Els beneficis d’escriure a mà
Exigeix un exercici més intens del cervell i ajuda
a recordar i comprendre més bé el que escrivim
DÍDAC P. LAGARRIGA Barcelona |
Ha arribat el temps en què escriure a mà rep la
categoria d’esborrany, d’anotació, i gairebé mai se’l considera un text
complet. I no només en el món adult, sinó entre adolescents i, cada
vegada més, també entre els infants. La nostra lletra, intensitat,
ritme, procés i rectificació no és plenament vàlida. Amb aquesta lògica,
en què es perd tota subtilesa, ¿per què continuar escrivint a mà si de
totes totes haurem de considerar el resultat com a simple esborrany?
Empesos per aquesta conclusió, cada vegada són més els sistemes
educatius en què el temps dedicat a la pràctica de l’escriptura manual
va decaient; fins i tot en algunes parts gairebé ha desaparegut. Al seu
lloc apareix tota la parafernàlia informatitzada des de ben petits,
sense tenir en compte les conseqüències que això comporta per a un cos
(i un cervell) en ple desenvolupament (deteriorament de la visió
exposada a llargs períodes davant la pantalla, manteniment d’una posició
rígida davant d’un ordinador estàtic, aïllament de l’entorn per
l’absorció de l’aparell i tot allò que potencialment ens ofereix,
exposició innecessària a camps electromagnètics i wifi, necessitat
d’estar en espais tancats amb llum artificial i un llarg etcètera que de
mica en mica es va denunciant, per no esmentar el desgast ecològic i el
cost econòmic que suposa).
En els últims temps a totes aquestes crítiques s’hi
han afegit estudis científics que demostren que escriure a mà en un
paper, en lloc de fer-ho en un teclat, estimula més les capacitats
neuronals complexes, ja que s’activen simultàniament diversos processos
cerebrals, des del visual fins a la capacitat motora i cognitiva. En
aquest sentit, escriure a mà exigeix un exercici més intens del cervell,
un fet que també ajuda a recordar i comprendre més bé el que estem
escrivint. De nens, però també d’adults, veure com la mà escriu manté
encara tota la força d’un ésser connectat amb ell mateix, a diferència
de la lleugera però significativa dissociació que patim quan escrivim en
un teclat amb un tipus de lletra que no és la nostra.
Estímul neuronal
El treball cal·ligràfic constant,
igual que les operacions matemàtiques manuals, són oportunitats que ens
oferim a nosaltres mateixos, a través de les nostres mans, per exercitar
i estimular les neurones. La nostra capacitat de comprensió i
assimilació, sumada a un procés més lent, troba, per tant, el seu aliat
en una tasca tan simple i alhora tan complexa, mil·lenària i universal
com l’escriptura. Si la cal·ligrafia ocupa en algunes cultures un elevat
rang artístic és precisament per aquesta potencialitat guaridora que
té, tant per a qui la fa com per a qui la contempla.
Aquest element beneficiós que proporciona
l’escriptura manual es pot potenciar encara més, des de petits, si
utilitzem l’escriptura com a eina de comunicació emocional; és a dir,
com a vehicle d’expressió d’allò que neix a dins d’un mateix amb la
voluntat de ser compartit i no com a exercici extern, mecànic i
desconnectat. I això es rep, especialment, a l’escola.
Aprendre a escriure per un mateix
Al Martinet, una escola pública de Ripollet, no trobarem ordinadors ni tablets
per als alumnes, però sí devoció per l’escriptura i la lectura.
Trencant els tòpics, tampoc veurem classes convencionals amb files de
taules i cadires davant un mestre i una pissarra on els infants es veuen
obligats a exercitar la cal·ligrafia durant llargues estones. Aquí el
procés és molt més natural, ja que es considera que cada infant aprèn a
escriure com ha après a caminar o a parlar: de manera autònoma i al seu
temps, que no és el mateix per a tothom, o dit en altres paraules,
confiant en la força natural de cada infant.
Thaïs Bonet, mestra de l’escola, al llibre Veus, relats del Martinet
descriu aquests primers i decisius passos dels nens cap al món de les
lletres per ells mateixos i com a fruit d’aquesta necessitat interior:
“Quan comencen a escriure el contingut dels primers escrits és ple
d’espontaneïtat i emoció. Pren molta força la necessitat de comunicar
aspectes, continguts del seu món més íntim i personal. Els textos breus
estan acompanyats de molts sentiments profunds. És per això que molt
sovint acostumem a veure-hi escrites paraules com «t’estimo»; «amiga
meva»; «mama»; «casa meva»; «felicitats»; «vull»... i llistes i llistes
de noms propis importantíssims per a ells, de familiars i amics. Sovint
aquest és l’impuls de transmetre quelcom a l’altre, al món i a ell
mateix. Un impuls que coincideix amb una etapa en què els infants
d’aquestes edats (a partir dels 6-7 anys) tendeixen a interessar-se pel
món. Un camí de lectura i escriptura que tot just comença i que de ben
segur els portarà a descobrir noves realitats. On s’han començat a
activar molts mecanismes del pensament, establint relacions entre els
sons i les grafies”.
Aquesta pràctica a contracorrent, que valora
l’escriptura a mà però que no imposa la tècnica ni els continguts de les
redaccions, busca precisament potenciar tots els beneficis de
l’escriptura sorgida des de dins. En aquest sentit, Bonet comenta: “És
una manera d’arribar a escriure ben diferent de la que jo vaig viure
quan era petita, en què l’exigència externa prenia més pes que el propi
desig i satisfacció per aconseguir alguna cosa. Ens agrada pensar que és
possible aprendre amb joia i alegria, des de la satisfacció d’anar
aconseguint allò que ens proposem, amb el plaer que comporta conèixer i
aprendre”.
Aquí, els beneficis d’escriure a mà sobre un paper
no es limiten al formalisme ni a la tècnica, sinó que s’equilibren amb
la necessitat d’expressió emocional que cadascú porta a dins.
No hay comentarios:
Publicar un comentario