d’ESO, batxillerat o carrera universitària amb els assajos de l’espectacle La Juliette no tenia balcó, que van estrenar a principis d’any i que ja comença a fer gira per les comarques gironines. “Han après com treballar un espectacle i com mantenir-se dalt d’un escenari més d’una hora ballant. I han demostrat que són capaços de mantenir un alt grau de compromís amb el que es proposen”, assegura Elisabeth Trias, que amb les seves paraules esborra tòpics negatius associats a l’adolescència.
De grans, el Nil i la Clàudia no tenen clar si es voldran dedicar a la dansa. Són conscients que és molt difícil guanyar-se un lloc en aquest món. Però estan convençuts que, facin el que facin, serà una experiència enormement útil i satisfactòria que els acompanyarà sempre. “Voldria dedicar-me a alguna activitat relacionada amb l’art -explica el Nil-, però el que és segur és que la dansa sempre estarà present en la meva vida, com un llenguatge que em permet sentir, expressar-me”. La Claudia parla de ser metge o professora de primària o de ballet clàssic, no s’acaba de definir, però sí que sent el ball com una eina d’expressió que sempre l’ha ajudat a organitzar-se i concentrar-se en els estudis.
Beneficis emocionals
En l’adolescència el llenguatge de la dansa pot aportar molts beneficis, tant a nivell educatiu com emocional. Gemma Calvet, presidenta de l’Associació de Professionals de la Dansa de Catalunya (APdC), també és responsable de l’àrea d’educació de ConArte, la confederació d’Artistes-Treballadors de l’Espectacle, i cita detalladament una llarga llista de beneficis quan se li pregunta què aporta la dansa a l’educació i la formació dels nanos, sobretot en l’adolescència: “Primer, hi ha una part física, que permet desenvolupar la consciència corporal, millorar l’estratègia de lateralitat, el control postural i la respiració. A més, a través de conèixer i estimar les potencialitats del seu cos, milloren la seva imatge corporal i, per tant, augmenta la seva autoestima i la seguretat en ells mateixos en un moment tan important de canvis fisiològics”, explica Calvet, que també és mestra de dansa clàssica i creativa a les escoles municipals de Montornès del Vallès i Esparreguera.
A part de la maduresa emocional, Calvet també parla dels beneficis del treball en grup: “Hi ha un treball de projectes en comú que els ajuda a sentir que formen part d’un grup amb un objectiu comú i a establir lligams, així com a respectar l’aportació de l’altre”. Per acabar, la presidenta de l’APdC afegeix: “A mesura que anem organitzant tots els moviments, integren coneixements i augmenten les capacitats de concentració, anàlisi i síntesi”.
Assignatura pendent
Però, malgrat aquesta llista, la dansa continua sent pràcticament absent en l’educació. “Hi ha una part important de dansa en el currículum general tant de primària com d’ESO, però els especialistes de dansa no hi tenim accés”, explica Calvet. L’ADpC, que està integrada per més de 480 professionals de Catalunya, reivindica des de fa temps l’accés dels professionals formats en pedagogia de la dansa a aquest volum de 30/40 hores anuals. A Catalunya aquesta llicenciatura s’obté a l’Institut del Teatre, i l’ADpC reivindica que també es torni a implantar el postgrau de Música i Dansa per a Mestres que existia fins fa uns anys a la Universitat Autònoma.
“Al batxillerat d’arts escèniques, per exemple, qui dóna les classes d’art dramàtic acostuma a ser el professor de filologia, i les de dansa, el d’educació física”, lamenta Calvet, que creu que necessiten més formació especialitzada.
La Clàudia Gómez està fent el segon curs del grau d’educació infantil a la Universitat de Barcelona i realitzant una formació professional de dansa contemporània a l’escola i espai de creació Àrea de Barcelona. En el futur, li agradaria treballar en un projecte educatiu que integri la dansa i que es pugui dur a terme en una escola pública. “També m’agradaria acostar la dansa a diferents contextos socials desafavorits i amb pocs recursos econòmics -explica-. Però en tota la carrera només hi ha una optativa que vagi relacionada amb el moviment i el cos, i forma part d’una menció”.
Doble vessant
La Clàudia voldria complementar la carrera amb els estudis superiors de pedagogia de la dansa a l’Institut del Teatre o amb algun màster o postgrau a l’estranger, “en el qual es pugui relacionar la dansa i l’educació, ja que aquí encara no s’imparteixen uns estudis que tinguin aquest doble vessant”.
“Vaig començar a ballar amb 16 anys i la dansa em va aportar molt, ja que em va ajudar a centrar-me i coneixe’m a mi mateixa. Em va ajudar a encarar els estudis de l’institut amb molta més motivació i també em va servir per expressar tot el que em passava i sentia a través d’un altre llenguatge: el moviment i el cos”, explica la Clàudia.
Igual que l’altra Claudia i el Nil, el contemporani i el hip-hop o el ballet clàssic van començar sent una extraescolar i van acabar sent un “estil de vida”. “És molt més que anar a classe d’extraescolar i fer un festival de fi de curs”, insisteix amb passió Elisabeth Trias, que acostuma a dur els alumnes de l’Escola Dans a veure espectacles a Barcelona o a organitzar conferències relacionades amb la dansa a l’Ateneu de Banyoles. “Hem de fer d’educadors de la dansa, ensenyar-los el seu llenguatge, la seva història i tot el que representa”, conclou.

miércoles, 1 de abril de 2015

1a. "BICICLETADA" FAMILIAR ORGANITZADA PER AMPA SANT MARTÏ;LLEURE 3D I ESCOLA SANT MARTÍ



Des de l'AMPA de l'Escola Sant Martí, LLeure 3D i l'Escola Sant Martí, us convidem a la 1a. "Bicicletada" familiar el proper diumenge 19 d'abril. Gaudirem d'una excursió en família i en acabar compartirem esmorzar i joc al pati de l'escola. Animeu-vos,us hi esperem. Obert a tothom!!!!!!!